En la primera lectura el fill d’una dona mestressa de casa, que va ressuscitar per la pregària del profeta Elies, i la segona, fill d’una mare vídua que va ressuscitar per la paraula de Jesús.

Les dues dones tenen una reacció diferent davant de la mort del seus fills. La de Sarepta protesta contra Déu i el profeta Elies, la segona, acompanyada pels habitants de Naïm, segurament que hi havia tot el poble, està callada i plora. Com veurem després hi ha moltes maneres de reaccionar davant la mort.

Composició de lloc.

Dues comitives es troben. La que porta a la vida que és Jesús. Jesús és el camí, la veritat i la vida; i la que porta el fill d’aquella pobra vídua que plorava amargament la mort del seu estimat fill.

Quan Jesús veié la mare plorant li diu: No ploris (Lc7,13). Senyor, com voleu que aquella mare no plori si va a enterrar el seu fill únic?. Jesús sap molt bé perquè li diu que no plori perquè Ell el pot ressuscitat i com que ho pot fer se’n compadí i digué: "Jove, aixeca’t". El mort es posà assegut i començar a parlar (Lc 7,14).

Jesús, amb molta delicadesa el donà a la seva mare (Lc 7,15). Quina alegria no tindria la mare en veure el seu fill assegut i que parlava. No estava mort, havia ressuscitat per la paraula de Jesús i l’evangelista va notar que :que tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia:" Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta". Deien també: " Déu ha visitat el seu poble"(Lc 7,16).

Tothom estava content: Jesús, els deixebles, la mare, sobretot, i tots el que acompanyaven aquell jove plens de tristesa. No n’hi havia per menys. Havien presenciat la resurrecció d’aquell jove, que també content i encara que l’evangeli no ho digui, fàcilment podem imaginar-lo abraçant la seva mare i omplint-la de petons.

1. No voler pensar-hi. Quan arribi, arribarà. Per què pensar-hi?

2. Alguns creuen que tot s’acaba en la mort i con a conseqüència pensen, mengem i bevem ja que no sabem el dia que morirem. Sant Pau escriu: Si els morts no ressusciten, mengem i bevem, que demà morirem! No us deixeu enganyar (1Cor 15,32)

3. Altres teòricament creuen en l’altra vida, però a la pràctica no té cap transcendència en la seva vida present.

4. Alguns fan alguna obra de misericòrdia per si hi ha quelcom després.

5. Els cristians creiem en la vida eterna i que la nostra vida és un pelegrinatge cap a l’altra. De fet hi estem de pas.

En el credo de la missa diem: Espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria.

Actitud de l’home davant de la mort d’una persona.

1. La mort és una desgràcia i acompanyar un difunt és un acte social.

2. És un moment per reflexionar sobre la pròpia vida.

3. Davant de la mort imminent d’un familiar, alguns criden el sacerdot perquè rebi el Viàtic i el sagrament de la unció dels malalts.

4. Altres tenen por que s’espanti i no fan res per ajudar-lo a ben morir.

5. Davant de la mort, tothom, creients i ateus tenim un gran respecte i pensem que la mort és un misteri.

Un dels pensaments que m’ha vingut a la ment en entrar a una biblioteca i veure aquell estol de llibres de diferents autors, que han deixat un missatge a tota la humanitat, com per exemple, Aristòtil, Plató, sant Agustí, sant Tomàs d’Aquino, Guardini, etc., i el pensar que els seus llibres romanen i ells han desaparegut en morir, em ve aquesta pregunta: Serà possible que els seus escrits estiguin presents i els autors hagin mort per sempre?. Llavors, me’n recordo de les paraules del Concili Vaticà que diu que Déu ha sembrat en el nostre cor una llavor d’eternitat que ni cap persona pot matar, ni cap ciència pot destruir (GS 18).

Déu no ens ha creat per morir per sempre, sinó que permet la mort tenint en compte la resurrecció.

Estic cridat a lluitar contra totes les forces de la mort, que amenacen la integritat de les persones tant en el cos com en el seu esperit. La vida és la realitat més sagrada que posseïm, ja aquí a la terra, i també en el cel.

Acabem escoltant el Senyor, sant Pere , sant Pau i alguns sants que ens parlen de la vida. Són innumerables els textos que podríem adduir.

Jesús ens diu :Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més. (Jo 11,25-26).

Sant Pere diu a Jesús, després de l’anunci de l’eucaristia quan molts que l’havien escoltat i menjat del pa i peixos que Ell havia multiplicat l’abandonaren:" Senyor, a qui aniríem?. Tu tens paraules de vida eterna" (Jo 6,68).

San Pau a Fil 1,23:

Tinc el desig d’anar-me’n i de ser amb el Crist.

També a 2Cor 5,1

Sabem que quan es desfà la casa terrenal del nostre cos, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d’home, eterna

Sant Ignasi d’Antioquia . Rom 7

"El meu desig terrenal ha estat crucificat...hi ha en mi una aigua viva que mormola i diu al meu endins" Vine cap al pare " .

Santa Teresa de Jesús, vida 1.

"Vull veure Déu i per veure’l cal morir".

Santa Teresa de l’Infant Jesús. Verba.

"No moro, entro a la vida"

Sant Francesc d’Assís, cant.

"Senyor meu, sigueu lloat per la germana mort del nostre cos"

Conseqüència practica:

Una esperança apagada que cal despertar.

Un amor enterrat que cal desenterrar.

Pregària.

Senyor, feu que tota la meva vida en aquest món, sigui una preparació per l’altra, per això, us demano que augmenteu la meva fe, desperteu la meva esperança i que l’amor el demostri en la meva pregària personal envers Vós i practicant les obres de misericòrdia envers els germans,