Cicle C. DIUMENGE VINT-I-CINC DE L'ANY

Comencem fent una aclariment sobre la paràbola que acabem d'escoltar. Aquesta paràbola de l'administrador que estafa i que el treuen de la feina sempre ens deixa una mica parats. Perquè costa d'entendre que Jesús lloï i digui que ho ha fet la mar de bé. I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: " Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum" (Lc16,8).

És veritat, per aconseguir l’administrador el que volia ho ha fet la mar de bé. Que volia aquell administrador?. Volia viure sense treballar després que el seu senyor l'acomiadés. Primer va estafar el seu amo directament, i després el va estafar indirectament per fer-se amics amb persones que els poguessin ajudar. Quant deus al meu amo? Ell li contestà:" Cent bidons d’oli" Li digué: " Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta" (Lc 16,5,6).

Per aconseguir el seu objectiu, va obrar amb molta astúcia. Infidel però intel·ligent.

Per a moltes persones el seu objectiu primari és passar-ho bé. Si som realistes els diners ajuden i els necessitem per viure. La nostra societat està muntada sobre el diner. Abans quan no existia el diner, es canviaven les coses, però ara és així. Però el nostre objectiu cristià primari no ha de ser el diner, sinó ser fills de la llum, viure l'amor de Déu, ser feliços amb la felicitat de Jesús, en definitiva ser cristians de veritat.

I ara ve la segona pregunta: som intel·ligent com ho era aquell administrador infidel i astut ?. Jesús vol que els seus seguidors siguin assenyats i desperts, no pas infidels i tramposos. Potser, la nostra vida és anar passant, sense pensar en el demà, no d’aquest món sinó de la vida eterna.

Tot cristià s'ha de fer aquesta pregunta: com fa servir els diners ? És legítim tenir i cercar els diners perquè els necessitem per a la nostra vida, per al benestar de la nostra família i per al progrés del món. Fins i tot per donar a conèixer Jesucrist és necessiten diners. Tot depèn de l’ús que en fem.

Hi ha persones que és deixen esclavitzar pels diners, moltes vegades com a conseqüència d'un vici. Hi ha famílies que tenen, per exemple, un fill droga dicta i la feina que tenen per guardar els diners. Hi ha famílies que viuen malament per qüestions d'herències, hi ha persones que gasten més del necessari i després no poden pagar i aquesta és una de les causes per la que viuen malament

Jesús ens convida a fer-nos aquesta pregunta: Nosaltres què en fem dels diners ?. Per què serveixen els diners ? Per la gent com l'administrador, els diners serveixen per viure bé, per tenir moltes coses i malversar-les: per exemple: persones que canvien els mobles sense necessitat, el cotxe, els vestits etc. Hi ha vegades que porten la roba per donar als pobres i encara porta l'etiqueta, el que vol dir que no l’han estrenat.

També serveixen per satisfer l'egoisme i són motius d'enveja i rancors.

En canvi per a un cristià els diners han de servir, en una paraula ho diré: per fer la voluntat de Déu i aquesta voluntat de Déu és que tothom tingui el necessari per viure, que els pobres puguin sortir de la seva pobresa, que ningú quedi al marge de la societat, que ningú se senti infeliç i destrossat perquè no sap com tirar endavant la seva vida.

No hem d'oblidar que els béns que Déu ens ha donat tenen un destí universal. No som amos, som solament administradors. Recorda aquelles paraules de sant Pau, Què tens que no ho hagis rebut? Si ho has rebut perquè te’n vanaglories.

Ens constituïm en injustos posseïdors, exclusius, mentre ens tanquem a les necessitats dels altres inegligim el pla de Déu i.

Una senyora deia que ja estava cansada de veure persones despullades i famolenques a la televisió i això que era molt rica. Era molt egoista i mai donava caritat, encara que es tenia per molt cristiana.

Fet i fet, el que Jesús ens vol dir en aquest evangeli es resumeix en aquesta frase tan coneguda del final.: "Ningú no pot ser servidor de dos amos; si estima l'un no estimarà l'altre; si fas cas d'un no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de

i de les riqueses enganyoses (Lc 16,13)

Per acabar una petita història. Hi havia un pagès que tenia tres gerres, una de fusta, l'altra de plata i l'altra d'or. Va preguntar quina gerra era millor per conservar el vi bo,

al seu fill petit. Aquest li va respondre la gerra d'or. Ell li va dir no la de fusta. Això us dic a vosaltres, tingueu no un cor ni d'or, ni de plata, sinó un cor humil per conservar el vi de la paraula de Déu

Quan anem a combregar partim i mengem el Pa de l’Eucaristia, també hem de partir el nostre pa amb els pobres i necessitats. La unió amb el Crist ens compromet a viure amb comunió amb els nostres germans, especialment amb les persones que passen necessitat, ajudant-los a resoldre els seu problemes.

Jesús ens diu . Procureu bosses que no es facin malbé, reunir-vos al cel un tresor que no s’acabi: allà, els lladres no s’hi acosten. Ni les arnes no destrossen res, Perquè on tindreu el tresor, hi tindreu el cor (Lc 12,33).

Que passeu un bon diumenge.