IntroduccióIntroducció
Una de les coses que m'agraden més de Jesús és aquesta llibertat d'esperit que demostra en tota la seva actuació. Jesús era una persona recta, però no escrupulosa, no era fanàtic, ni molt menys rigorista, tenia la llibertat dels fills de Déu.
I aquesta llibertat d'expressió i d'actuació es troba en l'evangeli del dia d'avui. Els fariseus critiquen Jesús perquè els seus deixebles han collit espigues d'un sembrat i aquell dia era dissabte, el que segons alguns fariseus era una cosa prohibida. Jesús no desautoritza el que dissabte sigui respectat, sinó les exageracions dels fariseus amb aquesta sentència. El dissabte ha estat fet per l'home i no l'home pel dissabte i afegeix que el fill de l'Home és senyor del dissabte. (Mc 2,27-28) Noteu dos conceptes en aquestes paraules de Jesús. Primer és l'home i també insinua la seva divinitat en dir que Ell és Senyor del dissabte.
En l'altre miracle, trobem Jesús que està en una sinagoga on hi havia
un home que tenia paralitzada la mà. Ells l’espiaven per veure si el curaria en
dissabte per poder-lo acusar. Jesús els fa aquesta pregunta ¿ Què s’ha de
fer en dissabte, fer el bé o deixar-lo de fer, salvar una vida o deixar-la perdre? Però
ells callaven. Llavors se’ls anà mirant, indignat i entristit pel seu encegament i
diu a aquell home: "estén la mà". Ell l’estengué, i la mà recobrà el
moviment. Però els fariseus així que sortiren, començaren a planejar amb el partidaris
d’Herodes com podrien fer-ho per matar Jesús. ( Mc 3,4-6).
Jesús s’entristeix. Jesús tenia sentiments com nosaltres i es dolia del seu encegament, però els respecta i els estima.
Hi ha una llei que ens ve de Jesús, és la llei d'amor. Tot el que es fa amb un veritable amor és plaent a Déu.
Després de contemplar l'actuació de Jesús que és una actuació de llibertat i d'amor, parlem un xic del dissabte dels jueus per acabar en el nostre dissabte que és el diumenge.
EL DIA DE FESTA DELS JUEUS I DELS CRISTIANS
Els jueus celebren el dissabte perquè Déu després de crear aquest món admirable en sis dies, el setè va descansar i també perquè el poble jueu va ser alliberat de l'esclavitud d'Egipte
Nosaltres, els cristians, celebrem el diumenge, en lloc del
dissabte, perquè el Crist va ressuscitar el primer dia de la setmana, es a dir el
diumenge. Els evangelistes expliquen que aquell mateix dia Jesús es va manifestar a les
dones que pujaren al sepulcre per embalsamar el seu cos; també es va manifestar als
deixebles d'Emaús i els onze que estaven reunits amb sant Pere, amb Maria magdalena i
segurament amb la seva mare, Maria. Vuit dies després, també en diumenge , es va
manifestar als apòstols amb Tomàs, que va dir-li aquestes paraules tan boniques i plenes
de fe: " Senyor meu i Déu meu " ( Jn 20,28).
El papa Inocenci primer, a principis del segle cinquè diu que celebrem el diumenge per la venerable tradició de la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, no sols en la Pasqua, sinó cada setmana. Cada setmana l'església proposa a la nostra consideració la resurrecció de Jesús, d'on prové la nostra salvació.
EL Concili Vaticà segon diu: L’Església, seguint una tradició apostòlica, que té l’origen en el mateix dia de la Resurrecció del Crist, celebra el misteri pasqual cada vuit dies , en l’anomenat amb raó dia dominical o "dia del Senyor", el diumenge. En aquest dia, els fidels s’han de reunir a escoltar la paraula de Déu i participar de l’Eucaristia, a rememorar la passió, resurrecció i la glòria del Senyor Jesús i a donar gràcies a Déu, que els "ha engendrat de nou, mitjançant la Resurrecció de Jesucrist d’entre els morts" (1 Pe,1,3 ) (Const. sobre Sagrada Litúrgia,106)
El diumenge, per a nosaltres cristians és el dia del Senyor, No és solament un record de la resurrecció del Senyor, sinó també és la celebració de la presència de Jesús en nosaltres.
Sant Jeroni diu : El dia del Senyor, el dia de la Resurrecció, el dia dels cristians és el nostre dia"
PRESÈNCIA DEL SENYOR
Aquesta presència del Senyor que la trobem quan ens reunim en assemblea per celebrar la santa missa.Escoltem la paraula de Déu en les lectures bíbliques i sobretot en l'evangeli que ens descriu la vida de Jesús, els seus miracles i el seu missatge de salvació.
Jesús és fa present en la eucaristia. La participació en la cena del Senyor és sempre comunió en Crist que s'ofereix en sacrifici al Pare per nosaltres . Això deia el papa Pius XIIè en l'encíclica Mediator Dei. per això l'església recomana la participació en l'eucaristia anant a combregar. Assistir a missa sense anar a combregar és com assistir a un banquet de noces sense menjar. Solament aquells que estan malalts, és a dir, en pecat greu, no poden atansar-se a combregar.
DESCANS DOMINICAL
Altre aspecte del diumenge és el descans dominical. Déu va descansar el setè dia, nosaltres també hem de descansar. El descans és bo per la salut de l'ànima i del cos. Dediquem el diumenge per la família, per fer alguna obra de misericòrdia, com visitar algun malalts, recordar-nos dels pobres i necessitats.Una idea que ara és va estenent és el cap de setmana que no deu substituir la festa cristiana del diumenge.
Hi ha moltes famílies que tenen una segona residència. Que aquesta no sigui un motiu per no anar a missa i per no celebrar el diumenge com Déu vol.
OBLIGACIO D’ANAR A MISSA ELS DIUMENGES I FESTES
EL codi de dret canònic diu : Els diumenges i altres dies festius de precepte, els fidels tenen obligació de participar a la Missa; s’han d’abstenir, a més, d aquells treballs i activitats que impedeixin de retre culte a Déu, fruir de l’alegria pròpia del dia del Senyor o del degut descans de l’esperit i del cos. ( Cànon 1247)Que el Senyor ens doni aquella llibertat que tenia Jesús i que la nostra participació a l'eucaristia sigui un motiu per celebrar el diumenge com el dia del Senyor, com l'església ens demana.
Que passeu un bon diumenge.