Cicle C. Diumenge cinquè de quaresma
(sols text, per imprimir)

Introducció

Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple (Jo 8,1-2) i el poble matiner, com Ell ,acudia al seu entorn (Jo 8,2) i Jesús assegut els ensenyava (Jo 8,2).Què bonic és veure Jesús assegut tranquil·lament ensenyant al poble, qui és Déu i com ens hem d’estimar!

Jesús està parlant, quan de sobte un tumult es veu venir. Els mestres de la llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri (Jo 8-3).

Tenien una ocasió per temptar Jesús i la van aprofitar per això :. La posaren al mig i li digueren: " Mestre, aquesta dona ha estar sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la llei ens ordenà d’apedregar-les (Jo 8,3-4).

Això ho trobareu en el llibre del Deuteronomi (17,2-5). Volen matar no solament la dona sinó també Jesús, per això li pregunten : " I vós que hi dieu (Jo 8,5.) Posaren a Jesús en un compromís. Si diu que no, l’acusaran d’anar contra la llei de Moisès, si diu que sí, el podrien denunciar a Pilat, ja que la pena de mort se la reservaven el romans. Jesús era més llest que els acusadors i respon d’una manera indirecta que no el compromet.

L’evangelista fa notar la mala intenció dels acusadors quan diu: Li feien aquest pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo (Jo 8,6).

Fixem-nos en les mirades de les persones que hi intervenen.

No la mira. Es posa a escriure a terra. Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit (Jo 8,6). No sabem el què escrivia i digué aquestes paraules: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres" (Jo 8, 7).

Tots eren pecadors. Ningú es va atrevir a llençar la primera pedra. Jesús coneixia l'interior dels homes i si algú ho hagués fet, Ell hauria protestat. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un després de l’altre, començant pels més vells (Jo 8,9).

L’evangelista, que era jove, remarca que els que començaren a marxar eren els més vells. Serà per què el que som vells tenim més pecats que els joves?

Quan Jesús notà que tothom havia marxat aixecà els ulls. Ell era l'únic que la podia condemnar, perquè Ell no té cap pecat, però no ho fa, els altres tots són pecadors i no podien tirar-li les pedres que portaven..

Llavors la mira, la mirada de Jesús és una mirada neta. No pensa malament. Aquella pobra dona en veure la mirada Jesús, podia respirar, no la condemnava. La seva mirada de por, és va convertir en una mirada d'alegria,

La caritat comença per la mirada.

La mirada de Jesús no és de condemna, de jutge, de plaer, no és una mirada que porta les pedres a les mans, és de perdó, de misericòrdia i de bondat.

La pobra dona podia estar tranquil·la, no la condemnava. Jesús la perdonava, però li deia que no tornés més a pecar.

Condemna el pecat, però usa de la misericòrdia amb la pecadora. !Què n’és de bonica la mirada de Jesús! i ! també les seves paraules de perdó!

La misericòrdia, l’amor i el perdó de Jesús va fer caure de les mas les pedres que volien tirar-li i que la matessin, i fins i tot el rocs guardats dintre la faixa.. No és que Jesús anomenés bé al mal o viceversa. Jesús perdona i les pedres i els rocs desapareixen. Ningú li podia prendre el perdó. El perdó és garantia de la seva bondat i de la seva misericòrdia.

Jesús tracta l’adultera com persona i no com un objecte, per això la perdona i li diu. "Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més "(Jo 8,11).

No sabem si aquella dona va canviar de vida, però sí que podem dir que mai oblidaria la por que havia passat, pensant que moriria apedregada, i també la compassió i la tendresa que havia trobat en aquell que era l’únic que la podia condemnar, Jesús.

En la segona lectura, Sant Pau, que va ser un gran pecador i Jesús li va sortir a l’encontre ens diu, que havent trobat el Crist en la seva vida, ho deixà tot per Ell : tots el avantatge que jo pogués tenir, els considero desavantatges comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist. Mes encara, m’he avingut a perdre tot avantatge i considerar-lo com escòries a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell ( Fl 3,8-9).

La paraula de Déu ha de penetrar en el nostre cor i ens ha d'ajudar a convertir-nos.

Per què no dir-ho? Moltes vegades ens assemblem a aquells fariseus i veiem la palla en l'ull del nostre germà i no volem veure la biga que hi ha en el nostre.

T'has confessat en aquest temps de quaresma?

Recomanació

Per acabar vull recomanar-vos la lectura de l’encíclica del Papa sobre la vida. Joan Pau II és un gran defensor de la vida. Diu així en començar referint-se al naixement de Jesús:  

En l'aurora de la salvació, el naixement d'un nen és proclamat com joiosa notícia: « Us anuncio una gran alegria, que la serà per a tot el poble: us ha nascut avui, en la ciutat de David, un salvador, que és el Crist Senyor » (2, 10-11). El naixement del Salvador produeix certament aquesta « gran alegria »; però el Nadal posa també de manifest el sentit profund de tot naixement humà, i l'alegria constitueix així el fonament i realització de l'alegria per cada nen que neix (16, 21).

Presentant el nucli central de la seva missió redemptora, Jesús diu: « Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància » (10, 10). Es refereix a aquella vida « nova » i « eterna », que consisteix en la comunió amb el Pare, a la qual tot home està cridat gratuïtament en el Fill per obra de l'Esperit. Però és precisament en aquesta « vida » on troben ple significat tots els aspectes i moments de la vida de l'home.

En aquesta encíclica també tracta de l'avortament, de l'eutanàsia, dels mètodes anticonceptius, la pena de mort, que actualment creu que no hi ha casos en que es pugui aplicar .Tota l’ encíclica és un poema a la vida i un elogi a la maternitat i a la paternitat responsable.

Recordeu la idea. La caritat comença amb la mirada.