Cicle C. DIUMENGE TRETZE DE L'ANY
(sols text, per imprimir)

Resolgué decididament encaminar-se a Jerusalem (Lc 9,51).

Jesús sap que a Jerusalem li espera la mort. Li costava decidir-se. I tant que li costava!

A vegades ens imaginem Jesús sense sensibilitat, sense sentiments. Aquesta imatge de Jesús és falsa. Ell és plenament humà i com nosaltres passa por, s=esgarrifa davant del sofriment i de la mort. Recordeu la pregària de Jesús a l=hort de les Oliveres.

Jesús ha pregat i se sent fort per fer la voluntat del Pare i decideix anar a Jerusalem. Jesús és decidit i confia plenament en el seu Pare i sap que el seu camí, passant per la mort a la creu, acabarà amb la resurrecció.

Jesús empren el camí amb decisió.

Quan Jesús es dirigia a Jerusalem i precisament perquè anava a la ciutat de Jerusalem, uns samaritans no van voler allotjar-lo.

Fixeu-vos en la reacció de Jesús i la reacció de Joan i Jaume. Jesús, no obliga, no insisteix, se=n va cap a un altre lloc, Els dos apòstols volien que enviés foc del cel.

Exemple de Jesús

Jesús és tot bondat, senzillesa i no força les persones, sempre les deixa en llibertat. Us recordeu d=aquell jove que era ric i volia seguir-lo i precisament per les seves riqueses no el va seguir? Jesús el deixa en llibertat.

És veritat que Jesús ens deixa en llibertat per seguir-lo, però si el volem seguir, vol que ho fem de debò.

Els tres exemples que posa l'evangeli ho demostren clarament, encara que no cal entendre'ls al peu de la lletra, ja que les frases que Jesús diu són proverbis d'aquell temps.

. Aquesta llibertat que Jesús dóna em va molt bé per recordar les paraules que sant. Pau ens ha dit en la segona lectura. Crist ens ha alliberat de l=esclavatge i vol que siguem lliures ......Vosaltres, germans heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust (Ga 5 ,13-18) Fixeu-vos. La nostra vocació és la llibertat, no una llibertat perquè s'aprofiti l'egoisme, al contrari sigueu esclaus uns d'uns altres per amor.

No m=agrada quan es presenta Jesucrist i l'Església com una màquina de fer lleis i prohibicions. Moltes vegades s'ha presentat així. Jesús i l'Església, essent la veritat , és tot el contrari d=aquesta interpretació. El missatge de Jesús, i naturalment el de l'Església, és un missatge de llibertat i d=amor. Sant Pau ens diu que per viure en llibertat, Crist ens ha alliberat.

La clau de la llibertat és l'amor. La persona que estima de debò és una persona lliure, perquè fa les coses per amor i no per força

Si estimes Jesucrist de debò, no aniràs a missa el diumenge per obligació, sinó per amor. Si estimes de debò al fill que està en les teves entranyes, no pensaràs en matar-lo. Si has conreat l'amor des del dia del teu matrimoni, no pensaràs en divorciar-te. L'amor fa que obrem lliurement i superem les dificultats que la vida duu.

Exemple de fidelitat i amor

Un matrimoni amb una filla, anaven amb el cotxe a un dispensari. L'esposa i la filla van baixar del cotxe i el pare va anar a aparcar-lo. En sortir del cotxe, un autobús el va atropellar amb tal mala sort, que el va deixar sense sentits .Va viure vint anys amb una vida vegetativa i la seva esposa va tenir cura d=ell amb un gran amor. Després de vint anys d=estar al seu servei i entrega va morir, i la pobra vídua plorava amargament perquè trobava a faltar la persona que més estimava i deia que ja no tenia sentit la seva vida.

L'amor us farà lliures i tindreu sempre pau en les vostres vides si us deixeu dur per l'esperit de l'amor.

L=actitud dels dos apòstols, Jaume i Joan

La gent no els volgué rebre perquè s=encaminaven a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles, Jaume i Joan, li digueren : Voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixin? Però Jesús es girà i el renyà i se n=anaren a un altre poble (Lc 9,54-56).

Jesús no els escolta sinó que els renya. Poques vegades renya Jesús, però aquesta vegada s=ho mereixien. L=actitud de Jesús mai és violenta, sinó que Ell és tot dolcesa i amor.

Sovint, la nostre actitud s=assembla a la dels deixebles, càstig immediat, però l=actitud de Jesús és d=una altra opinió.

La violència suposa vèncer un mal amb un altre mal, una injustícia amb una altra injustícia.

Però aquest camí porta a un camí sense sortida, a una espiral de violència, a una violència inacabable.

Jesús ens recomana tallar el mal amb el bé, trobar maneres de dialogar, arribar a entendre=ns, en una paraula, buscar la pau.

Jesús ens dóna un gran exemple. No discuteix, no s=imposa, no envia foc del cel, sinó que pren altra actitud: se=n va a un altre poblet.

Jesús no és impacient, com nosaltres som moltes vegades, sempre dóna temps a la conversió.

Tres contestacions diferents de Jesús.

Imaginem-nos Jesús amb pas decidit. Els deixebles el segueixen. Nosaltres ens posem al seu darrere i observem Jesús.

És troba amb un que li diu: " Us seguiré arreu on aneu". Jesús li respongué" Els guineus tenen caus i els ocells del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap" (Lc 9,57-58). Seguir Jesús no és anar de vacances, carregats amb grans maletes. Seguir Jesús és ser pelegrí. No tenir estada permanent, com les guineus i els ocells del cel. És fer camí.

El segon és Jesús qui el convida .@ Vine amb mi" Ell li contestà: ASenyor, permeteu-me primer d=anar- me >n a casa fins que hauré enterrat el meu pare.@ Jesús li diu: ADeixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu@ (Lc 9,59-60). Tragina un bon equipatge, però no té l'ànim del tot lliure per seguir-lo, porta una sobrecàrrega massa grossa. La resposta de Jesús és un llenguatge paradoxal. Significa el desprendiment total per anunciar el regne de Déu.

El tercer diu a Jesús: "Vinc amb Vós Senyor , però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.@ Jesús li respongué: ANingú que mira enrera quan ja té la mà a l=arada no és apte per al Regne de Déu" (Lc 9,61-62) Llàstima!!. posa condicions per seguir el Mestre. Moltes vegades estem lligats amb moltes excuses, que ens impedeixen de seguir a Jesús.

Jesús es dirigeix, en un llenguatge paradoxal:a un, a seguir-lo; i a altres dos que el volien seguir, Era una forma proverbial de parlar a Orient. Les paraules no s=han d=agafar al peu de la lletra sinó com un proverbi.

Crist ensenya que per seguir-lo s=ha de prescindir de tota instalAlació; que davant de la vocació, no s=ha de fer esperar la resposta posant excuses que no serveixen; que estar amb Ell és la màxima seguretat.