IntroduccióCicle C. Diumenge
vint-i-dos de l'any
(sols text, per imprimir)
Introducció
Comentari a l'evangeli
Fàcilment podem fer la composició de lloc de l'evangeli que hem escoltat.
L'evangelista fa notar que era dissabte, el dia de festa del jueus i el d'escoltar la paraula de Déu a la sinagoga. Era costum en sortir de la sinagoga celebrar la festa en un dinar, després de l'ofici religiós.
Un dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d'un dels principals fariseus (Lc 14,1). Jesús tenia molts amics i un d'ells seria aquest fariseu notable que el va invitar a participar de la seva taula, en un sentit d'amistat i d'intimitat. Una manera de demostrar l'amistat i que es pugui parlar amb confiança i obertament, és asseure's a la mateixa taula i fer la sobretaula.
Segons el costum oriental, a més a més dels invitats, hi podien estar presents altres persones tafaneres mirant el que es feia i també, potser criticant. L'evangelista va notar que observaven Jesús i Jesús mirava el que passava.
Quan van acabar de menjar, que segurament era molt bo i tots estaven
contents i alegres , alguns, i per no dir tots, esperaven que Jesús digués unes
paraules, com nosaltres en unes noces esperarem que el nuvi i la núvia s'aixequin i
dirigeixin la paraula als convidats.
És molt possible que algú li preguntés pel regne dels cels, què
és i com entrar-hi.
Jesúsi aprofita l'ocasió per exposar els seus ensenyaments sobre
la humilitat, a partir d'algunes actituds.
Jesús
notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola
(Lc 14,7).
Jesús, que era molt pràctic, va prendre l'exemple del que s'estava
celebrant i del que havia vist.
Mireu el regne dels cel es pot comparar a un banquet, on hi ha molta alegria, però
fixeu-vos bé, per entrar-hi, no heu de fer com heu fet alguns de vosaltres, que gairebé
us heu barallat per ocupar els primers llocs, perquè en el regne dels cels, els primers
seran els últims i els últims els primers.
Jesús era un gran pedagog
Jesús coneixia molt bé l'interior de l'home i l'orgull que duu en el seu cor.Ens costa molt:
- donar la raó a la persona amb qui parlem, encara que veiem que no la tenim,
- servir els altres, veient Jesús que no ha vingut a ser servit sinó a servir i veure'l als peus dels apòstols, rentant- los,
- ocupar l'últim lloc.
Tots volem ser els primers, ser
servits, tenir sempre la raó.
Quan el marit o l'esposa vol tenir sempre la raó, el matrimoni es
trenca i també l'amistat entre dos amics, quan un d'ells sempre la vol tenir.
En temps d'eleccions es veu les barbaritats que es diuen perquè caigui el contrincant i
pugui sortir el primer el qui parla. Moltes vegades pensant que el que promet no ho podrà
realitzar.
La tendència de les majoria de les persones és voler figurar, aparèixer com els primers i els més importants: amb la manera de vestir, amb la marca del cotxe i amb moltes altres coses.
Jesús ens demana que siguem humils
Veritablement, Jesús va contracorrent en proposar-nos la virtut de la humilitat.San Pau escriu. Què us penseu que sou superiors als altres? Què teniu que no ho hàgiu rebut? I si ho heu rebut, perquè us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos? (1Cor 4,7).
Alguns textos del nou testament sobre la humilitat
Jesús ens diu:- Feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor (Mt 11,29).
- Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit (Lc 14,11).
- Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells (Mc 10, 14).
Les persones humils agraden Déu. L'exemple el tenim en la verge Maria. Ella ens diu que Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa (Lc 1, 48).
San Pere escriu: Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia (1Pe 5,5).
Importància de la virtut de la humilitat
La humilitat implica d'una banda, la valoració de si mateix i la dels altres. La persona humil es veu a si mateix en els seus justos termes i veu els justos termes dels altres.La persona humil és un encant de persona.
Les persones humils ens resulten més agradables, ens guanyen el cor i fàcilment ens hi
entenem i ràpidament ens hi sintonitzem. La persona orgullosa fàcilment la detestem.
Les persones humils són admirades per la seva senzillesa i són apreciades pel seu bon tracte.
La humilitat ens fa un bé a nosaltres mateixos, ens fa reconèixer les nostres debilitats, ens estalvia molts disgustos i ens porta pau i harmonia en el nostre interior.
Nosaltres en començar l'Eucaristia reconeixem que som pecadors, resant el jo pecador i abans d'anar a combregar també reconeixem la nostra indignitat. Jo no sóc digne que entreu a casa meva.
La realitat, és que costa molt ser humil, encara que, com diu santa Teresa: la humilitat és la veritat. La humilitat és el camí elegit per Déu per entrar al regne del cel.La virtut de la humilitat no solament és vàlida per aconseguir la vida eterna, sinó també per viure millor aquí a la terra.
Una altra lliçó de l'evangeli d'avui
La segona lliçó que ens dóna Jesús és que no tinguem per mòbil l'astúcia de convidar per ser convidats, afavorir per ser afavorits, donar per rebre. Mireu les paraules de Jesús. Més aviat quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, ells no tenen res per recompensar-t'ho i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els morts (Lc 14,13-14). Aquestes paraules són molt fortes i m'agradaria saber quants cristians les porten a la pràctica.Conseqüència
La paraula de Déu deu penetrar als nostres cors per posar-la a la practica, per
això us proposo que feu un examen de consciència sobre el vostre orgull i com practiqueu
la virtut de la humilitat i si en aquestes vacances heu fet algun viatge, o heu gastat
més en coses supèrflues, us heu recordat dels pobres, coixos i cecs que no poden
paga-vos-ho.
Que tingueu un bon diumenge i una bona setmana