Cicle C. Diumenge segon de Quaresma
Introducció
El diumenge passat pujaven a la muntanya de la quarantena i veiem Jesús pregant i fent penitència. L'exemple de Jesús ens encoratjava a fer penitència en aquest temps quaresmal i resistir les temptacions, que ens venen contínuament.
La muntanya alta on va pujar Jesús és el Tabor, segons la tradició que és remunta al segle quart, de cinc-cents seixanta-dos metres d’alçada sobre el nivell del Mediterrani.
El Crist es transfigura davant dels seus deixebles per donar-los força i animar-los davant de la seva passió que ja s'acosta.
Cada any, al segon diumenge de Quaresma, la lectura de l’evangeli de la Transfiguració ens ajuda pedagògicament a assolir un coneixement més profund de la persona adorable de Jesucrist, i en particular de la seva passió, mort i resurrecció.
Antecedents
Jesús havia revelat la seva resurrecció, passió i mort. Jesús ja havia dit als apòstols: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia (Lc 9,22)).
Els deixebles no podien comprendre que Jesús seria entregat als sacerdots i mestres de la Llei i seria condemnat a mort i després ressuscitaria.
Sant Lluc, en els Fets dels Apòstols escriu que Jesús va dir als deixebles d’Emmaús:"No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?" (Lc 24,26).
Jesús pregant es transfigura
Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar (Lc 9 28). Lluc és l’evangelista que presenta Jesús més vegades fent oració. A Jesús li agradava resar a dalt de la muntanya, signe de l’encontre entre el cel de Déu i la terra dels homes .
Jesús es transfigura fent oració, també nosaltres, si resem bé, ens transfigurem com el Crist.
El Senyor vol mostrar la seva divinitat i ho fa al Tabor
Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies que es van aparèixer gloriosos i parlaven del traspàs d’ell, que havia d’acomplir a Jerusalem (Lc 9,28-30)
Moisès i Elies personifiquen, respectivament, la Llei i els Profetes. És a dir, tota l’esperança en acció que Déu va comunicar al poble d‘Israel preparant la vinguda del Messies. Avui, vénen per acabar el seu diàleg i parlen amb Jesús i desapareixen. Han complert la seva missió.
Sant Lluc veu en la muntanya de la Transfiguració un nou Sinaí.
La muntanya del Tabor ens recorda una altra muntanya, la del Calvari. En aquesta muntanya el Senyor donarà tota la seva vida per nosaltres.
Reacció de Pere
Pere i i els companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren veieren la glòria de Jesús i els dos homes que estaven amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué:"Mestre, què n’estem de bé, aquí dalt! Si vols farem tres cabanes, una per a vós, una altra per a Moisès i una altra per a Elies" (Lc 9,32-33).
Pere, quan serà vell, es recordarà d'aquesta escena i de les paraules del Pare: Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: " Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut" (2Pe 1,18).Tant l’escena com les paraules del Pare, Pere les tenia gravades en el seu cor.
Missatge del Pare
El missatge del Pare és que escoltem de veritat Jesús. "Aquest és el meu Fill, el meu elegit , escolteu-lo (Lc 9,35).
Pere escoltarà sempre Jesús i el seguirà fins a la mort.
Pere no deixarà mai Jesús, malgrat veure'l crucificat i que el seu seguici li portarà també morir en una creu.
La raó fonamental per la qual Pere no deixarà mai Jesús serà perquè l'estima de veritat. Quan el Senyor li pregunti si l'estimaT , ell amb tota sinceritat, li respondrà: " Vós sabeu totes les coses, Vós sabeu que jo us estimo" (Jn 21,17).
Pere, al costat de Jesús, s'anirà transfigurant, perfeccionant, polint i serà el deixeble més gran, malgrat els seus pecats i les seves imperfeccions.
En l’oració que hem resat en començar la santa missa hem pregat dient: Oh Déu, vos que ens maneu d’escoltar el vostre Fill i ens alimenteu espiritualment amb la vostra paraula.
Nosaltres, com Pere, també hem d’escoltar sempre el nostre Mestre i seguir-lo durant tota la nostra vida, i si ell ens ho demanés també donar-la per Ell.
Conseqüència pràctica
Heus aquí el lema de la Quaresma: transformar-nos, purificar-nos, polir-nos, ja que estem carregats de defectes i imperfeccions.
Quaresma vol dir transfiguració.
Què hem de fer per transfigurar-nos en aquests temps quaresmal? Intensificar la nostra oració, posar-nos en les mans del Senyor i practicar la caritat. Jo diria: mirar els nostres germans amb ulls de mare.
La mare, és aquella persona que estima de veritat els seus fills i sempre sap dissimular els seus defectes i encara que no deixa de veure la veritat, sempre té una paraula de disculpa i comprensió.
Mai no he sentit a dir a una mare que demanés justícia pel seu fill, sinó perdó i misericòrdia.
Si volgués resumir amb dues paraules el que hem de fer en aquest temps quaresmal per transfigurar-nos, diria resar molt i mirar els nostres germans amb ulls de mare.
Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol (Lc 9,36). Els apòstols van veure Jesús tot sol, però de diferent manera, havien copsat la seva divinitat .També nosaltres en acabar aquesta celebració, hem de veure Jesús com el van veure Pere, Joan i Jaume.
Contemplem Jesús en aquest temps quaresmal de tal manera que quan acabi puguem repetir aquelles paraules de sant Pau tan boniques. Ja no visc jo sinó que és Crist que viu en mi (Ga 2,20).
El cristià és aquell que contempla moltes vegades el Senyor i sap que el Senyor sempre està disposat a ajudar-lo com ho va fer amb Pere i els altres deixebles en veure'ls desanimats.
Aquest Jesús, també, sempre està al nostre costat per ajudar-nos, encara que alguna vegada sembla que no ens escolta i estigui lluny.
Per acabar permeteu-me que us conti el que vaig llegir aquesta setmana:
Explicava el somni d’un cristià d’aquesta manera: Un dia estava a la platja i va tenir aquest somni. Va veure tota la seva vida, per dir-ho d'alguna manera, amb diapositives. Cada diapositiva representava un moment important de la seva vida. Al seu costat sempre hi veia les petjades a la sorra seves i les del Senyor. Però el cas curiós era que quan es trobava en grans dificultats i en moments difícils de la vida, en lloc de quatre petjades solament en veia dues.
Quan es va acabar la representació de la seva vida, aquell cristià va dir al Senyor: Com és que en els moments més difícils de la meva vida em deixaves sol. Ell Senyor li va respondre: T'equivoques, bon amic meu, En els moments difícils de la teva vida, aquelles petjades no eren teves sinó meves, ja que jo et portava als meus braços.
Sí, germans i germanes que m’heu escoltat, Jesús sempre està al nostre costat.
Pregària
Senyor, us demanem que en acabar aquesta eucaristia puguem repetir les paraules de Pere: Mestre, que n’estem de bé, què ho hem passat bé en aquesta eucaristia.
Adéu-siau.
Que tingueu un bon diumenge.