Potser en llegir aquestes paraules de l'evangeli d'avui, que Jesús diu que ha vingut a portar foc a la terra i no ha vingut a portar la pau sinó la divisió ens estranyaran.

Jesús, si Vós sou el príncep de la pau, com podeu dir aquestes paraules?

Des de l'elecció d'Abraham, el signe de foc resplendeix en la història de les relacions de Déu en el seu poble.(Gen 15,17).. Aquesta revelació bíblica no té cap connexió amb les filosofies de la naturalesa, o en les religions que divinitzen el foc.

Quan Déu es manifesta amb forma de foc ho fa sempre amb un diàleg personal.

A la muntanya d'Horeb, Moisès és atret per l'espectacle de la bardissa que fumejava i Déu li diu que no s'acosti perquè trepitja terra sagrada.(Ex 3,2 ss).

Al Sinaí, Déu és manifesta en una muntanya que fumeja i el foc que la rodeja sense destruir-la(Ex 19,18).

El foc no és Déu, és una de les manifestacions de Déu. Des del foc parla Déu (Dt 4,12) També dóna els manaments des del foc (Dt 9,10).

Algunes paraules de Jesús sobre el foc

Jesús diu:

El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal, el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, el qui el maleeixi acabarà all foc de l'infern (Mt 5,22).

Si algú se separa de mi, es llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments un cop seques les recullen i les tiren al foc. (Jo15,6).

Així com arrenquen el jull i el tiren al foc, així passarà a la fi del món (Mt 13,40).

Diferents classes de foc

Foc destructor:

En la nostra comunitat tenim present el foc que devorava la nostra sagristia i malgrat havent-hi més de mil persones que ho contemplaven, ja que era diumenge i hi havia les persones de la missa de dotze i d'una, reconeixíem la nostra impotència davant aquell espectacle devastador.

També tenim present els molts boscos que es cremen, en aquest mes d'estiu i que deixen la terra calcinada. Un cotxe que es crema en una autopista, o una bomba posada al metro o a una caserna de la guàrdia civil.

També podem pensar en una persona que treu foc pels ulls, perquè està molt enfurismada.

La resposta és que hi ha focs i focs.

No ens podem imaginar Jesús treient foc pels ulls, quan estava davant de la pecadora adúltera (Jo 8,1,11), o davant dels mercaders del Temple, o a dalt de la creu (Jo 18 1-19-42). No és aquest el foc que ha vingut a portar Jesús.

Quan els dos deixebles, Jaume i Joan, demanen a Jesús que enviï foc del cel per a castigar aquella ciutat que no els va voler rebre, Jesús no ho farà. El deixebles, Jaume i Joan, van dir-li: "Senyor, vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?". Però Jesús es va parar i els renyà (Lc 9,54-56).

Tampoc es tracta del foc que Jesús parla quan es refereix als condemnats en el judici final. Després dirà als de la seva esquerra:"Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern preparat per al diable i els seus àngels" ( Mt 25,41).

Hi ha foc que destrueix, hi ha foc que escalfa, com escalfava Pere en l'atri del Palau d'Anàs: Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i estaven allà, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells (Jo 18,18).

Hi ha també foc que construeix, per exemple, .quan el ferrer posa al foc el ferro per fer una escultura

No és el foc devorador, ni el foc que mata, sinó el foc que purifica i construeix. El foc que porta Jesús és un foc celestial.

Jesús abans de pujar al cel promet l'Esperit Sant. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès (Lc 24,49), i el dia de la Pentecosta Jesús, i envià l'Esperit Sant en forma de llengües de foc, Quan va arribar el dia de la Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors, se'ls va aparèixer unes llengües com de foc i es posaren sobre cada un d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i parlaven en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia expressar-se. (Ac 2,1-4)

Els fruits del foc de l'Esperit Sant són : Amor, goig, pau, paciència ,benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix. (Gal 5,22,23)

Siguem foc que escalfa, que purifica, que construeix. Siguem foc transformats pel foc de l'Esperit Sant. El catecisme de l'Església Catòlica diu: Així com el foc transforma en ell tot el que toca, l'Esperit Sant transforma en Vida divina tot allò que és sotmès a la seva potència. (1127 )

Demanem a l'Esperit Sant que encengui la flama del seu amor en el nostres cors, així ho cantem en la festa de la Pentecosta en el magnífic himne "Veni creator": Veniu Esperit Sant, ompliu el cor del vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Un altre tema que podríem desenvolupar seria el de la pau, la guerra i que el cristià pot ser signe de contradicció, ja que Jesucrist serà una senyera combatuda com va dir l'ancià Simeó a Maria (Lc 2,34). Això ho deixarem per una altra homilia perquè aquesta no sigui massa llarga.

El deixeble de Jesucrist no solament ha d'estimar Jesucrist i passar pel món com Ell hi va passar, sinó també que ha de donar testimoniatge i difondre el seu missatge i per això cal que estiguem preparats pel foc de l'Esperit Sant que inflami el nostre cor i faci que les nostres paraules siguin convincents

Que passeu un bon diumenge.