Cicle C. Primer diumenge d'Advent
(sols text per imprimir)

"VENIU SENYOR JESUS" (Ap 22,40)

Introducció

En començar l’any litúrgic, permeteu-me que us doni una petita noció de  què entenc per ser cristià

Què vol dir ser cristià?

A més a més de estar batejat, vol dir conèixer Jesucrist, estimar i seguir-lo

Això de seguir-lo ja és més difícil. Esdevenir cristià, - tasca per a tota la vida i que cal recomençar constantment- és primordialment adquirir una manera nova de pensar; la novetat li ve de l’acceptació de la Paraula de Déu, que ho renova tot i dóna una visió de Déu, del món i de sí mateix i de les seves relacions amb els altres, irreductible i sovint a contracorrent de la manera de pensar del món.

Preparem la festa de Nadal

Advent: temps de preparació per a la gran festa de Nadal. Celebrem la vinguda de Jesús en el seu naixement. Aquesta festa l’hem de preparar amb molta fe i renovant la nostra vida cristiana perquè quan vingui Jesús, el dia de Nadal es trobi molt bé entre nosaltres.

La vinguda de Jesús és la mateixa per a tothom, però les conseqüències es  diversifiquen segons l’actitud i la preparació en què cadascú acull el Crist.

L’Església és pot comparar a una sínia, que treu contínuament aigua. Aigua viva i fresca, perquè aquesta aigua nova de cada any ens renovi i ens doni frescor espiritual per contemplar tota la vida de Jesús. Que el Senyor faci que durant aquest any litúrgic, que comença avui, sapiguem recollir l’aigua viva de la vostra paraula.

L'Església en recordar-nos la vinguda de Jesús a la cova de Betlem, ens recorda sempre en aquest diumenge una altra vinguda també molt important la vinguda de Jesús a la fi del món.

 1.Sentit escatològic de l'última vinguda de Crist a la fi del món.

2.Sentit històric de la festa de Nadal.

En aquest primer diumenge d’Advent, a l’evangeli de sant Lluc, llegim: Llavors veuran venir el Fill de l’Home sobre el núvol amb poder i amb una gran majestat (Lc 21, 27).

Llavors, Jesús no apareixerà com un infant petit, dèbil i sense poder, sinó que apareixerà com el jutge, que ve a judicar els vius i els morts. Diu sant Mateu:

Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels s’asseurà en el seu tron gloriós. Tots el poble es reuniran davant seu i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: ” Veniu, beneits del meu Pare, rebeu en herència el regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Després dirà als de la seva esquerra: Aparteu-vos de mi maleïts, aneu al foc etern preparat per al diable i els seus àngels.(Mt 25,31-34; 41)

Déu premia els bons

És un dogma de fe, que Déu premiarà els bons i castigarà els dolents.

Alguns poden treure la conseqüència, que hem de ser bons pel premi que ens espera. Això seria egoisme i Déu no ho vol. Què diríeu d'un fill que només estimés el seu pare per l'herència que espera? Diríeu que és un mal fill. Nosaltres els cristians, hem d' estimar  Déu perquè és el nostre Pare i hem d'estimar els nostres germans perquè és el precepte del Senyor. Naturalment que com  a conseqüència anirem al cel, però aquesta no és la principal raó del nostre comportament.

Déu és justicier

Que Déu és justicier, és una veritat de fe. I pensant com a persones fàcilment podem deduir que Déu  ha d'ésser justicier, si mirem les moltes injustícies que cometen els homes. Potser, mai com ara, la justícia havia estat tan malament. Persones que deurien ésser castigades fàcilment s'escapen de la justícia, i altres que se la carreguen sense cap culpa. De la justícia de Déu, ningú és pot escapar. De Déu ningú se'n riu, diu sant Pau.

Déu és misericordiós

És veritat que Déu és justicier, però també és amor i misericòrdia. En altre temps la mare deia al seu fill perquè no pequés, que si ella no ho veia sí que ho veia Déu, per fer-li por. Déu et castigarà. Aquesta manera de presentar Déu no m'agrada perquè si és veritat que Déu ho veu tot, però la seva mirada no és per castigar sinó que és una mirada d'amor i misericòrdia que acaba amb una abraçada, com ens diu Jesucrist, en la paràbola del fill pròdig, o del Pare misericordiós.

Jesús ens diu que hem de vigilar

L'evangeli,d'avui ens recorda que hem de vigilar, no sigui que la vinguda de Jesús ens trobi adormits, pensant només en el menjar i en el beure i les preocupacions d' aquest món.

Estigueu alerta sobre vosaltres:Que l’excés del menjar o beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur com un llaç per a tothom, sigui on sigui de la terra. (Lc 21, 34-35).

Jesús ens demana que sempre estiguem preparats.

Jesús ens diu, que sempre hem d'estar preparats, perquè no sabem ni el dia, ni l'hora que el Senyor vindrà

Però la nostra actitud no ha d'ésser com la d'aquells estudiants que quan el professor marxa de la classe s'arma un aldarull i un alumne vigila a la porta i quan ve, crida: Ja ve, i llavors hi ha un silenci sepulcral. La por no és bona consellera. Tenim dret a viure tranquils i fruir de les coses bones de la vida i si sabem que Jesús, el nostre jutge, és el nostre amic, a qui ens hem esforçat a servir. De què hem de tenir por?

Temps d'advent, temps de reflexió, temps de preparació per al Nadal, temps per penedir-nos dels nostres pecats.

Preguntem-nos abans de sortir del temple, què faré jo, per preparar-me espiritualment per rebre al Senyor en la gran festa de Nadal.

Anècdota

Finalment us vull explicar una anècdota que m'ha passat aquesta setmana. Una noia jove va venir a confessar-se (les noies joves també és confessen), i en acabar el sermonet que li vaig fer li vaig dir: "Que el Senyor habiti en el teu cor", i ella em va contestar: "Pare, el Senyor sempre hi habita". Que tots nosaltres puguem respondre les mateixes paraules: "El Senyor sempre habita en el meu cor".

Que tingueu un bon diumenge i una bona setmana i un bon any litúrgic.