CICLE B. DIUMENGE QUART DE QUARESMA
(Sols text per imprimir)

Ens trobem, germans i germanes, a la meitat de la Quaresma, que abans es deia la "dominica laetare," que vol dir alegria, perquè la Pasqua s'acostava.

Avui, l'Església ens presenta Nicodem, que era membre del Sanedrí, capdavanter de la comunitat jueva, home ric i considerat. El Talmud deia que era tan ric que podia mantenir el poble d'Israel durant deu dies.

Diu sant Joan: Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús (Jn 3,1-2). De nit, sens dubte, per por als seus companys del Sanedrí, i li pregunta a Jesús què ha de fer per aconseguir la vida eterna. Jesús li diu que ha de renéixer amb aigua i esperit.

Nicodem és un mestre d'Israel, un intel·lectual, un dirigent. Va a l'encontre de Jesús, perquè, com ell diu, els senyals que Jesús fa manifesten que ve de Déu; altrament no tenen explicació. Rabí, sabem que ets un home enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas (Jn 3,2). Jesús és manifesta com el Messies i el Fill de Déu. Nicodem no ho té clar. Jesús li aclareix amb aquestes paraules: Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'Home. Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna (Jn 3,13-14). Els qui miraven la serp de bronze, que narra el llibre dels Nombres, eren salvats; així, mirant el Fill de l'Home, que ha d'ésser enlairat i crucificat, seran salvats.

A Nicodem, el trobarem quan Jesús mori a la creu, i ell, juntament amb Josep d'Arimatea, sense cap respecte humà, demanen el cos de Jesús a Pilat per enterrar-lo.

Nicodem, en aquell Divendres sant, és presenta com el gran amic del màrtir, del Crucificat. Nosaltres també sempre ens hem de presentar com els grans amics del Crucificat.

La conversa amb Jesús s'allarga, i aquesta és la que hem llegit en l'evangeli d'avui.

En tres perspectives Jesús li exposa el misteri de la salvació. De part de Déu, Pare, de Jesús i de la nostra.

La del Pare és un amor immens envers nosaltres. De Déu tenim la vida, el do de la fe i tantes coses de què podríem fer-ne esment. Però el do més gran que hem rebut és el Fill de Déu, com a prova de l'amor del Pare. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels que creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16). Vida, i eterna, és a dir, per sempre.

Germans i germanes, Déu ens estima de veritat, i jo diria que Déu té una malaltia incurable, que és el gran amor que té per la humanitat. Estimar és donar-se, i Déu s'ha donat ell mateix en la persona del seu Fill, Jesucrist, nostre Senyor. La nostra fe és la resposta a aquest amor de Déu

Nicodem era un expert en la Bíblia, i Jesús li recorda que Moisès va fer una serp de bronze i la va aixecar en el desert, per tal que els qui havien estat mossegats per aquelles serps verinoses fossin salvats; els qui miraven amb confiança la serp de bronze recobraven la salut. Aquell signe bíblic es realitza plenament en favor dels qui miren amb fe i confiança el Fill de Déu, crucificat per la nostra salvació. Sant Pere ens recordarà que no hem estat redimits ni amb or, ni amb plata, sinó amb la sang de Jesucrist. Sabeu que heu estat alliberats...no per res de corruptible, com l’or o la plata, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense taca ni defecte (1Pe 1,18-19).

El millor comentari que podríem fer és aixecar els ulls i contemplar, amb els ulls de la fe, el Crist crucificat, tot recordant aquelles paraules de sant Pau: Déu me'n guard, de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu el món està crucificat per a mi, i jo per al món (Ga 6,14).

La nostra actitud és creure sincerament en aquest Crist Crucificat. Senyor, augmenteu la meva fe.

Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja estan condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu (Jn 3,18).

Quan diem "creure", sant Joan hi entén acceptar totalment Crist en el pensar, en el sentir, en el parlar i en l'obrar.

Déu envià el seu Fill al món, no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell (Jn 3,17). Aquesta és la visió que hem de donar de la nostra fe, la nostra salvació, i no solament la nostra, sinó la de tot el món. Em direu que Déu també condemna, però permeteu l'expressió, tenint en compte que la culpa no és de Déu, sinó de l'home que no vol creure. Déu és ric en misericòrdia.

Per acabar, jo demanaria a Déu que ens donés la valentia que va tenir Nicodem, quan va despenjar Jesús de la creu i va posar-lo al sepulcre. I que aquesta Quaresma sigui per a tots nosaltres un nou naixement a fi de poder ressuscitar amb Jesús el dia gran de la Pasqua.