26 de juliol

INTRODUCCIÓ

(Antífona de la Missa)

La meva explicació, després d’escoltar l’evangeli d’avui, la podem dividir en dues parts:

a) Breu reflexió sobre l’evangeli, i b) sobre els sants Joaquim i Anna, pares de la Verge Maria, la festa dels quals celebrem avui.

Les primeres paraules de l’evangeli són aquestes:

Els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren (Mt 13, 16-17).

Jesús, amb aquestes paraules, es referia al poble d’Israel. Aquells que el podien veure, escoltar i presenciar-ne els miracles.

Moltes vegades he pensat que si jo i vosaltres haguéssim estat allí, seríem molt feliços en veure Jesús i poder-lo escoltar. Però també m’he fet aquesta pregunta: l’haguéssim seguit? Moltes de les persones que el varen veure i escoltar no el varen seguir. Alguns el van odiar, trair i menysprear.

Què hi ha en el cor de l’home que determini seguir Jesús o no seguir-lo? No ho sabem; sols Déu coneix el cor de cada persona.

Hi ha una cosa clara: que qui vulgui seguir Jesucrist ha d’agafar la seva creu i seguir-lo, i no tothom hi està disposat. Als qui seguim, o volem seguir, aquest encontre en Jesús, malgrat les coses a què hem de renunciar, ens proporciona molta pau interior i alegria.

No és el missatge de Jesús que falla, sinó la nostra voluntat, que es tanca a la persona de Jesús i al seu missatge, o potser és que no el sabem descobrir.

Permeteu-me una anècdota.

L’escultor va saber descobrir la figura de Jesús treballant i llevant bocins de pedra. També nosaltres sabrem descobrir Jesús escoltant-lo en l’Evangeli, seguint els seus exemples i desarrelant els nostres pecats.

Per començar, us voldria fer una pregunta que segurament molts de vosaltres no sabríeu respondre'm, malgrat ser cristians i tenir una gran devoció a la Mare de Déu.

La pregunta és: on va néixer la Mare de Déu?, o amb altres paraules, on vivien Joaquim i Anna en néixer la Mare de Déu?

Els qui hem estat a Jerusalem, tots recordem la visita a la basílica de Santa Anna. Aquella basílica gran i espaiosa té una cripta on hi ha un altar, i sota l'altar es venera la imatge de la Maria Nena. És una nena molt petita i de bolquers. Segons la tradició, allí vivien Joaquim i Anna, i en aquell lloc va néixer la Mare de Déu. Sobre l'altar hi ha les imatges de Maria Immaculada, sant Joaquim i santa Anna.

He dit "segons la tradició", perquè és l'única font que ens parla del lloc on Anna va tenir la seva filla, Maria.

Els evangèlics canònics no en diuen res, però l'evangeli apòcrif de sant Jaume, en el segle segon, ja parla de Joaquim i Anna com a pares de Maria, i de la ciutat de Jerusalem, com el lloc del seu naixement, al costat de la piscina "Probàtica", on Jesús va curar el cec de naixement.

En aquest lloc es va edificar una petita església en honor de la Mare de Déu. Segons els arqueòlegs, aquesta església ja existia en el segle segon. El breviari de Jerusalem ja en parla, d'aquesta església, l'any cinc-cents.

En el segle vuitè, sant Joan Damascè, en un sermó, diu: "Salve, oh temple santíssim de la Mare de Déu, domicili de la família de la reina".

Aquesta església, en el segle dotze, va canviar de nom i es va dir la Basílica de Santa Anna.

Com tot Jerusalem, aquesta basílica va passar, l'any 1192, a mans dels mahometans, fins a l'any 1856, que va passar a França, i aquesta la va donar als pares blancs, els actuals custodis.

Hem parlat del domicili de Joaquim i Anna i del lloc del naixement de Maria. Parlem ara de la vida de sant Joaquim i santa Anna, sempre seguint la tradició, naturalment.

San Pau ens diu que quan va arribar la plenitud dels temps, Déu envià el seu Fill al món, nascut d'una dona, i aquesta dona era Maria. I de la mateixa manera que diem que Maria fou predestinada a ésser la Mare de Déu, també Joaquim i Anna van ser predestinats a ésser els pares de Maria. Joaquim i Anna són els avis de Jesús. La humanitat de Jesús prové de Joaquim i Anna.

Joaquim i Anna eren un matrimoni, ja ancià, que no tenien fills. Diu sant Gregori que, de la mateixa manera que Anna, la mare de Samuel, anava al Temple per demanar un fill al Senyor, també Anna, la Mare de Maria, anava al temple amb aquesta intenció.

Un bon dia, Anna cridà el seu espòs Joaquim i amb una gran alegria li digué: "seràs pare". La paternitat de l'home sempre és coneguda per la boca de la dona. Quina alegria no hi hauria en aquella casa en assabentar-se Joaquim que Déu els concedia un fill!

Els dos havien cooperat a l'obra creadora de Déu i els dos cooperarien d'una manera especial a l'obra de la redempció.

Arribà el dia esperat i per tot Jerusalem corria aquesta notícia: "A cal Quim, ha nascut una nena". Una nena molt bonica, una nena que és diferent de les altres nenes.

Aquella nena es feia gran, i quan tenia tres anys, els seus pares la presentaren al temple de Jerusalem, on passà dotze anys, preparant-se per ser la Mare del Redemptor.

Joaquim i Anna continuaren educant la seva filla en la llei de Moisès i com que la seva casa estava al costat del Temple, molts devien ser els dies que hi anirien, i moltes estones el pare, Joaquim, i la mare, Anna, ensenyarien a Maria, la seva filla, les santes escriptures.

Generalment santa Anna és representada asseguda, tenint al seu davant Maria llegint la paraula de Déu. Recordeu el cèlebre quadre de Murillo.

Maria, en la seva vida, sempre recordarà la seva mare, Anna, i el seu pare, Joaquim, com a transmissors de la seva fe i de l'educació que li donaren.

Tots els que som batejats, estem obligats a donar testimoniatge de Jesucrist i a transmetre la nostra fe.

Els pares, com ens diu el Concili Vaticà ll, són els primers responsables de l'educació cristiana dels seus fills.

Senyor, feu que nosaltres, tal com santa Anna i sant Joaquim van transmetre la seva fe a Maria, la sapiguem transmetre als nostres familiars i amics.

Finalment, us desitjo que sant Joaquim i santa Anna ens beneeixin i ens ajudin a donar testimoniatge de la nostra fe.

Que passeu un bon dia dels pares de Maria.