CICLE B DIUMENGE SETÈ DE L'ANY

JESÚS PERDONA ELS PECATS DEL PARALÍTIC, I TAMBÉ ELS NOSTRES

Acabem d’escoltar un miracle de Jesús, un dels miracles més curiosos del Senyor. Exercitem la imaginació i comprendrem millor aquest miracle.

L'evangelista diu "a casa", volent-hi significar la casa de Pere, que era a Cafarnaüm. Segurament que hi anava per descansar i passar una bona estona en família. A Jesús li agradava estar en família. Jesús era com nosaltres, que ens cal el descans, i trobar persones que ens acompanyin i ens estimin.

La notícia que Jesús havia arribat, va recórrer per la ciutat, i moltes persones, entre elles alguns mestres de la Llei, hi anaren per escoltar el Mestre, de tal manera que la casa es va omplir i molta gent s'estava a la porta i al carrer, perquè no hi podien entrar. Jesús era molt popular, i la gent l’escoltava amb atenció.

A Cafarnaüm hi havia un paralític, que, en assabentar-se de la presència de Jesús, va demanar a quatre amics que, en una llitera, el portessin davant de Jesús. Aquells homes, generosos i caritatius, van agafar la llitera i el paralític i, au, cap a la casa de Pere. Però, què va passar en arribar a la casa, o, millor dit, abans d'arribar-hi? Que hi havia tanta gent, que era impossible arribar fins als peus de Jesús. Llavors tingueren una idea: pujar per l'escala exterior, aixecar les rajoles del terrat i, amb cordes, davallar el paralític fins posar-lo davant del Senyor. La gent que hi havia va aixecar el cap i deixaren pas a la llitera que baixava de dalt amb el paralític.

Un silenci es va fer, i Jesús va obrir la boca, no per dir immediatament al paralític "estàs guarit, sinó Fill, et són perdonats els pecats (Mc 2,5 ). Llavors va venir la reacció: Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu? (Mc 2,6-7). Jesús va demostrar que Ell tenia el poder de perdonar els pecats i va dir al paralític: Aixeca't pren la llitera i vés-te’n a casa. Ell s’aixecà immediatament, es carregà la llitera i se’n anà en presència de tothom (Mc 2,9).

Fins aquí, l'evangeli. Ara fem l'aplicació de la paraula de Déu, mirant els personatges que hi han intervingut i traient conseqüències per a la nostra vida cristiana.

LA PERSONA DE JESÚS

Mirem la persona adorable de Jesús. Jesús necessita una casa acollidora, i aquesta és la casa de Pere. Jesús, com a Déu que és, coneix els pensaments dels mestres de la Llei. A l’instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué: ¿per què penseu així dins vostre? (Mc 2,8).

Els homes no podem conèixer els pensaments de les persones, Déu, sí.

Quan mirem Jesús, hem de veure la seva humanitat, la seva misericòrdia, i també, la seva divinitat, i que, com a Déu que és, té el poder de perdonar els pecats i transmetre aquest poder a aquelles persones que ell vulgui, com ho va fer als apòstols i als seus successors. Jesús, abans de morir, va dir als apòstols: Rebeu l’Esperit Sant . A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó (Jn 20,22-23).

Jesús, abans de pujar el cel, va dir: He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els poble i feu-los deixebles meus (Mt 28,18-19).

ELS QUATRE HOMES QUE PORTAVEN LA LLITERA

Exemple de caritat i solidaritat

Mirem aquells quatre homes que agafen la llitera i amb alegria porten el paralític davant de Jesús, i en veure la impossibilitat d' arribar als peus de Jesús, se les pensen totes, fins a pujar al terrat, treure les teules i baixar el paralític amb cordes a la presència del Senyor.

També en la nostra vida trobarem molts paralítics, siguin malalts materialment, o esclaus del pecat, o senzillament persones que no tenen ganes de veure el Senyor i necessiten homes i dones que els hi portin. Serà el sacerdot, el pare i la mare, l'amic, el treballador que treballa amb tu, o, potser, l’exemple d’una bona persona, etc. Tots podem portar persones a la presència del Senyor. Preguntem-nos si ho fem? Molts paralítics trobarien Jesús si hi hagués una mà generosa que els hi portés. Les presons estan plenes d’aquestes persones, perquè no han trobat una bona mà.

ELS MESTRES DE LA LLEI QUE S'ESTAVEN ASSEGUTS

En pensar els mestres de la Llei que solament Déu podia perdonar els pecats, tenien tota la raó. Només veien, en Jesús, un home com els altres, potser el veien extraordinari, però no en sabien copsar la divinitat. Jesús els demostra que Ell, com a Déu que és, pot perdonar els pecats, com ho va fer. Doncs, ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats, aquí a la terra (Mc 2,10), i va fer el miracle de curar el paralític.

El sacerdot, en nom de Jesucrist, ens perdona els pecats. El sagrament de la reconciliació és un do de Déu fet a tota la humanitat. Si ens confessem bé, estem segurs que Déu ens ha perdonat. Un protestant deia a un catòlic: "Vosaltres, els catòlics, que teniu la confessió, esteu segurs del perdó de Déu; nosaltres, que no la tenim i ens confessem solament en Déu, mai no tenim aquesta seguretat", i en això tenia raó.

EL PARALÍTIC

Finalment mirem el paralític. Era un home de fe, com els altres quatre homes que el portaren davant de Jesús. Per la paraula del Senyor els seus pecats queden perdonats i la salut recuperada. Quina alegria no devia tenir en aixecar-se i agafar la llitera i anar content a casa seva! Ell, com totes les persones que el veien caminar Glorificaven Déu i no se’n sabien avenir (Mc 2,12).

Aquesta alegria, l'hauríem de tenir nosaltres quan ens aixequem del confessionari, segurs que el Crist ens ha perdonat.

El nostre penediment i conversió poden tenir dos vessants, un de cara a Déu, esforçant-nos a fer millor la nostra oració i millorar la nostra vida cristiana, i l'altre ajudant els germans ,com van fer aquells quatre homes que ajudaren el paralític.

Res més, sinó desitjar sincerament que tots nosaltres, quan estem al cel, ens puguem felicitar els uns als altres.

Que tingueu un bon diumenge.