MARE DE DÉU DE LOURDES

2. Breu històriade les aparicions

Celebrem, avui, una altra manifestació de Jesús. La primera, va ésser als mags en la festa de l'Epifania, la segona, al riu Jordà en el baptisme de Jesús i la tercera a un poblet de la Galilea, anomenat Canà.

Les noces en aquell temps i en un poble petit com era el de Canà de Galilea, duraven alguns dies i eren molts els convidats. Una boda era una festa per a tot el poble i possiblement molts que no hi eren convidats passaven a fer el traguet de vi i saludar els nuvis.

Sembla que els convidats van beure més del que estava previst o que hi anaren més persones de les que havien invitat.

Es coneix que la família era més aviat rica, perquè en el banquet hi havia un cap de servei i el cambrers.

Imagineu-vos que entrem a la sala dels convidat quan es celebrava la festa de les noces de Canà, i mirem a tots els convidats asseguts a la taula, cantant en mig d'una gran alegria i preguntéssim a Jesús el per què havia anat a la festa i la resposta de Jesús seria perquè l'havien convidat. Veuríem Jesús fent un bon paper, parlant, rient, cantant com el demés convidats i finalment fent el primer miracle de la seva vida, la conversió de l'aigua en vi.

Jesús, permeteu-me l'expressió, era una persona normal, com nosaltres, a més a més de ser Déu,i participava de la festa com els altres convidats.

Maria també era una convidada i fa un bon paper. Ens podem imaginar Maria asseguda a taula parlant, cantant i rient i potser ajudant als cambrers.

Arriba un moment que la mare de Jesús, les dones sempre són més observadores que els homes, observa que quelcom passa i cridant a un dels criats li pregunta el que passava. Li respon que s' havia acabat el vi.

El vi en aquell temps era una cosa molt important en unes noces. Actualment tampoc pot faltar el vi i el cava.

Unes noces amb aigua solament, quedarien aigualides.

La mare de Jesús pensant en la vergonya que passarien els nuvis.a un el poble, que tot es comenta i possiblement que aquells nuvis podrien passar a la història com els nuvis que els hi va faltar el vi en les seves noces, doncs hi i va intervenir.

Coneixent Maria el poder de Jesús se li acostà i solament li digué. " No tenen vi"(Jo 2,3).

Ja sabem el resultat. Jesús obra el seu primer miracle en unes noces, per no aigualir la festa, per a que la festa continues amb cants, joia i alegria pròpia d'una festa familiar.

Segurament cap de nosaltres hagués imaginat que el primer miracle de Jesús per demostrar la seva divinitat, hagués estat la conversió de l'aigua en vi. Cap home pot fer-ho i Ell ho va fer en aquesta festa de casament d'uns nuvis amics d'Ell i de la seva Mare amb molta senzillesa.

La paraula de Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra vida pràctica. La Mare de Déu hagués pogut pensar que ella no hi tenia res a veure en la falta del vi, era una convidada i invitada, però no, s'aixeca i demana un miracle.

També en les nostra vida ens trobem en circumstàncies semblats, que falta:

No diguem mai: no és el meu problema, sinó tot el contrari, fem quelcom, com Maria, per convertir l'aigua en vi.

Abans d'acabar felicitem Maria pel gran exemple de solidaritat que ens dóna, demanant a Jesús l'ajuda al nuvis que no tenien vi.

Que Jesús no falti en les nostres festes, noces, baptismes, aniversaris etc.

Que creiem en Jesús amb molta fe, com els deixebles cregueren en Ell.

Breu història de les aparicions

Tingueren lloc a la vila francesa de Lourdes, a la vora del riu Gave, quan una nena dita Bernardeta Soubirous, nascuda el 7 de gener de 1844, va veure, l'onze de febrer de 1858, un núvol daurat i una senyora vestida de blanc, amb els peus descalços coberts per dues roses daurades, que semblaven donar-li suport sobre les branques d'un roser. A la cintura tenia una ampla cinta blava i duia un rosari a les mans juntes, com si fes oració.

Al principi Bernardeta es va espantar; sorpresa, es va agenollar, i no arribava a comprendre què és el que havia vist, i va començar a resar el rosari, que sempre duia, amb la senyora.

En acabar, la Mare de Déu va retrocedir cap a la gruta i va desaparèixer. Alguns dies després hi va aparèixer novament.

El 18 de febrer, en la tercera aparició, la Verge va dir a Bernardeta: "Vine aquí durant quinze dies seguits". La nena li va prometre que així ho faria. I la Senyora hi afegí: "Jo et prometo que seràs molt feliç, no en aquest món, sinó en l'altre".

La notícia de les aparicions es va estendre per tota la comarca, i molts acudien a la gruta creient en les aparicions, però d'altres se’n burlaven.

La Verge Maria es va aparèixer en divuit aparicions, entre l'11 de febrer i el 16 de juliol de 1858. Totes les aparicions es van caracteritzar per la sobrietat de les paraules de la Verge, i per l'aparició d'una font d'aigua que hi va brollar inesperadament, al costat del lloc de les aparicions, i que des d'aleshores és un lloc de referència d'innombrables miracles constatats per la ciència.

Al començament, moltes persones dubtaven que fos la Verge qui s’apareixia, però, amb el temps, la Verge va fer que fossin cregudes, fins al punt que els papes, des de Roma, han donat mostra de devoció a la Immaculada de Lourdes i han omplert de privilegis la seva basílica.

Què demanava la Mare de Déu?
En les aparicions, la Senyora va exhortar Bernardeta a pregar pels pecadores i per la seva conversió i que es fes penitència. També va demanar que edifiquessin una capella i que hi anessin en processó.

Va dir a Bernardeta que besés la terra, com un acte de penitència per a ella i pels altres. La Verge li havia dit: "Pregaràs pels pecadores...Besaràs la terra per la conversió dels pecadores".

Quan la visió desapareixia, Bernardeta la seguia de genolls, besant la terra.
El poble que era present en el lloc també la va imitar i, fins al dia d'avui, aquesta pràctica continua.

Bernardeta visita el senyor rector
El 25 de març, el senyor rector del lloc va dir a Bernardeta que preguntés a la Senyora: "¿Qui era?". Ella ho va fer, i la Verge li va respondre: "Jo sóc la Immaculada Concepció".

Després Bernardeta va anar a contar-ho al sacerdot, i ell quedà sorprès, que una noia analfabeta pogués parlar tan bé del dogma de la Immaculada Concepció, declarat pel papa Pius IX l’any 1854, feia quatre anys.

El missatge de la Mare de Déu

El missatge que la Santíssima Verge Maria va fer, a Lourdes, pot resumir-se en els següents punts:

1.- És un agraïment del cel per la definició del dogma de la Immaculada Concepció, que havia estat declarat quatre anys abans pel papa Pius IX (1854). Al mateix temps, es presenta Ella mateixa com a Mare i model de puresa per al món, que està necessitat d'aquesta virtut.

2.- La Mare de Déu de Lourdes concedeix innombrables gràcies físiques i espirituals a les persones que visiten el seu santuari, i guareix també malalts.

3.- És una exaltació a les virtuts de la pobresa i de la humilitat en escollir Bernardeta com a instrument del seu missatge.

4.- Un missatge important de la Mare de Déu de Lourdes és el de la Creu. La Santíssima Verge li repeteix que l'important és ser feliç en l'altra vida, encara que, per a això, cal acceptar la creu. "Jo també et prometo fer-te joiosa, no certament en aquest món, sinó en l'altre".

5.- En totes les aparicions es va presentar amb el seu rosari: a fi de mostrar la importància de resar-lo.

6.- Vol que es faci oració i penitència amb humilitat. També és un missatge de misericòrdia infinita per als pecadores.

7.- Ressalta la importància de la conversió i la confiança en Déu.

Les aparicions de la Verge Maria i l'Església

El 18 de gener del 1862, el bisbe va signar la pastoral i aprovà les aparicions. El seu caràcter sobrenatural i la vida tan autèntica de la vident.

1874: el papa Pius IX va concedir al santuari el títol de Basílica.

1876: va coronar solemnement la imatge de la Verge.

Lleó XIII: va aprovar l'ofici i missa de Lourdes.

Pius X digué de Lourdes: "Seu del poder i de la misericòrdia de Maria, on van tenir lloc meravelloses aparicions de la Verge".

1907: aquest mateix papa va estendre la celebració de la festa de la Mare de Déu de Lourdes a tota l'Església universal.

Pius XI afirmà: "Lourdes, on la Verge es va aparèixer diverses vegades a la benaventurada Bernardeta, on exhorta tots els homes a la penitència".

El 8 de desembre de, 1933 va elevar a l'honor dels altars santa Bernardeta Soubirous.

Pius XII va escriure l’encíclica: "La peregrinació a Lourdes". És el més complet de tots els documents sobre Lourdes, molt ben fet.

Juan XXIII, en la clausura del centenari de les aparicions de Lourdes, recordava el següent: "L'Església, per la veu dels seus papes, no cessa de recomanar als catòlics que parin esment al missatge de Lourdes".

Finalment, Joan Pau II és el primer papa que ha peregrinat a Lourdes. Ho va fer l'any 1983, amb motiu del 125 aniversari de les aparicions. Hi va oficiar la santa Missa el dia 15 d'agost, afirmant dues vegades: "Venim en peregrinació a Lourdes, on Maria va dir a Bernardeta: "Jo sóc la Immaculada Concepció" i va afegir: "Aquí va parlar amb una senzilla noia de Lourdes, va resar amb ella el rosari, li va donar diversos missatges. El papa va concloure dient: "La Verge Maria ve a salvar els pecadores".

La festa de la Mare de Déu de Lourdes se celebra el dia de la seva primera aparició, l'11 de febrer.

El 16 de juliol de 1858, la Mare de Déu s’apareix per última vegada i s'acomiada de Bernardeta.

Les aparicions van ser declarades autèntiques el 18 de gener 1862.

En 1876, es va edificar allí l'actual basílica, un dels llocs de peregrinació del món catòlic.

Bernardeta va ser canonitzada pel papa Pius XI el 8 de desembre de 1933. La seva festa se celebra el 18 de febrer.

Lourdes és un dels llocs de major pelegrinatge en el món: milions de persones hi acudeixen cada any, i molts malalts han estat curats en les seves aigües miraculoses.

Que tingueu un bon dia de la Mare de Déu de Lourdes i que aquest festa serveixi per augmentar la nostra devoció filial a la Mare de Déu.