Introducció.CICLE C. DIUMENGE QUART DE L'ANY
(Lc 4:21-30)
Introducció.
L’evangeli que acabem d’escoltar és la continuació de l’evangeli del diumenge passat que ens parlava de Jesús a la sinagoga de Natzaret.
Per la nostra reflexió dividirem aquesta homilia en tres parts:
1. Reacció dels natzarens davant de l’exposició que fa Jesús de la seva missió messiànica.
2. Reacció de Jesús.
3. La nostra reacció.
Reacció dels natzarens
Tots els qui estaven a la sinagoga tenien posats els ulls en Jesús i tothom el mirava i esperava què diria. Jesús exposà el seu programa i diu que ha estat enviat per anunciar la bona nova als pobres, comença l'any de gràcia, i ell és l'ungit de Déu.
Al començament tothom estava admirat de les seves paraules, però quan van notar que Jesús es proclamava el Messies i que la seva missió no era solament pel poble jueu, sinó també pels gentils, varen canviar de pensament i es van posar furiosos i el van treure de la sinagoga i fins i tot del poble de Natzaret i el volien estimbar.
Detalls de la seves reaccions
Admiració: Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca (Lc 4,22).
Criíica: I deien: "No és el fill de Josep"(Lc 4,23).No podien comprendre que Jesús, que era el fill de Josep, a qui havien vist des de petit, tan humà i senzill, ara es proclamés el Messies.
Gelosia de Cafarnaüm :Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble"(Lc 4,23). Es referien a la curació de malalts i per què no va començar a fer-ho al seu poble i no a Cafarnaüm ?
Violència: En sentir això, tots el qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar i el varen empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo (Lc 4,28).
.Sembla estrany com canvien els homes. Al començament tot són lloances, després el volien matar.
Jesús els fa nosa. El volen allunyar, el volen estimbar. Jesús no farà cap miracle per quedar-se .Diu l’evangelista: Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar(Lc 4,30).
No esperaven que Jesús no curés els malalts, com ho havia fet a Cafarnaüm i es presentés com el Messies, alliberador.
L' Home és dolent. Els mateixos que havien anat a l' escola amb Jesús i que coneixien el seu pare i la seva mare són els que ara el volen matar
Reacció de Jesús
Jesús no és violenta, no s’enfada, no vol forçar ningú, se’n va obrint-se pas
Jesús no es vol quedar a la força,. el seu missatge és un missatge alliberador i no vol que ningú el segueixi per la força.
Us recordeu d'aquell jove que el volia seguir i quan Jesús li va dir que vengués tot el que tenia i ho donés als pobres, aquell jove el va deixar? Quan aquell jove sentí aquestes paraules se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns (Mt19,22). Jesús no el força, deixa que se’n vagi.
Moltes vegades veiem a l' evangeli, que Jesús no es acceptat i ell se' n va.
Quan va fer aquell miracle de la curació d'un endimoniat i els dimonis es van posar en un ramat de porcs, els genesarencs li demanaren que marxés i ell se’n va anar. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori (Mc 5,17).
Jesús es dirigia a Jerusalem i va enviar missatgers davant seu i ells, tot caminant entraren a un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no els varen acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. En veure-ho els deixebles, Jaume i Joan li van dir:" Senyor, ¿vols què diguem que baixi foc del cel i els consumeixi"? Però Jesús es va girar i els va renyar. I se n’anaren a un altre poble (Lc 9,52-56).
Jesús és així. Vol ser acceptat lliurement
Una de les coses més bones de la nostra religió és la llibertat que tenim els cristians per ser-ho o no ser-ho. Si tu i jo som cristians és perquè volem. El Concili Vaticà II va dir que l' acte de fe es un acte lliure i que ningú pot ésser obligat a creure.
Reacció dels homes i dones del segle vint- i- u
Les reaccions dels natzarens envers Jesús i el seu missatge mantenen tota la seva actualitat.
Ens hauríem de preguntar quina actitud prenem nosaltres, ens adherim de tot cor a Jesús, o bé el rebutgem ? Possiblement, de paraula mai no neguem Jesús, per això diem que som cristians, però en la nostra manera de viure, en la nostra actuació de cada dia, som prou coherents en la nostra fe ?.
.Els qui estem al temple, avui, escoltant la paraula de Déu i oferint aquest sant sacrifici és per què tenim fe i voluntàriament?
Alguns pares estan afligits perquè els seus fills no van a missa. I tenen raó. Hi ha obligació d'anar a missa, però no es pot obligar ningú. Hem de donar exemple i predicar i convènce’ls. Fan malament els pares, que sempre callen , quan es tracta d'aquest punt.
Acceptar Jesús és acceptar el seu missatge, que és un missatge d'amor .
És el missatge de la segona lectura de sant Pau, que hem fet. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència (1 Cor 13,4-6).
Estimar vol dir sacrificar-se. Molta gent no està disposada a sacrificar-se. Costa perdonar. Donar almoina, tornar bé per mal, no voler ésser sempre el primer, no voler tenir sempre la raó no és fàcil.
Moltes persones aparten Jesucrist perquè la seva presència els destorba..
No siguem nosaltres com els de Natzaret, sinó com els deixebles d'Emaús, que li digueren:. Jesús quedat entre nosaltres1
Que tingueu un bon diumenge.