Cicle C. DIUMENGE QUART D' ADVENT.

(Sols text per  imprimir)

INTRODUCCIÓ

L'ambient en el qual vivim ens recorda que Nadal està molt a prop. És veritat. Dins d'una setmana estarem ja a Nadal, la gran festa de Nadal.

Teniu pensat el dinar, segurament, i tota la ciutat ja està adornada amb força llum i per tot arreu se senten cançons de Nadal.

Aquesta preparació externa ens ha d'ajudar a preparar-nos interiorment, com a bons cristians. No preparem la festa de Nadal com si fóssim pagans.

REFLEXIÓ SOBRE L’EVANGELI DE LA VISITACIÓ

El camí de Maria.

Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet (Lc 1,39). Ella moguda per la seva caritat va de pressa a la casa de la seva cosina Elisabet, per ajudar-la, pensant que era anciana i necessitaria ajuda. No pensa en la seva dignitat de mare de Déu, sinó solament en fer un favor.

El camí és llarg, d’uns tres dies o quatre de camí, però no li emporta, ho fa molt a gust.

Fàcilment podem imaginar la salutació de les dues cosines: alegria, abraçades, petons i grans explicacions del que els havia passat i el que esperaven.

Paraules de la seva cosina Elisabet

Elisabet plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces: " Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes" (Lc 1,42).Les paraules d’Elisabet són: una benedicció, un elogi i una benaurança. Ho fa moguda per l’Esperit Sant.

Maria és beneïda entre totes les dones perquè és una dona de fe i plena d’amor i caritat i és la mare de Jesús.

Efecte de la salutació de Maria

Tan bon punt com Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes (Lc 1,41). Maria es portadora de Jesús i això fa que Joan el Baptista salti d’alegria dins les entranyes de la seva mare.

Humilitat d’Elisabet i grandesa de Maria

"Qui sóc jo per què la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?" (Lc 1,43). Elisabet, plena d’alegria, queda parada davant la seva cosina pensant que és mare del seu Senyor. Maria reaccionarà en el càntic del Magníficat: " La meva ànima glorifica el Senyor"(Lc 1,46)

Després d’aquesta breu explicació de l’evangeli, reflexionem sobre la gran figura de Maria.

CONTEMPLEM LA PERSONA DE MARIA

Tenim un exemplar en Maria, la dona de la fe. Maria, accepta el missatger del Senyor i el seu missatge. "Benaurada, tu que has cregut",(Lc1,45) li diu la seva cosina Elisabet. Maria creu l'àngel quan li proposa ésser mare de Jesús, per obra i gràcia de l'Esperit Sant. "Com és farà això si jo no conec baró? " (Lc1,34) L'àngel li explica, que concebrà per obra de l' Esperit Sant i ella ho accepta.

No ho compren, però per la fe ho accepta.

També accepta, que la seva cosina, Elisabet, tindrà un fill, malgrat la seva vellesa. Humanament no és possible, tenir un fill, però és paraula de Déu i ella per la fe ho accepta i va a visitar-la.

Nosaltres tenim molts més arguments per creure, però moltes vegades la nostra fe és fluixa i l’hem de reforçar.

Maria era la dona de fe. Nosaltres els cristians hem d'ésser homes i dones de fe, com deia el gran bisbe de Vic Torras i Bages: Aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida,

Maria solament va fer una cosa en la seva vida, creure i fiar-se de Déu i va ser molt feliç.

Maria es fiava de Déu i per això:

- creurà que aquell infant, que plora com els altres, és el Fill de Déu, el Messies esperat,

- el veurà créixer i quan tingui dotze anys es perdrà al temple de Jerusalem i quan la seva mare i Josep el trobin els dirà que tenia d'ocupar-se de les coses del seu Pare," Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a la casa del meu Pare" (Lc 2,49),

- el deixarà marxar de Natzaret per predicar el regne de Déu, malgrat l'oposició dels seus familiars que deien que estava boig,

- estarà quasi sola al peu de la creu, veient morir el seu fill;

- en baixar-lo de la creu el rebrà sense vida i l'acariciarà com mare amorosa,

- el veurà amb alegria i goig tot resplendent ressuscitat,

- serà mare de l'Església i mare nostra i rebrà la felicitació dels seus fills, que l'estimen de tot cor,

Ara la podem contemplar com a Reina i Senyora de cels i terra i molt feliç. Nosaltres també serem feliços, si ens fiem de Déu com Maria.

La nostra preparació a la gran festa de Nadal

Donar-nos als germans

Ens hem de preparar, com Maria, donar-nos als altres. Maria, no es queda a casa seva. Sap que la seva cosina espera un fill, i ella, la mare del Senyor, la va a visitar i a servir. ! Quin exemple de caritat ens dóna la Mare de Déu! No li fa res anar a servir. La caritat l’empeny.

Portar-los a Jesús

Una altra manera de preparar-nos pel Nadal és portar Jesús als altres. Maria porta Jesús en el seu ventre virginal, a la seva cosina Elisabet. Nosaltres hem de portar Jesús als nostres familiars i amic. Potser hem direu, que no es fàcil portar Jesús als amic i familiars. És veritat, que no és fàcil, però també ho és que el Nadal és una bona ocasió per fer-ho i l'hem d 'aprofitar.

Aprofiteu el Nadal per parlar de Déu als vostres fills i amics, que potser estan apartats.

Abans d’acabar us voldria posar l'exemple del mateix Jesús. Jesús ve al món per fer la voluntat del Pare. Ho hem escoltat a la segona lectura. Tota de la vida de Jesús és buscar, fer la voluntat de Déu i fiar-se d’Ell.

Petició

Us demano que feu una bona confessió. En aquest dies s’acostuma a fer confessions comunitàries en els nostres temples, aprofiteu-les per fer una bona confessió com a preparació del Nadal.

Anècdota

Finalment us vull explicar una anècdota que fa anys em va passar. Hi havia una família molt coneguda a qui jo visitava freqüentment i tenien un nen de quatre anys amb qui jo jugava moltes vegades i el feia parlar. Llavors jo era jove. Un dia el nen jugava al jardí amb terra i en veure'm va venir corrent i s'anava a penjar de la meva sotana, jo portava sotana com tots els sacerdots, En veure-ho la seva mare li va cridar: no toquis Mn. Joan en aquestes mans brutes que li embrutaries la sotana. Jo també avui, us dic a vosaltres no toqueu l'infant Jesús amb el vostre cor brut que l'embrutaríeu

Feliç tu perquè has cregut ! Maria és la dona més feliç, no ni ha cap que sigui més feliç que Maria, més extraordinària, més meravellosa, més assequible, més heroica i tot això perquè va creure, i creure de veritat, fins al final de la seva vida, fent possible en la seva fe, la redempció i la salvació de tots el homes. Gràcies Maria.

Senyor augmenta la meva fe i que jo em doni als germans!

Senyor que sempre estigui disposat a fer la vostra voluntat!

Que passeu un bon dia i recordeu de fer el pessebre si encara no l’heu fet.