Introducció
Introducció
Hi
ha una pregunta que inquieta a tothom: què hi ha després d'aquesta vida? .Quan et trobes
davant d'una persona estimada, el pare o la mare, que s'ha mort i es comença a corrompre,
hom pot preguntar-se, per això hem vingut al món per acabar d'aquesta manera?
La
paraula de Déu, que il·lumina la nostra intel·ligència, ens contesta que no hem vingut
al món per acabar així, sinó que hi ha una altra vida i aquesta és eterna, plena de
felicitat. Hem vingut al món per posseir la vida eterna. En el credo cantem: Espero la resurrecció del morts i la vida de la
glòria. Amén
La
nostra vida aquí a la terra és molt curta,
malgrat visquis noranta anys i passa molt de pressa.
La
pregunta del què hi ha després de la mort tot ser humà se la fa. És una de les gran
preguntes que floten en el cap de tota persona, no una vegada, sinó moltes. Alguns la
responen dient que tot s’acaba en la mort, altres diuen que no hi ha rés més
després de la vida d’aquí la terra, nosaltres els cristians responem que Déu és
Pare, que ens estima. i ens ha preparat el cel, per ser feliços eternament amb la seva
presència..
És
irracional i absurd pensar que les aspiracions més vives de la persona humana, com són
el sobreviure a la mort, siguin abocades a la frustració i al no res.
Exemple: El pensar que un llibre pugui tenir més anys de vida que el seu autor no seria correcte, ni congruent.
Reflexió sobre l'evangeli d'avui
Podem
dir que l’evangeli d’avui és l’evangeli de les dues portes:
- La
porta estreta.
- La
porta tancada
Ja
sabem una cosa i és que hi ha una altra vida que Déu ha preparat pels elegits, però
volem saber, com aquell de l'evangeli, si són pocs o molts els que se salven i Jesús no
ens la contesta directament però ens diu que:
- la porta és estreta
-i per entrar-hi es requereix esforç
- molts hi voldran entrar i no podran
- molts vindran de l'orient i de l'occident i del nord i del sud i es seuran a la taula en el regne de Déu
- potser hem estat a la taula menjant i bevent amb el Senyor,
- inclòs hem ensenyat a les places
- i que no s'obrirà la porta perquè està tancada.
Porta
estreta.
Correu,
correu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts hi voldran entra
i no podran. (Lc 13,24).
Jesús
no respon a la curiositat de la pregunta, i
diu que el que importa no és saber el nombre dels qui se salvaran, sinó la manera
d’entrar-hi.
Jesús respon amb l’al·legoria de la porta
estreta, en contra de la porta ampla, en altres paraules, entre l’exigència i la
permissibilitat.
La
idea és que per entrar-hi és requereix esforç. ser cristià no és anar d'excursió o
fer vacances, sinó agafar la creu i seguir Jesucrist. El cristià és aquell que sempre
té davant dels seus ulls la persona adorable de Jesús i la seva vida i s'esforça per
imitar-lo. És aquella persona que, com diu Jesús, ha de ser la llum del món per les
seves bones obres, no perquè l’alabin, sinó perquè glorifiquin al Pare del cel. La
llum és Jesucrist, el cristià ha de ser un reflexa d’aquesta llum. Vosaltres sou la llum del món.... que brilli
igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i
glorificaran el vostre Pare del cel (Mt
5,14-15).
Entrar per la porta estreta no és fàcil, per això necessitem de l’ajut de Déu i de la seva mare, Maria, tenint present el que deia sant Pau a la comunitat de Filip. Em veig capaç de tot, gràcies a aquell que em fa fort (Fl 4,13).
Déu és un Pare que vol que tots anem al cel
L'altra
idea és que molts vindran de l'orient i occident,
del nord i del sud, i s’asseuran a taula
en el Regne de Déu.( Lc 13, ).El
jueus creien que pel sol fet de ser jueu i fer unes pràctiques religioses ja se
salvarien. Recordeu la paràbola del fariseu i del publicà. El fariseu diu: jo dejuno dos
cops a la setmana, pago el delme etc., resava
però no estimava. No n'hi ha prou en estar batejat per anar al cel, és necessari
practicar el manament de l’amor. Tothom
coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres (Jo
13,35).
Els
homes necessitem dels actes externs per demostrar el que sentim, necessitem les
pràctiques religioses. Jesús era un home practicant, anava al temple i a les sinagogues
per escoltar i llegir la paraula de Déu i la seva vida responia el que escoltava.
Un petó pot manifestar un acte d'amor, però no sempre ho representa, com en algunes pel·lícules es veu venir al marit i donar un petó a la seva esposa, però acaba de cometre un adulteri.
Possibilitat de no aconseguir la vida eterna
Un altra idea és que en la nostra vida hem pogut seure moltes vegades a la taula amb el Senyor, per exemple anant a combregar i no faltant a missa i es possible que el Senyor ens digui que no ens coneix i això per què? La resposta és, si no estimem de veritat no entrarem al regne del cels. Ara penso en molts nens i nenes que fan la primera i la última comunió i en les persones que solament venen a l'església per un funeral, Què els dirà el Senyor quan es presentin davant seu?
Oferiment de Jesús
Jesús ofereix la salvació a tothom. Això ens ha de donar confiança. Viure angoixat enfront de la salvació no seria una actitud cristiana, pròpia d'un fill de Déu. Cert que hem de viure la vida amb gran responsabilitat, perquè la salvació és una cosa seriosa i amb això no s'hi pot jugar. Ens juguem la vida eterna. Pero també hem de viure amb pau i confiança pequè Déu és un Pare que ens estima de veritat. Jesús, el nostre amic sempre està al nostre costat i mai no ens demanarà que anem més allà de les nostres possibilitats.
Res
més. Tots volem anar al cel i segur que hi anirem si la nostra vida és una reproducció
de la vida de Jesús.
Que passeu un bon diumenge.