Cicle C. Diumenge divuitè de l=any

El diumenge passat Jesús ens parlava de l'oració, avui ens parla dels diners.

Podem dividir l'evangeli en tres parts:

1.  Una anècdota, els dos germans.

2.  La paràbola del ric neci.

3.  Les conseqüències que Jesús en treu.

Una anècdota

Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l=herència. (Lc 12,13).

Un de la gent demana a Jesús que digui el seu germà que reparteixi la herència. Jesús li respon que ell no vol fer de jutge.

A Jesús, com als sacerdots, no hi hem d'anar perquè facin de jutges o perquè ens donin la raó. La missió del sacerdot és una missió sacerdotal i sobrenatural.

Tots tenim experiència de que les herències poden portar disgustos i mal estar. Tots coneixem famílies bones que estan barallades per l'herència. Jo sempre aconsello fer testament i deixar les coses clares.

Paràbola del ric neci

Centrem, avui, la nostra reflexió sobre la riquesa.

La paràbola ens parla d=un home ric que va tenir bones collites, va engrandir els seus graners i pensava que tenia molts béns i que podia tombar-se, menjar i beure i passar-ho bé i aquella mateixa nit li va venir la mort.

Hi ha algunes persones que només pensen en fer diners, per passar-ho bé i fruir de la vida i no és volen recordar ni de Déu ni del germans. El seu déu són els diners.

Hi ha una pregària en un salm que diu: Senyor no em doneu ni pobresa ni riquesa, sinó solament el necessari per viure.

Naturalment que els diners es necessiten, però els buscar-los desordenadament o sense vertadera necessitat porten molt mal estar, abusar dels demés o oblidar les obligacions de cada persona.

El diners porten riquesa i aquesta no és dolenta ni bona per si mateixa, tot depèn de l=ús que se=n fa i de l=actitud interior que és té. L=empresari, que vol que la seva empresa prosperi i la seva finalitat és donar més treball i recompensar millor els treballadors, és digne d=alabar.

Jesús no aprova l=actitud d=aquell home que només pensava en engrandir els seus graners per poder viure molts anys reposant, menjant, bevent i divertir-se sense pensar que tenia de fer-se ric als ulls de Déu.

L=ambient en què vivim, rodejat de materialisme, ens pot portar a semblar-nos a l=home que descriu Jesús en l=evangeli, sense pensar que la veritable felicitat la trobarem en estimar Déu i els germans tal com ens ensenya Jesús.

No hi ha tresor més gran que tenir el Crist. Si el Senyor és la nostra esperança, sabrem ser feliços en molts o pocs béns.

Si la preocupació de les coses materials ens fa oblidar el mirar de cara Déu i si el desig de posseir i dominar ens porten a ser injustos i insolidaris, quan ens presentem davant Déu ens trobaré amb les mans buides.

La contraposició de l=aplegament de tresors per a un mateix amb el fer-se ric als ulls de Déu resumeix la idea que Jesús ens vol donar .A nosaltres ens toca escollir, perquè sortosament el Senyor sempre respecta la nostra llibertat.

Diu el catecisme de l=Església catòlica: Tots el fidels de Crist han d=ordenar rectament el seus sentiments no fos que l=ús de les coses d=aquest món fet amb amor a les riqueses i no pas en esperit de pobresa evangèlica, els impedeixi a buscar la caritat perfecta (C..E. C. 2545).

Un exemple

Fa anys que em va venir a veure un senyor que estava molt content perquè havia comprat una televisió, quan ningú del barri Besòs en tenia. Treballava catorze hores cada dia, per pagar el pis i la solució que va trobar per pagar amb rèdit la televisió va ser treballar també el diumenge. No cal dir com anava la família amb el pare que no tenia temps per dedicar-se als seus fills i a l'esposa. Potser em direu que aquest exemple no és actual, però jo us diré que hi ha moltes persones que en lloc de menjar ells, els diners són els diners que és mengen a ells.

Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? (Lc 12,20).

Hem de pensar que tot el que tenim ho hem de deixar i que la cosa important no és ser ric en aquest món, sinó ser ric davant de Déu. Amb les riqueses no es compra la vida. Estaríem arreglats, només moririen els pobres. Tampoc amb diners és compra la vida eterna.

Jesús ens diu: @Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida (Lc12,15).

Si no és compra ambn diners la vida eterna, com la podem comprar, Senyor ?. La manera d'aconseguir la vida eterna es posar en pràctica el manament de l'amor. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (Jo 13, 34). Sant Joan de la Creu diu: Aen el ocaso de nuestra vida, el Señor nos juzgarà sobre el amor."

Sant Joan M. Vianney, el Rector d'Ars, deia que la felicitat està en resar i estimar.

Hi ha persones que volen prescindir de Déu i organitzen la seva vida com si Déu no existís i, referent a la mort, que cada dia ens visita, diuen que és millor no pensar-hi.

Jesús en ensenya que tots ens hem de presentar davant d=Ell en el judici final per premiar els bons i castigar els dolents.

Acabo amb aquestes paraules de Jesús: Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol i tot això us ho donarà de més a més (Mt 6,33)..

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana.

__________________________

Textos per la vida

Hi ha coses que no es compren:

amb diners podem comprar plaers

però no amor

amb diners podem comprar un esclau

però no un amic

amb diners podem comprar un home o una dona

però no un espòs o una esposa

amb diners podem comprar una casa

però no una llar

amb diners podem comprar tranquilAlitat

però no pau

amb diners podem comprar favors

però no perdó

amb diners podem comprar diplomes

però no cultura

amb diners podem comprar títols

però no honradesa

amb diners podem comprar benestar

però no felicitat

amb diners podem comprar terres

però no el cel

amb diners podem tenir moltes coses

i passar-ho bé (a estones)

però només estimar persones

estimabt-nos a nosaltres mateixos

i sobretot estimant Jesús

podem ser feliços de veritat

Els diners no fan la vertadera felicitat.