Cicle C Diumenge 24 de l'any
(sols text, per imprimir)

Introducció

Hi ha una pregunta que diu. Què és ser cristià ? La resposta és : ser veritable deixeble de Jesús. El deixeble és el qui mira el seu mestre, l’escolta i posa a la pràctica els seus ensenyaments.

Nosaltres els cristians tenim com l’únic mestre, Jesús. Per això l’hem de contemplar moltes vegades, observar la seva conducta, escoltar els seus ensenyaments i posar-los a la pràctica.

Avui a l'evangeli, veiem Jesús envoltat de cobradors i pecadors que l’escoltaven i els mestres de la llei que el criticaven.

Veient que els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, el mestres de la Llei murmuraven entre ells (Lc 15,1).

Moltes vegades veiem Jesús envoltat de pecadors Recordeu Jesús invitat per un fariseu i la pecadora que vessa una botella de perfum als peus de Jesús i entre els amics de Jesús Zaqueu, cobrador d’impostos i Judes que el va trair.

La raó d'aquesta actitud de Jesús, ens l'ha donat sant Pau en la segona lectura, quan diu : Que Jesús va venir al món per salvar els pecadors i entre els pecadors jo sóc el primer (1 Tim 15). Sant Pau reconeix públicament que és un gran pecador.

Jesús no tenia respectes humans. Sabia que criticaven la seva conducta i Ell seguia envoltat de pecadors i menjava amb ells amb goig i alegria

El mestres de la Llei li criticaven i murmuraven, com si algú critiqués el metge perquè s'apropa als malalts. .

Jesús no es refereix a tots, sinó a aquells que es consideraven perfectes i menyspreaven els altres. Recordeu la paràbola del fariseu i el publicà. El fariseu es creu perfecte i el publicà es reconeix pecador

Jesús respon a les crítiques amb tres paràboles, dues de les quals hem llegit en l'evangeli d'avui, La paràbola del pastor que deixa les noranta-nou ovelles a la cleda i va a la recerca de l'ovella esgarriada, la del dracma perdut i la del fill pròdig.

Jesús diu: Us asseguro que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se ( Lc 15,7).

Dos tipus d'homes prop de Jesús. Dues postures diferents, dues actituds irreconciliables .

L'evangeli posa prop de Jesús dues classes d'homes amb comportaments completament diferents.

Prop de Jesús diu sant Lluc que estaven els publicans i els pecadors per escoltar-lo i els fariseus i els lletrats
aguaitant-lo i murmurant..

Subtil i important anotació de l’evangelista.

Els publicants, que sempre se sentien menyspreats, estaven prop de Jesús per escoltar-lo. Prop de Jesús per escoltar les seves paraules que queien a les seves oïdes acostumades al menyspreu, com bàlsam deliciós. Estaven escoltant Aquell predicava un regne on deia que ells tindrien un lloc i, encara més, escoltaven Aquell que predicava perdó, amor i misericòrdia. Es compren perfectament que estiguessin al costat de Jesús i que l’escoltessin embadalits.

A prop de Jesús estaven també els «altres», els qui ho sabien tot, gairebé tot i més (no és pot demanar més) eren perfectes. Potser, escoltarien (no escoltarien en absolut) amb cert somriure aquell il·lús que parlava d'igualtat entre els homes, de comprensió i misericòrdia. I no tan sols acollia aquells que l’escoltaven» sinó que menjava amb ells a la mateixa taula.

Cosa inaudita deuria semblar-los, de veritat, perquè ningú llavors, ni ara, menja amb els pecadors públics i pobres.

Jesús contesta a les murmuracions dels fariseus i mestres de la Llei. La resposta de Jesús, com sempre, és magistral. Als seus torts pensaments els respon amb dues comparacions pràctiques: el pastor que, quan nota que li falta una ovella, deixa el ramat i va en busca de l'ovella perduda. i la dona que perd una moneda, escombra la casa fins a trobar-la i després crida, molt contenta, les seves amigues per celebrar-ho.

El goig i l’alegria del pastor i de la dona que perd una moneda
Després de les dues paràboles, tan boniques i tan senzilles, una mateixa expressió de goig. El goig del pastor quan troba l'ovella perduda i el goig de la dona que olblida el cansament que li ha portat el recorre tota la casa fins a trobar la moneda perduda. Ja no és recorda de la fatiga d’escombrar i la suor per trobar-la .Ara està molta contenta i alegre. Potser li era vital per arrodonir el seu pressupost.

Conseqüència pràctica

És el goig del nostre cor que experimenta quan ens fem petits, reconeixem que som pecadors i ens apropem al Senyor.

És el goig dels àngels al cel quan un pecador torna la seva cara arrugada cap a Déu, perquè la converteixi en un rostre d’un infant innocent.

Germans, és admirable l'actitud de Jesús . Jesús s'ajunta amb tot el món, rics i pobres, persones instruïdes i ignorants, homes i dones. Recordeu la conversa amb la samaritana .i no és inexacte dir que s'ajunta més amb els pecadors i pobres.

Hem vist l'actitud de Jesús. Nosaltres els seus deixebles ens hem de preguntar, si ens ajuntem i encara més, ens diu l'evangeli, si anem a la recerca de la persona que s'aparta voluntàriament de Déu.

No és exagerat dir que la majoria dels cristians vivim la nostra vida i no ens preocupa d’aquella persona, que potser, viu a la mateixa escala, o ens trobem tots els dies en el treball i sabem positivament que viu apartada de Déu.

El món està malament, perquè els cristians no treballem per atreure les persones que viuen lluny de Déu.

L'altra conseqüència, que podem treure de l'evangeli d'avui, és que ens assemblem als qui es tenien per perfectes i criticaven l'actitud de Jesús.

Sant Pau, ens ha dit, que ell és el primer pecador.

La majoria dels cristians perquè practiquen, més o menys, ja es creuen perfectes i no necessiten reconciliar-se amb Déu.

La prova la tenim, que hi ha moltes comunions i molt poques confessions. Per què? El qui es creu perfecte no necessita confessar-se. Si sóc un sant? De què he de penedir-me?.

Finalment , us vull dir una altra idea, que m'ha agradat. Parlem molt de la bondat de Déu, de la seva misericòrdia, de la seva justícia i mai parlem de les alegries de Déu.

L’evangelista diu que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penitència. (Lc 15, 7) No diu un milió, sinó per un sol convertit.

Si tu aconsegueixes que un pecador es penedeixi has aconseguit que hi hagi molta alegria al cel.

Procurem donar moltes alegries al nostre Pare del cel, com també als nostres pares de la terra, si encara en tenim.