Cicle C. Diumenge 23 de l'any
(sols text, per imprimir)

23any2_p.JPG (44740 bytes)Introducció

L’evangeli ens diu que Jesús anava acompanyat d’una gran multitud que es dirigia a Jerusalem i, aprofitant aquella avinentesa, exposa les condicions que Ell demana per ser deixeble seu.

Us confesso, amb tota veritat, que sempre que llegeixo aquest evangeli em posa de carn de gallina i penso que es molt difícil ser un veritable deixeble de Jesús. Penso que Jesús és molt exigent, i que si donem una mirada als nostres cristians, potser siguin pocs els veritables deixebles de Jesús.

Per altra part, veig que Jesús és un home honrat i just i que vol dir les coses clares, encara que siguin pocs els que el segueixin. Compareu les paraules de Jesús amb els anuncis de la televisió, que sempre posen les coses fàcils, perquè la gent els compri, o les paraules dels polítics, que, moltes vegades, prometen el que no poden donar perquè la gent els voti.

Reflexió sobre l’evangeli

Jesús ens diu en l’evangeli d’avui: Si algú vol venir (Lc 14, 26).

Aquestes paraules de Jesús si algú venir en llavis de Jesús m’agraden molt perquè ens manifesten que Jesús no vol obligar a ningú a seguir-lo per força. Jesús deixa a la nostra voluntat el poder seguir-lo o deixar de seguir-lo. Respecta la nostra llibertat, aquest do que Déu ens ha donat, per obrar sense cap mena de coacció interna ni externa en l’elecció i execució del propis actes. Tinguem present que aquesta facultat que Déu ens ha donat mai pot ser pel mal. Això no seria una perfecció, sinó una gran imperfecció i ruïna de la persona.

Si preguntem que vol dir ser cristià, la resposta serà: el qui segueix els ensenyaments de Jesús i té la seva persona com a model. És veritable deixeble de Jesucrist el que té un coneixement per la fe de Jesús, no solament un coneixement humà d'Ell, i que el seu estil de vida és semblant al de Jesús.

Comentem ara, les condicions, que Jesús posa per ser deixeble seu. Són tres:

Si algú vol venir amb Mi i no m'estima més que el pare, i la mare, que l'esposa i els fills, que els germans i les germanes i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. (Lc 14,26).

Em direu que això és molt fort i ho és si mires la cosa amb fredor, però la realitat no és aquesta. La persona que estima de veritat Jesucrist estimarà més els fills, l'esposa, els germans i ell mateix, perquè en la persona de Jesucrist aprendrà a no ser egoista i estimar de veritat.

Pares que m'escolteu, ensenyeu a estimar de veritat Jesucrist, que d'aquesta manera els vostres fills també us estimaran de veritat a vosaltres..

Les paraules de Jesús no són un menyspreu a la família, ni molt menys Jesús en la seva vida familiar i en la seva doctrina ens ensenya a estimar la família. Jesús va passar trenta anys amb la seva família de Natzaret i va estimar molts el seus pares, Josep i Maria.

La vida del cristià construïda sobre les ensenyances de Jesús esdevindrà una vida fecunda, rica i eficaç per a ell mateix i per a tots aquells que estima.

Jesús no diu altra cosa que el que estava escrit en l’Antic Testament: Escolta Israel, el nostre Déu, és l’únic Senyor. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota l’ànima, amb totes les teves forces (Dt 6,4-5).

Déu ha de ser el primer que hem d’estimar perquè l’hem d’estimar sense límits.

Exemple de fidelitat i amor a Déu.

El rei Antíoc havia ordenat als jueus menjar carn de porc, que estava prohibit per la llei de Moisès. Els set germans juntament en la seva mare van morir abans de trencar el manament de Moisès.

Quan el rei ja n’havia sacrificat sis, volia que el petit hi renunciés i després d’oferir-li riqueses i plaers va cridar la seva mare perquè els convencés. Són admirables les paraules de la seva mare als seu fill petit:" Fill, apiada’t de mi que t’he dut nous mesos al ventre, t’he alletat tres anys, t’he pujat fins els anys que ara tens, alimentant-te. Et prego, fill meu, que miris el celi la terra i veient tot el que hi ha sàpigues que Déu ho ha creat del no res i també que el llinatge dels homes ha estat fet d’aquesta manera. No t’espantis d’aquest botxí, sinó digne dels teus germans, accepta la mort a fi de jo et retrobi amb els teus germans en el temps de la misericòrdia" (2M 2,26-29).

Cal notar que li va dir aquestes paraules amb la llengua materna.

23any1_p.JPG (39757 bytes)Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot deixeble meu (Lc 14,27).

La segona condició és carregar-se la creu i seguir a Jesucrist. Jesús diu. Sigueu sants com el meu Pare celestial és sant. I la santedat consisteix en estimar de veritat Déu i el pròxim. Estimar, vol dir sacrificar-se. renunciar moltes vegades a un mateix i donar la vida per la persona estimada. Jo voldria que una mare expliqués públicament els sacrificis que ha fet pels seus fills. Si estimem de veritat Jesucrist, moltes vegades haurem d'agafar la creu i seguir-lo, perquè haurem d'estimar Ell i els nostres germans. No hi ha veritable amor sense sacrifici.

Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu, sinó renuncia a tot el que té (Lc 14,33)

La tercera condició és que l'estimem més que tots els béns de la terra. Que l'estimem, més que el diner, més que les comoditats, més que els plaers mundans, més que totes les coses. També en les coses humanes hem de renunciar moltes coses per aconseguir quelcom. Per exemple, l'atleta si vol guanyar, l'estudiant si vol aprovar, el casat per conviure amb la família etc. haurà d’esforçar-se.

Sant Pau escriu: Tot ho considero una pèrdua comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor ( Fl 3,8).

Jesucrist ens diu: Vosaltres busqueu més aviat el seu regne i el demès us ho donarà el meu Pare de més a més. (Lc12,31).

Jesús no demana més el que Déu demanava en l'antic Testament, quan deia " Estimaràs Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces, sobre totes les coses. (Dt 6,4-5).

Les paraules de Jesús clau són: " veniu amb mi. Aquest camí no el farem mai sols, sinó amb Jesús. Anant amb ell sempre hi guanyarem: les renúncies mai seran pèrdues, sinó guanys i el jou sempre serà suau i la càrrega lleugera.

En començar us deia que era molt difícil seguir veritablement Jesucrist. Ara en acabar us dic que és molt fàcil, si estem convençuts que Jesús és el Fill de Deu que ha donat la vida per a nosaltres i que amb l'ajut de Déu tot ho podem. Sant Pau deia, tot ho puc en aquell que em conforta.

Demanem al Senyor que ens augmenti la fe i que ens ajudi a ser uns veritables deixebles seus i no deixem d'examinar la nostra consciència i preguntar-nos si som de veritat deixebles de Jesús.

Acabo amb aquesta idea tan bonica: res m’ omple tant com la persona adorable de Jesús i seguir-lo de veritat.

Que passeu un bon diumenge