DIUMENGE SISÈ DE L'ANY - CICLE B
(sols text per imprimir)

A l’evangeli del dia d’avui, se’ns presenta Jesús curant un leprós. Per comprendre què significava aquest miracle per al poble que l’escoltava, es a dir, els jueus, hem de llegir atentament la primera lectura. Hem de tenir en compte que la lepra era considerada un càstig de Déu pels pecats comesos pel leprós, o pels seus avantpassats. Així, llegim en el llibre dels Nombres (Nm 12,1-15) que Jahvè castiga la germana de Moisès, Maria, per haver murmurat contra el seu germà, com també el rei Ozies, per atribuir-se funcions sacerdotals.

Jesucrist, en la curació del cec de naixement, diu que ni ell ni els seus pares pecaren.

El qui hagi estat malalt de lepra, caminarà amb la roba esquinçada, amb la barba tapada i cridant "impur, impur", perquè ningú no se li acosti. El leprós havia d’estar a vint passos lluny de tota persona, per tal de no contaminar-la. A més, havia de viure sol i tenir la seva llar, fora del campament. Aquesta condició de leprós, l’excloïa de participar de la vida conjugal i de la convivència amb el poble, aïllat i sol per a tota la vida, si no se li curava la lepra, cosa que era quasi impossible en aquells temps.

De sobte, davant d’una multitud de gent que acompanyava Jesús, es presentà un home amb la roba esquinçada, amb la barba tapada i sense observar allò que prescriu per la Llei, de cridar "impur, impur" per tal que ningú no el toqués. S’acostà a Jesús i, amb molta humilitat i de genolls, solament li diu aquestes paraules: Si voleu, em podeu purificar (Mc1,40). Aquell home era un home de fe. Va a l’encontre de Jesús convençut del seu poder: per això se li acosta. Ple de confiança, convençut que Jesús té poder de curar-lo, i que no el rebutjarà.

Així fou. Jesús no li diu: "aparta’t, crida impur", sinó que el rep com un pare rep un fill. L’evangelista ens fa notar que Jesús va sentir llàstima, el tocà, cosa que estava prohibida i, jo hi afegiria, somrient, li diu: Sí, ho vull, queda pur (Mc 1,41). Llavors, la lepra va desaparèixer immediatament i ell en quedà net.

Fàcilment podem imaginar l’admiració de la multitud i l’alegria d’aquell pobre leprós.

La caritat de Jesús li fa saltar-se la llei, tocant-lo. Però li mana que es presenti als sacerdots i que ofereixi, per la seva purificació, el que va manar Moisès.

Jo diria que Jesús li fa aquesta recomanació per dos motius: perquè el sacerdot reconegués el miracle que havia fet, i perquè el leprós pogués tornar a conviure amb els seus, d’una manera legal.

També li demana que no ho digui a ningú, però ell desobeeix i comença a escampar el fet obertament. Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar-ho davant la gent, tant que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles (Mc 1,45).

L’actitud de Jesús, d’acolliment en donar la mà, de sentir llàstima, de curar, ha d'ésser també la nostra actitud. Quan ens trobem davant d’un malalt de SIDA, d’un drogoaddicte, d'un divorciat, d’una persona que ha sortit de la presó, d’un gitano, d'un vell, d'una persona que està sola, d’una persona marginada per la societat i humiliada, sigui en el treball, a casa o en la societat. No passar de llarg, com feren el levita i el sacerdot en la paràbola del bon samarità, sinó més aviat al contrari, donar-nos als altres, encara que ens costi sacrifici, i posar a la pràctica el manament de l’amor que ens ha donat Jesucrist.

Que tingueu un bon diumenge.