Cicle C. DIUMENGE 15 DE L'ANY
(sols text, per imprimir)

15any.JPG (112993 bytes)Un mestre de la Llei, per provar Jesús, s=alçà i li va fer aquesta pregunta : Mestre, què he de fer per tenir l=herència de la vida eterna ?(Lc10,25).

El qui pregunta és un mestre de la llei i la seva intenció era provar Jesús. Ell ja sabia la resposta i només volia fer caure Jesús.

Jesús, que era molt intelAligent, li contesta fent-li una pregunta: Què hi ha escrit en la llei? Què hi llegeixes? (Lc 10,26).

El mestre de la religió d=Israel contesta admirablement. :@ Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l=ànima amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.@ (Lc10,27).

Estimar és admirar, beneir, sentir-se unit, respectar. Estimar Déu vol dir que Ell sigui el centre de la nostra vida. Estimar Déu és llum intelAligent amb la que els nostres ulls veuen transfigurar-se totes les coses: l=univers, la naturalesa i sobre tot veure les persones com a imatge de Déu.

Estimar el pròxim no és redueix a una simple simpatia, és conseqüència immediata de l=amor a Déu, que es tradueix en obres, com Jesús ens explica en l=admirable paràbola del bon samarità.

Podem dir que l'evangeli del dia d'avui té dues parts. La primera que hem d'estimar Déu i l'altra qui és el meu proïsme i com l=hem d=estimar.

Estimar Déu.

Parlem primer de la primera part. Hem d'estimar Déu i la primera cosa que hem de saber és, qui és Déu. Quin és el teu Déu que has d'estimar amb tot el cor, sobre totes les coses?

El Déu dels cristians és un Déu trinitari, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que no són tres déus, sinó un sol Déu perquè tenen la mateixa naturalesa divina..

Seguiré el credo de Nicea per fer aquesta petita reflexió (I Conc. Constantinopla)

Diem:

- Crec en un sol Déu,

- Pare totpoderós,

- creador del cel i de la terra,

- de totes les coses visibles i invisibles.

Remarquem la paternitat de Déu, la seva omnipotència i la seva creació.

Exemple

En acomiadar els nens i nenes que marxaven a colònies els deia: Sapigueu descobrir el Pare Déu en la immensitat del cel, en les estrelles que veureu per la nit, en les muntanyes que tindreu davant dels vostres ulls, en els arbres i les flors que trobareu pel camí. Penseu, nens i nenes que m'escolteu, que tot això Déu ho ha creat per a vosaltres. El mateix us dic a vosaltres que m'escolteu, sapigueu descobrir el Pare Déu en aquest temps de vacances.

I en un sol Senyor Jesucrist, Fill unigènit de Déu

És igual que el Pare per tenir la mateixa naturalesa divina. Aquest Jesús que va néixer de Maria Verge, per obra i gràcia de l'Esperit Sant, i que en l'hort de Getsemaní és dirigeix al Pare i li diu, que si és possible que passi aquell calze, morí per nosaltres crucificat i després de tres dies va ressuscitar i pujà al cel i tornarà gloriós a judicar els vius i morts.

Crec en Jesús i l'estimo de tot cor, perquè, malgrat la seva divinitat i reialesa, és presenta amb tota senzillesa com el nostre mestre, germà, i amic, a qui nosaltres podem unir-nos a ell en la comunió i visitar-lo en el Santíssim. Sagrament de l'altar i sempre està disposat a ajudar-nos.

Senyor Jesús, ja sabem que tornareu per judicar els vius i els morts, però si jo, en la meva vida, us he estimat, malgrat les meves faltes i pecats, quan em pregunteu, com vau preguntar a Pere, si us estimo, que jo us pugui respondre com ell va respondre: Senyor Vós sabeu totes les coses, Vós sabeu que jo us estimo de veritat (Jo 21,17).

Crec en l=Esperit Sant

Crec i estimo la tercera persona de la santíssima Trinitat, l'Esperit Sant. El credo ens diu que :

- és Senyor,

- que procedeix del Pare i del Fill

- i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat,

- que parlà per boca dels profetes.

Gràcies a l'Esperit Sant, que adorem com a Déu, tenim vida cristiana, Ell ens infon la vida ja que pel baptisme som temples de l 'Esperit Sant i Ell ens inspira el camí que duu a la vida eterna i també la nostra actitud envers el proïsme. No apagueu les inspiracions de l= Esperit Sant.

Aquest és el Déu que nosaltres creiem i hem d'estimar amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les nostres forces.

Parlem ara, encara que sigui molt breument, de la segona part de l'evangeli d'avui.

AEstima els altres com a tu mateix@ (Lc 10, 27).

Paràbola del samarità.

Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l=apallissaren i se n=anaren deixant-lo mig mort (Lc 10,30).

Així comença la paràbola en la que Jesús vol fer veure que l=estimar no és un sentiment teòric, sinó un acte concret i eficaç que intenta ajudar a la persona necessitada.

Qui són els altres que haig d=estimar?.

En l=Antic testament s=entenia en un sentit restrictiu la noció de pròxim, incloïa els parents, els amics, els veïns i s=ampliava i a tots els qui formaven el poble d=Israel.

El concepte de samarità entre els jueus era d=heretge i cismàtic

Jesús en aquesta paràbola amplia el significat, parlant d=un samarità i d=un home desconegut que havia caigut en les mans dels bandolers.

Jesús ho exposa d'una manera admirable en la paràbola del bon samarità.

Aquest bon samarità, no passa de llarg com el levita i el sacerdot davant d'un home que no coneix, ni sap el nom, que va caure en mans d'uns bandolers, el van despullar, l'apallissaren i el deixaren mig mort, sinó que li té llàstima, se li atansa, li cura les ferides amb oli i vi, el carrega a la seva pròpia cavalcadura i el du a l'hostal: Dóna dues monedes de plata a l=hostaler, dient-li: Ocupa=t d=ell, i quan jo torni, pagaré les despeses que hagis fet de més (Lc10,35).

Conseqüència pràctica

En començar dèiem que hem d'estimar Déu de veritat i, com sabrem que estimem Déu de veritat? La resposta la tenim en aquesta paràbola del bon samarità. No passar de llarg, com feren el levita i el sacerdot, sinó curar les ferides dels nostres germans. Sant Joan diu: Fills meus, no estimeu amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat (1Jo 3,17).

Quanta gent trobem a la vora del camí que allarguen la mà. No sempre ens demanen diners, tot i que a vegades caldrà fer-ho. Hi ha persones en la nostra família, o en la nostra comunitat, en el nostre cercle de treball, o de la nostra societat, que necessiten del nostre temps, del nostre acolliment, d'una mà que els ajudi, d'una paraula amable, del nostre interès.

Recordo que una vegada, va venir una senyora a veure=m que m'explicà el seu problema llargament. Jo interiorment pensava, que no hi podia fer res, que estava perdent el temps, però no era així, sinó que aquella persona en acabar em va donar les gràcies per haver-la escoltat. Em digué, gràcies Mn. Joan per haver-me escoltat. Necessitava una persona a qui pogués explicar-li el meu problema,

Resumint.

Procurem estimar el Pare, el Fill i l'Esperit Sant i els nostres germans, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les nostres forces, així serem vertaders cristians tal com vol Jesucrist.

Que passeu un bon diumenge.