Cicle C Diumenge dissetè de l'any
(sols text, per imprimir)

17any2_p.JPG (50343 bytes)En Jesús tenim un model d'oració. Sempre que fa una cosa important abans prega, per exemple quan designa els apòstols, en la resurrecció de Llatzerr, i sobretot abans de la passió a l=hort de Getsemaní, Jesús és dirigeix al Pare i li diu: " Pare si és possible que passi aquest calze, però no és faci la meva voluntat sinó la vostra" (Mt 26,42).

Del seu exemple se=n segueix que també nosaltres els seus seguidors, hem de donar importància a la pregària al llarg de la nostra vida cristiana.

Pregar vol dir obrir el nostre cor a Déu. No podem viure tancats amb nosaltres mateixos o en les coses i afanys d'aquest món. Hem de comptar en Déu, obrir-nos-hi i escoltar-lo com feia Maria a la casa de Betània, com dèiem el diumenge passat, adreçar-li la nostra lloança i la nostra súplica com un bon fill que es dirigeix al Pare del cel, que sap, que si té cura de les plantes de la terra i dels ocells del cel, més encara en té de nosaltres que som els seus fills i ha enviat el seu Fill Jesucrist per la nostra salvació.

La pregària és, sobretot, una convicció íntima de que Ell és el nostre Pare i que vol el nostre bé, més que nosaltres mateixos.

Santa Teresa de l=Infant Jesús diu: Que la pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d=amor tant en la prova com en l=alegria ( Autob C 25r).

Eficàcia de la pregària

La gran lliçó de l'evangeli d'avui és la gran confiança que hem de tenir en Déu. Si aconseguim de l'amic, encara que sigui en hores intempestives , el que li demanem, si un fill pot esperar que el seu pare i la seva mare l'escoltin i li donin el que li és convenient, si Abraham aconsegueix que Déu l'escolti, com diu la primera lectura, molt més nosaltres que pel Crist i el baptisme, hem esdevingut fills de la gran família de Déu, podem adreçar-nos confiadament al Pare del cel.

El protagonista de l'evangeli del dia d'avui no és el qui demana, sinó qui dóna . Fixeu-vos en aquestes paraules: Molt més el Pare del cel donarà l=Esperit Sant als qui li demanen (Lc 11,13)..

Preguem perquè ens sentim febles i ens adrecem amb confiança al Pare, perquè ens ajudi. Sempre sentim la nostra petitesa, però, d'una manera especial, quan estem malalts.

Oració del parenostre

Què bonica és aquesta oració de parenostre que va sortir dels llavis de Jesús quan un desconegut li demanà que li ensenyés a resar. No sabem el nom, però li estem agraïts.

Dues versions del mateix text

L=oració del parenostre la trobem en sant Mateu i en sant Lluc. No sabem exactament quan Jesús la va pronunciar. Sant Mateu la posa després de les benaurances, sant Lluc després de la seva estada a Betània amb Marta i Maria. La de sant Mateu és més llarga i més adornada, la de sant Lluc és més concisa. Són idèntiques en la seva substància. La litúrgia ha agafat la de ser Mateu i aquesta és la que diem en la missa

El Salvador. Retaule de Sant Pere. St. Pere/Sta. Maria de Terrassa, any 1411.El nom del Pare

Quan invoquem Déu com a Pare volem indicar principalment dos aspectes de Déu: Que Déu és el nostre creador i sobretot la bondat i solAlicitud amorosa que té envers tots el seu fills.

Tota persona humana és filla de Déu, però podem distingir tres cercles concèntrics. Són fills de Déu els qui no el coneixen, però són estimats per Ell. Són fills de Déu els qui l=estimen però no coneixen Jesucrist. Som fills de Déu els que hem renascut pel baptisme i per la nostra incorporació a Crist participem de la seva vida divina. Deia sant Agustí: Com podrà ser fill i invocar el seu pare si no ha nascut?. El baptisme ens fa fills de Déu amb el distintiu del caràcter que imprimeix.

Referent al nom de Pare, que usa l=evangelista, Abba, és una de les paraules primeres en què l=infant es dirigeix al seu pare amb la rialla a la boca. Mai abans de Jesús ningú s=havia atrevit a dirigir-se a Déu amb una paraula tan íntima i familiar. Jesús la usa sempre quan es dirigeix al seu Pare celestial

En la paraula pare podem entendre pare i mare El papa Joan Pau II deia que Déu és pare i encara més mare. L=amor de Déu, moltes vegades, és defineix com l=amor maternal.

En els primers segles del cristianisme, l=oració del parenostre és donava, amb tota solemnitat, als que es preparaven pel baptisme, els catecúmens, a la vetlla del seu bateig. Era com la joia més preuada i estimada dels creients

Les peticions del parenostre

Les primeres peticions retornen cap a Déu: sigui santificat el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre regne, facis la vostra voluntat. Després passem a demanar per nosaltres mateixos: el nostre pa de cada dia, el pa material i l'espiritual, el perdó de les nostres culpes. I acaba en una súplica: no permeteu que caiguem a la temptació i deslliureu-nos de tot mal. Es pot dir que l=oració del parenostre és un resum de tot l=evangeli. És una síntesi perfecta de la relació de Déu i el cristià.

Jesús ens diu dolents

Una de les coses que m'ha cridat sempre l'atenció d'aquest evangeli és que Jesús ens diu que som dolents. Penseu, doncs, si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l=Esperit Sant als qui l=hi demanin.( Lc11,13).

Tots tenim mals pensaments, tots rellisquem amb la llengua, la crítica, tots som egoistes, etc. Si mirem la història de la humanitat la veiem plena de crims i malifetes. És veritat Senyor que som dolents, per això us demanem perdó. Ajudeu-nos a alliberar-nos de tot mal i no permeteu que caiguem a la temptació.

Jesús que era un gran pedagog sabia molt bé, que la vida de l'home és una temptació continuada, per això ens fa demanar que no caiguem a la temptació. Estem embrancats en la lluita entre el bé i el mal i moltes vegades ens deixem portar pel mal, encara que no el desitgem.

Importància de l=oració

L'oració és com l'aire que respirem, no podem viure sense respirar, el cristià no pot viure sense l'oració.

Sant Pau ens diu que resem constantment: Viviu sempre contents, pregueu continuament, doneu gràcies en tota ocasió, Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist (1 Tes 5,16-18) i santa Teresa diu que "entre los pucheros se encuentra Dios".

Per acabar permeteu-me que us expliqui una anècdota del rector d'Ars. Hi havia un home que es passava moltes estones al temple i no movia els llavis. El rector d'Ars se li acosta i li pregunta si resa. L'home li contesta que sí, " Jo el miro i ell em mira " ! li respon.! Quina oració més bonica.! Realment aquell home resava de veritat.

Res més, estimats feligresos, resem per nosaltres, per la nostra família, especialment si teniu fills i viuen apartats de Déu i per la nostra societat i els qui la governen, perquè entre tots sapiguem fer un món millor, millor que el que vam trobar el dia que vam néixer

Que passeu un bon diumenge