Cicle C. PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA
(sols text, per imprimir)

La quaresma és el camí vers la Pasqua.

El dimecres de cendra començava la quaresma, que és temps de preparació per la gran festa de la Pasqua. Les coses perquè surtin bé s'han de preparar. Si vols anar de viatge has de preparar moltes coses. Els diners, el cotxe, etc. Nosaltres ens hem de preparar per a la gran festa de la Pasqua. Com? dedicats més a l'oració i a les bones obres, revisant la nostra conducta envers Déu, nosaltres mateixos i el proïsme.

Després d'aquesta petita introducció, aixequem la nostra vista i contemplem la persona adorable de Jesús. Avui el trobem a dalt d'una muntanya per fer penitència i donar-nos exemple per la nostra vida cristiana.

L'exemple, que ens vol donar Jesús és que com Ell va resistir a les tres temptacions nosaltres també les hem de resistir, pensant que la temptació vindrà, però que Déu mai no permetrà, que siguem temptats més del que les nostres forces puguin resistir. Diu sant Pau: Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats damunt de les vostres forces. I juntament en la prova us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar (1Cor 10,13).

La temptació és un experiment que el dimoni fa amb nosaltres per veure si caiem. Que les temptacions existeixen, és una realitat, que tots coneixem per pròpia experiència. El mateix Jesucrist ens fa demanar en el Parenostre, que el Senyor no ens deixi caure en la temptació. No permetis que caiguem en la temptació (Mt 6,13).

El camí de la nostra vida és una lluita constant entre el bé i el mal, sobretot amb nosaltres mateixos.

Sentir la temptació no és pecat. El pecat consisteix en consentir a la temptació.

De la mateixa manera que apartem les mosques que ens amoïnen, hem d’apartar les temptacions. Quin home pot dir sincerament que no és temptat?

Adam i Eva van ser temptats i van caure a la temptació.

"SI ets Fill de Déu digues a aquesta pedra que es torni pa" (Lc 4,,3).

La primera temptació del Crist ens ensenya que serem temptats per les coses materials, com si fossin les principals en la nostra vida. L'home quan més té, més vol. Vivim en una societat de consum. Podríem passar de moltes coses, però la propaganda i sobretot la televisió fa que cada dia comprem més i més; moltes vegades, coses innecessàries, de les que en podríem prescindir.

"Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquest reialmes; tot m’ha estat confiat a mi i ho dono a qui jo vull : adora’m i tot serà teu" (Lc 4 ,6)

L'altra temptació és la de poder. Tot això et donaré, si prostrant-te m'adores. Per què no hi pau a les famílies? Perquè tothom vol tenir la raó. I en la societat passa el mateix? Donem una mirada als polítics i als que no són polític i veurem que, moltes vegades, els homes es barallen pel poder. Quan et costa deixar el poder!

El poder és un monstre de mil cares, que proporciona a l'home l'íntima satisfacció de situar-se sobre els altres, d'imposar el seu criteri, de ser reverenciat, adulat, obeït, disculpat i temut.

En el fons dels fons, encara ressona en el nostre cor la famosa frase de la Bíblia "sereu com deus" (Gn 2,5). I la possibilitat de ser-ho, o al menys ens ho creiem, ens la proporciona el poder.

La temptació del poder és una temptació a la que l'home hi està inclinat i cal que la superi.

Naturalment, el poder no és dolent, el que és dolent és la forma d'adquirir-lo i usar-lo. Jesús ha estat la persona que ha tingut més poder, però aquest ha servit per entregar-se als demés i morí en una creu per la nostra salvació.

"Si ets Fill de Déu tira’t daltabaix, L’Escriptura diu que ha donat ordre al seu àngels de guardar-te i que et duran a les palmes de les mans" (Lc 4,11).

Baixar d’una manera espectacular davant de tota la multitud que estava en el temple, seria per Jesús un èxit i tothom l’alabaria i el reconeixeria com el Messies. Però els camins de Jesús no són de vanaglòria sinó d’humilitat, de testimoni, d'esperança i de fe. Jesús, quan ressuscità victoriós, es presentarà amb tota senzillesa, com l’hortolà a Maria Magdalena i, amb les portes tancades, als Apòstols.

Així ha de ser la nostra vida cristiana. No buscar que ens alabin, sinó donar testimoni de la nostra fe.

No feu només el que Déu vol perquè la gent us vegi. Ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel (Mt 6,1).

Finalment voldria insinuar una altra temptació, molt pròpia del temps en el qual vivim. La temptació de trobar natural una cosa que Déu no aprova. Ens hi acostumem i ja es troba natural. Posem uns quants exemples: No anar a missa el diumenge, el divorci, les relacions prematrimonials, no demanar l'ensenyança religiosa en el col·legi perquè ningú no ho fa, no guardar ni el dejuni ni l'abstinència en Quaresma, no tancar la televisió quan fan coses immorals, etc, etc, etc. Sembla que com tothom, o la majoria, ho fan, ja es pot fer, sense tenir en compte la voluntat del Senyor.

Acabo amb les mateixes paraules amb què he començat. Quaresma, temps de conversió, i temps de pregària. Us recomano la missa els dies feiners, els via crucis, escoltar la paraula de Déu amb més atenció, llegir l’evangeli cada dia, posar un signe de Quaresma, per exemple un Crist al menjador, la bíblia en un lloc determinat, beneir la taula amb una oració apropiada, fer una bona confessió, etc.

El pagès, en aquest temps d’hivern, poda les branques del arbres, perquè facin més fruits Nosaltres en aquest temps de quaresma hem de podar les nostres males inclinacions, els nostres defectes i pecats, si volem ser un bon mirall del Crist, a fi de que la nostra vida cristiana sigui un bon reflex de l’adorable persona del nostre Mestre i Amic.

Feu, Senyor, que en aquest temps de quaresma.

- sigui fidel a la pregària,

- penetri la paraula de Déu en el meu cor,

- sigui més solidari,

- renunciï als plaers que m’impedeixen de ser fidel a Déu i als germans.

Que passeu un bon diumenge.