Cicle C. DIUMENGE VINT-I SIS DE LANY
sols text, per imprimir

26any_epulo_llatzer_p.JPG (37422 bytes)Quan Jesucrist va parlar de les riqueses, dient que no podem servir a dos senyors, a les riqueses i a Déu, els fariseus van riure de Jesús. Llavors Ell els va proposar la paràbola que hem escoltat a l'evangeli d'avui. La paràbola del ric Epuló i del pobre Llàtzer.

Jesús va dir: No podeu servir alhora Déu i el diner.

Els fariseus que eren amics del diner, van sentir això, es reien de Jesús (Lc 16,13).

Dues situacions ressalten en l’evangeli d’avui, el contrast entre el ric egoista i el pobre que té a la porta.

L’home no ha nascut per atipar-se, encara que no existís el pobre l’actitud del ric Epuló resultaria deplorable. Sant Pau diu que hi ha persones que: Que el seu déu és el ventre (Fil 3,19).

La condemna d’Epuló es motivada pel seu aïlladament del l’home famolenc, malalt i despullat

El ric Epuló era un home que vivia molt bé. Ben vestit, bons tiberis i l'home tancat en si mateix, en els seus negocis, en les seves riqueses i que no veia, o no volia veure les necessitats dels pobres llàtgers que tenia a la seva porta. Llàtzer estava tirat al seu portal, ple de nafres i ple de fam, i desitjava menjar les engrunes que queien de la taula del ric i ningú les hi donava.

El pecat del ric Epuló, és el mateix que té la nostra societat occidental: vestim molt bé, mengem massa bé i tanquem els ulls davant de l'espectacle de milions d'homes i dones que moren de fam.

Solament cal veure la roba que es tira perquè està passada de moda. A la nostra parròquia recollim roba per als pobres i de vegades, dóna llàstima el veure les peces que es llencen, són gairebé noves, o noves del tot. I no parlem del pa que es desaprofita i es llença.

Tots nosaltres hauríem de tenir un pressupost per als pobres, de la mateixa manera que tenim un pressupost per menjar o vestir.

El ric epuló pregant.El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també mori i el sepultaren. (Lc 16,22).

La segona conseqüència que podem treure d'aquesta paràbola és que un dia ens arribarà la mort, tant si som rics, com si som pobres i llavors haurem de donar al Senyor comptes de com hem administrat les riqueses que Ell ens ha donat. No podem colgar el talent que el Senyor ens ha donat, sinó que hem de fer fructificar els talents que hem rebut de les mans de Déu.

El Catecisme, de l'Església catòlica diu: " Creiem que al morir cada home rep en la seva ànima immortal la seva retribució eterna.... per part de Jesucrist. "

Una altra conseqüència que podem treure d'aquesta paràbola és que hi ha infern i cel. Més clarament no ho pot dir Jesús. El ric va ser dut a l'infern i el pobre Llàtzer al si de Abraham, és a dir al costat d’Abraham, representació del cel . No parlem molt ara del cel i de l'infern. Sembla que aquestes dues paraules les hem borrat i Jesucrist ens parla moltes vegades del que ens espera després d'aquesta vida. El cel i l'infern.

El catecisme de l'Església catòlica diu : " Creiem que les ànimes de tots els que moren en gràcia de Déu són el poble de Déu ..... i ells formen l'Església del cel."

Seguint l'exemple de Crist, l'Església adverteix als seus fidels de la trista i lamentable realitat de la mort eterna, dita també infern. ".

L'existència del cel i de l'infern és un dogma de fe i sabem que tota persona que mor en pecat mortal es condemna i que tota persona que mor en gràcia de Déu se salva.

En parlar de l'infern, sempre m'agrada recordar que la voluntat de Déu és que tot el món se salvi, però, si algú s'obstina a viure en pecat i apartat de Déu, existeix un lloc, que anomenem infern, lloc de càstig.

Una altra conseqüència que podem treure d'aquesta paràbola és que el temps de merèixer és el que vivim i que després de la mort no hi ha lloc per penedir-se. Tenim els mitjans necessaris, com és la paraula de Déu, perquè ens guiï,

Les paraules que el Mestre posa en boca d'Abraham resumeixen la intenció de la paràbola. Tenen a Moisès i als profetes que els escoltin . Si no escolten a Moisès i als profetes no faran cas ni que ressusciti un mort. (Lc16,31)

Si Jesús parlà amb tanta duresa en aquesta paràbola fou amb la intenció pedagògica de despertar les consciències adormides. Hi ha moltes persones que no es preocupen de la salvació de la seva ànima i passen dels pobres llàtgers que troben en el camí de la seva vida. Si jo visc bé, els altres que s’arreglin. Un dels pecats de la nostra societat és que la gent passa de tot i en una persona que passa de tot, és molt difícil parlar de coses sèries i convéncer-la, ja que no vol escoltar,

Tres respostes dóna Abraham:

El ric Epuló és condemnat per la seva dolenta conducta, és a dir, la vida que duia.

Per ell no queda esperança de salvació després de la mort.

Finalment, el motiu pel qual hagués hagut de convertir-se ell i haurien de convertir-se, mentre quedi temps, els qui segueixen vivint en el món tan egoistes com ell va viure, és ajudar els pobres llàtzers que hi ha en el món.

El pecat del ric és un pecat d'omissió. no el molesta en cap moment, ni l’ataca, ni el llença als gossos. Simplement tanca els ulls davant de la misèria de Llàtzer.

Potser, em diràs que no tens diners i que no ets ric, però potser ets ric d'alegria, de temps, de joventut, d'influència, de gràcia de Déu. Tot això ho deus compartir amb els pobres que hi ha a la nostra porta i ho necessiten.

Pecats d’omissió

Quan jo era petit em van ensenyar a resar el Jo pecador i demanàvem perdó dels pecats de pensament, d’obra i omissió. L’Església ens feia demanar perdó també dels pecats d’omissió

A l’hora d’avaluar la nostra vida també contaran els pecats d’omissió. Serem jutjats pel que hem fet i pel que hem deixat de fer.

Redentor en el tron, amb sants. Escola de Novgorod. S. XIII-XV. Gal. Tretjakov. Moscou.Jesús parlant del judici final diu:

Veniu beneïts del meu Pare. Rebeu en herència el Regne que us tenia preparat des de la creació del mon. Perquè tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donàreu beure ( Mt 25, 34,35).

Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam i no em dinàreu menjar, tenia set i no em donàreu beure (Mt25,41,42).

Aprenguem nosaltres els grans ensenyaments d'aquesta paràbola, tan rica i instructiva.

Pregària

Feu, Senyor, que estigui sempre atent

A les necessitats del altres,

Sobretot dels més pobres, d’aquells que no em poden oferir en retorn ni riquesa, ni benestar material.

Feu, Senyor, que jo vegi la vostra presència en el pobres i necessitats.

Que passeu un bon diumenge.