Cicle C. Diumenge dinovè de l'any

La nostra reflexió, en el dia d'avui, serà sobre les primeres paraules de l'evangeli: No tingueu por (Lc 12,32).

Moltes vegades en la bíblia es troba aquesta expressió de no tingueu por.

L'àngel ho diu a Maria: No tinguis por, Maria, Déu t'ha concedit la seva gràcia (Lc 1,30).

Ho diu també a sant Josep: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria la teva esposa a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant (Mt, 1, 20).

Després de la resurrecció Jesús diu als apòstols Coratge ! Sóc Jo. No tingueu por.(Mt 14,27).

Com a fills de Déu ens podem dirigir al Pare del cel, sense por i amb tota confiança. Li podem dir: Vós sou el meu pare que m'estimeu de veritat i que teniu cura de nosaltres. Recordeu aquell passatge de sant Mateu on Jesús ens diu que si Déu té cura dels lliris del camp i de les aus del cel, quan més en tindrà de nosaltres, home de poca fe. No valeu més vosaltres que no pas ells? (Mt 6,26).

El fill que es porta bé no té por del pare, sí que en pot tenir el fill que es porta malament. Portem-nos bé i no tindrem por de Déu.

No tingueu por del Déu que s'ha fet home i ha mort en una creu per salvar-nos.

Jesús es presenta com el nostre gran amic. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap el què fa l'amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare (Jo 15,14).

A l'amic no se li té por, ans al contrari, se li confia els secrets i s'espera la seva ajuda en cas de necessitat. Aquest amic, que cada diumenge, i millor cada dia, venim a veure perquè sabem que està entre nosaltres a l'eucaristia i el rebem perquè ens augmenti el nostre amor a Déu i als germans.

És veritat que a la fi del món. Jesús vindrà per judicar els vius i els morts, i l'evangeli del dia d'avui ens exhorta a estar sempre preparats, perquè no sabem ni el dia ni l'hora de la nostra mort. Però si tota la nostra vida ha estat un estimar Déu i Jesucrist, que és el nostre amic, de què hem de tenir por?

Sant Joan ens diu: Mirem en confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan és complert, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això només té por el qui no estima Déu plenament (1 Jo 4, 17,18).

Escriu el papa, Joan Pau II.: Jesús és: L'amor fet home. Amor crucificat i ressuscitat, Amor present entre els homes contínuament. És amor eucarístic .És font incessant de comunió. Ell és l'únic que pot donar plena garantia a les paraules@ No tingueu por@.(Travessant el llindar de l'esperança. cap 34).

Hem de tenir por de caure a la temptació. La vida de l'home és una temptació continuada i tots l'experimentem. Qui pot dir que mai no és temptat'? Jesucrist que era un gran pedagog ens fa dir en l'oració del parenostre: No permetis que caiguem en la temptació (Mt 6,13), i sant Pere escriu: Estigueu atents i vetlleu! El vostre acusador, el diable, ronda rugint com un lleó, buscant si pot engolir algun de nosaltres. Resistiu-li ferms en la fe (1Pe 5,8-9).

També hem de tenir por de les males companyies. Un bon company ens pot ajudar a estimar Déu i complir els seus manaments i un mal company ens pot portar pels camins de perdició.

El Papa en el llibre Travessant el llindar de l'Esperança, cap,1 es pregunta de què no hem de tenir por i contesta de la veritat sobre nosaltres mateixos . El Papa recorda aquelles paraules de Pere després de la pesca miraculosa, que havia passat tota la nit sense pescar, Aparteu-vos de mi, que sóc un home pecador (Jo 5,8). Jesús li contesta. No tinguis por. Des d'ara seràs pescador d'homes. (Jo 5,10).

Pau II continua: Penso que no ha estat solament Pere qui ha tingut constància d'aquesta veritat. L'adverteix tot home. L'adverteix tot successor de Pere. I de manera clara aquell qui ,ara, li respon. Cadascú de nosaltres agraeix a Pere allò quie digué aquell dia: Senyor, aparta't de mi que sóc un pecador.

No tinguem por, germans germanes que m'escolteu, de reconèixer la nostra petitesa i els nostres pecats. Tots podem dir com Pere. Aparteu-vos de mi, que sóc un pecador.

Tots sabem que si volem portar una vida autènticament cristiana no és fàcil en aquest societat tan materialista en què vivim i són moltes les invitacions que tenim per apartar-nos del camí del bé. Jesucrist mateix ho reconeix quan diu que el qui el vulgui seguir que agafi la seva creu i el segueixi.

Sabem que Jesús és exigent i no enganyava mai els seus deixebles i els qui l'escoltaven. Ben al contrari, amb tota fermesa els preparava per a tota mena de dificultats internes i externes i tenia sempre present que ells tenien llibertat per decidir si el volien seguir o abandonar.

Si ell diu:@ No tingueu por@, no és per anulAlar el que ell exigeix. Més encara, en aquestes paraules confirma tota la veritat de l'evangeli i totes les seves conseqüències. Al mateix temps, però, revela que tot el que ell exigeix no supera les possibilitats del creient.. Si aquest ho accepta amb actitud de fe, troba també en la gràcia de Déu, que no li mancarà la força

necessària per complir tot el que Ell demana.

Quantes persones hi ha al món que donen testimoni amb la seva vida quotidiana del fet que és possible practicar les ensenyances de Jesús!

L'Església posa a la nostra consideració un ventall de sants de tota raça, edat i estat que en donen un gran testimoni. Entre ells trobem nens i nenes, joves i noies, matrimonis i adults que no han dubtat en escollir una vida cristiana fins a l'heroisme.

Quan el vint-i-dos d'octubre de 1978 va ser elegit el cardenal Karol Wojtyla, el nou papa va prendre el nom de Joan Pau, recordant els seus antecessors, i per primera vegada és presentava a la plaça de sant Pere per saludar a la gran multitud que l'esperava, les primeres paraules que els seus llavis van pronunciar van ser aquestes: NO TINGUEU POR, en italià, Non abbiate paura! En els seus llargs anys de pontificat ha demostrat, moltes vegades, que no té por de dir la veritat i jo crec que ha estat un dels papes més valents que l'església ha tingut

El cristià és aquell que es posa a les mans de Déu i no té por de res.

Acabem en una pregària demanat al Senyor i a la seva mare, Maria, que no tinguem por de seguir de veritat Jesús i donar testimoni de la nostra fe en aquest món en que vivim i també de ser valents en proclamar el missatge de Jesús

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana.