Cicle C. TERCER DIUMENGE DE QUARESMA
(sols text, per imprimir)

3quaresma3_p.jpg (33117 bytes)JESÚS ENS CRIDA A CONVERTIR-NOS I A DONAR FRUITS

Dues són les idees que voldria fer ressaltar en aquest petit comentari de l'evangeli que suara hem escoltat.

La primera, que les desgràcies no són sempre càstigs de Déu, i la segona, que Déu i els homes esperen molt de nosaltres.

Introducció

En el poble jueu, en general, es defensava que Déu premia en aquesta vida la virtut i castiga el pecat. Als complidors de la llei divina els està reservat tota classe de béns temporals, llarga vida, prosperitat material, nombrosa descendència. Mentre que als pecadors els espera mor prematura, esterilitat, pèrdua del béns, etc. Per altra part, s’estableix una relació causal entre el pecat i el sofriment. La història de Job és prova evident que aquesta tesi, comunament acceptada, no té validesa en tots els casos. Per tant, no s’ha d’atribuir sempre la desgràcia, o la malaltia, al pecat com a causa pròpia.

Els dos fets de què ens parla l’evangeli d’avui.

1. Matança d’uns galileus.

2. Caiguda de la torre de Siloé.

Alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici (Lc13,1).

La matança de galileus atribuïda a Pilat encaixa amb la seva imatge violenta i sense escrúpols. Fa referència a alguna repressió ordenada pel governador durant la celebració de la Pasqua, en la qual se sacrificaven en el temple anyells i se’n vessava la sang a l’altar. Segurament que aquests galileus eren uns patriotes sobre els quals requeia una sospita de perill.

En la passió de Jesús, veurem com Pilat, reconeixent que Ell és innocent, se'n renta les mans, donant permís per crucificar Jesús, sense cap escrúpol.

Un prejudici molt comú en el poble d’Israel era que tota desgràcia personal o col·lectiva era un càstig de Déu. Recordeu la història de Job.

Mala cosa és, a un que té o ha tingut una desgràcia, dir-li que és culpa seva personal. Aquest consol no serveix. Pot ser que sigui veritat, però mai s’ha de fer sense un gran esperit de caritat.

Jesús aprofita pedagògicament aquests dos esdeveniments, que han emocionat el poble, per posar en relleu la idea de que tots som pecadors.

Déu respecta la llibertat dels homes, i aquesta llibertat fa que no s’impedeixi el mal que els homes fan. Algunes persones es queixen que Déu respecti la llibertat de les persones i que  permeti el mal que fan. Què seria l’home sense llibertat? La llibertat és un do de Déu.

Quan nosaltres jutgem els mals del món, hem de tenir present que moltes vegades provenen de la malícia i dolenteria del homes.

També, moltes desgràcies vénen del mal comportament. La persona que abusa, per exemple, del vi, cau malalta; la que visita alguna casa de prostitució rep les conseqüències; la que és egoista porta malestar a la família. Tot això es podria evitar, si el comportament de les persones estés d’acord amb la voluntat de Déu.

L'altre exemple, el de la torre de Siloé.

Part de la torre de Siloé cau i mata divuit persones. Aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloé, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu tots acabareu igual! (Lc 13,4).

Actualment també hi ha molts accidents i algunes persones moren. No sempre el pecat està al mig.

De vegades hem sentit a dir, que Déu és el responsable d'aquestes desgràcies i donem la culpa a Déu. Hi ha qui ha perdut la fe, perquè, poso per exemple, el seu pare s'ha mort sent jove, o el seu fill ha tingut un accident i s'ha quedat a la carretera.

Pensar que Déu és el responsable i la causa d'aquestes desgràcies, de les malalties i dels mals, és un absurd.

L’home està subjecte a les lleis que ordenen aquest món. Si una persona es tira d'un setè pis, segurament que morirà, perquè hi ha la llei de la gravetat i el seu cos no podrà resistir el cop que es donarà.

Quelcom semblant passa amb les malalties. També hem de pensar que l’home és limitat i està exposat a agafar els mals virus que envolten l’ambient.

De qui és la culpa, doncs? Del pecat?

Un dia preguntaren a Jesús, qui tenia la culpa de que un cec hagués nascut cec de naixement. Jesús va respondre que ni ell ni els seus pares en tenien la culpa: 

Jesús, tot passant veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: "Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seu pares?" Jesús respongué: "No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seu pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu " ( Jo 9,1-3).

Conseqüència.

Jesús aprofita aquests fets per dir al poble jueu que faci penitència i els exposa la paràbola de la figuera que no donava fruit.

Naturalment, aquesta figuera es refereix al poble jueu, però nosaltres la podem aplicar a la nostra vida de cristians.

Segurament, molts de nosaltres hem anat a menjar figues, i les figues collides de l'arbre són molt bones. Quin disgust haguéssim tingut si no n’haguéssim trobat!

Déu espera molt de nosaltres.

Déu espera molt de nosaltres, i quina desil·lusió no té quan veu que no donem fruit per a la vida eterna!

Quina desil·lusió no tindrà Déu quan espera que l’estimem i que estem amb Ell, i nosaltres no ens recordem d'Ell i fem com el fill pròdig: marxem de la casa paterna esperant trobar la felicitat fora de Déu!

El fill pròdig va tornar a la casa del pare, perquè les coses li varen anar malament. També molts homes tornen a la casa del Pare quan els visita una malaltia o tenen un disgust o una mala temporada.

Que n'és de trist que els desenganys dels homes hagin de servir per tornar a Déu! Però la realitat és aquesta.

També els nostres germans esperen molt de nosaltres.

No sols Déu espera molt de nosaltres, sinó els nostres germans i amics esperen trobar figues a la figuera.

Quantes vegades hem esperat un favor d'un amic i les portes han estat tancades! O si hem estat malalts, hem esperat la visita d'una persona que estimàvem i no ha vingut! Potser el nostre amic malalt o trist ha esperat una paraula de consol i nosaltres no li hem donat!

Per què no fas quelcom de bo pels teus germans? Per què no visites alguna residència d’ancians? Per què no assisteixes a alguna reunió de cristians a la Parròquia? La resposta d'una persona era: "perquè a casa s’hi està molt bé, principalment a l'hivern, veient la televisió".

En aquest temps de Quaresma, Jesús ens invita a convertir-nos.

Examinem la nostra consciència i preguntem-nos quines figues espera Déu de nosaltres i quines esperen els nostres germans?

Si sortís el Senyor, cada vespre, a recollir les obres bones que hem fet durant aquell dia, segurament que molts dies se n'aniria amb les mans buides. Fem que el Senyor pugui cada dia, recollir algunes bones figues que hem fet durant el dia.

Pregària.

Feu, Senyor que quan vagi a dormir i a donar-vos gràcies del dia que Vós m’heu donat, us pugui presentar moltes bones figues que Vós podreu recollir.

Que passeu un bon diumenge.