CICLE B - DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA
(sols text per imprimir)

L'evangeli que hem llegit ens parla d'uns pagans, grecs, que s'acostaren a Felip i li digueren que volien veure Jesús. Felip va anar a trobar Andreu, i tots dos els presentaren a Jesús.

VEURE JESÚS

Temps de Quaresma és temps per veure i mirar Jesús. Hem de veure la persona de Jesucrist d'una manera total, no veure solament la seva humanitat, sinó veure'n també la divinitat. Però també convé veure la persona de Jesucrist segons les diverses facetes en què es presenta.

El divendres Sant, veurem Jesús en el seu martiri, assotat, coronat d'espines i mort en una creu, però Jesús tenia una altra creu, potser pitjor, que la creu de fusta: era la creu moral.

COM VEIEN JESÚS ALGUNES PERSONES DE L’EVANGELI

Maria, en contemplar Jesús a la creu, recordaria les paraules de Simeó: A tu mateixa, una espasa et traspassarà l’ànima (Lc 2, 35) .

El bon lladre, que deia: Jesús , recorda’t de mi, quan arribis al teu Regne (Lc 23,42).

Sant Joan. Jesús digué al deixeble: Aquí tens la teva mare (Jo19,27).

La Verònica, mirant el rostre de Jesús, que ell li havia deixat, en eixugar-li la cara.

Els soldats, que, quan es van adonar que ja era mort, no li trencaren les cames (Jo 19,33).

Els dirigents del poble. El poble hi era, allí, mirant-ho, però les autoritats se’n reien, dient: El que va salvar-ne d’altres, que se salvi a sí mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit" (Lc 23,35)

Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús, però d’amagat, per por als jueus, va demanar a Pilat l’autorització per treure el seu cos de la creu. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, de nit (Jo 19,39). Els dos deixebles, despenjant el cos de Jesús, tenien les mans tacades de la seva preciosa sang.

El centurió, que donava glòria a Déu i deia: Realment aquest home era innocent (Lc 23,47).

EL PARE ESCOLTA JESÚS

Sant Pau, en la segona lectura, diu: Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans crits i llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió (He 5,7). Fixeu-vos en això que diu: "grans crits i llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió". Déu l’escolta, però no el salva de la mort, precisament perquè ha vingut al món per a aquesta hora, sinó que el conforta, enviant-li un àngel a l'hort de Getsemaní. Jesús, obedient fins a la mort per amor al Pare i als homes, accepta la creu.

Déu també ens escolta i té sempre la porta oberta, encara que ens desviem. Permeteu-me una anècdota. Un fill va discutir amb el seu pare i, enfadat, marxava de casa. El pare li digué: "Fill, les portes de la casa sempre estaran obertes per a tu". Amb molta més raó, el nostre Pare Déu sempre les tindrà obertes, si nosaltres hi volem tornar.

LA PERSONA DE JESUCRIST INTERESSA

Aquells pagans volien veure Jesús, perquè els interessava.

Alguna vegada, ens hem preguntat, si Jesús interessa els homes del segle XXI. No fa gaires anys, que a Paris es va fer una representació de la vida de Jesús i el seu missatge, al Palau d'Esports, i en quatre mesos hi van assistir més de set-cents mil espectadors.

La persona de Jesús interessa moltes persones, i la raó fonamental per la qual Jesús interessa és perquè Jesús, després de morir, va ressuscitar. Jesús no està mort, sinó que viu.

Quan les dones anaren al sepulcre per embalsamar el cos de Jesús, trobaren un àngel del Senyor, que els va dir: Per què busqueu entre els morts aquell que està viu? No està aquí: ha ressuscitat (Lc 23,5-6).

Jo, i vosaltres, també creiem que Jesús es viu, que és el nostre Senyor, el nostre amic, i que s'ha quedat entre nosaltres en l'Eucaristia. Creiem en la presència de Jesús en el sagrament de l'altar. Si Jesús és viu, i és el nostre amic, li podem parlar i explicar les nostres alegries i penes, les nostres inquietuds i les nostres esperances, els nostres bons propòsits i tot el que ens passi, de la mateixa manera, per no dir millor, que ho expliquem als nostres pares, o amics.

Hi ha fills que no volen, o que no tenen temps, de veure els seus pares; estan tan ocupats. I els pares se'n queixen, perquè no els van a veure, o no tenen temps per estar amb ells. En aquest temps de Quaresma ens hem de preguntar si desitgem veure Jesús, com aquells grecs de l'evangeli, i si tenim temps per parlar i dialogar amb Jesús.

BUSCAR JESÚS, I PORTAR A JESÚS

Aquells grecs buscaren Felip i aquest va anar a trobar Andreu, ja que eren amics de Jesús, perquè els presentessin a Jesús.

Com dèiem en començar, hi ha moltes persones que estan interessades per Jesús, i a qui aniran, sinó a les persones que ja l'han trobat, com Felip i Andreu ? Tu i jo hem trobat Jesús, i aquí ve la gran pregunta: Sabrem nosaltres portar Jesús a aquelles persones que s'acostin a nosaltres, com ho feren Felip i Andreu?

La nostra vida, les nostres paraules, les nostres actituds, porten cap al Senyor?

Hi ha molts cristians que porten cap a Jesús. Ara recordo Teresa de Calcuta, el gran papa que fou Joan Pau II, i molts pares i mares que porten els seus fills al temple, perquè coneguin el Senyor.

Senyor, obriu-me els ulls, perquè us pugui veure. Però penseu que solament els nets de cor veuran Déu: Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu (Mt 5,8).

Quan mirem les persones amb els ulls de Jesús es veuen diferent.

Per això, en aquest temps quaresmal, l'Església ens invita a fer una bona confessió. Feu-la, i el Senyor n'estarà content, i vosaltres també.

Que tingueu un bon diumenge.