Cicle C. DIUMENGE VINT-I SIS DE LANY
Quan Jesucrist va parlar de les riqueses, dient que no podem servir a dos senyors, a les riqueses i a Déu, els fariseus van riure de Jesús. Llavors Ell els va proposar la paràbola que hem escoltat a l'evangeli d'avui. La paràbola del ric Epuló i del pobre Llàtzer.
Jesús va dir: No podeu servir alhora Déu i el diner.
Els fariseus que eren amics del diner, van sentir això, es reien de Jesús (Lc 16,13).
Dues situacions ressalten en levangeli davui, el contrast entre el ric egoista i el pobre que té a la porta.
Lhome no ha nascut per atipar-se, encara que no existís el pobre lactitud del ric Epuló resultaria deplorable. Sant Pau diu que hi ha persones que: Que el seu déu és el ventre (Fil 3,19).
La condemna dEpuló es motivada pel seu aïlladament del lhome famolenc, malalt i despullat
El ric Epuló era un home que vivia molt bé. Ben vestit, bons tiberis i l'home tancat
en si mateix, en els seus negocis, en les seves riqueses i que no veia, o no volia veure
les necessitats dels pobres llàtgers que tenia a la seva porta. Llàtzer estava tirat al
seu portal, ple de nafres i ple de fam, i desitjava menjar les engrunes que queien de la
taula del ric i ningú les hi donava.
El pecat del ric Epuló, és el mateix que té la nostra societat occidental: vestim molt
bé, mengem massa bé i tanquem els ulls davant de l'espectacle de milions d'homes i dones
que moren de fam.
Solament cal veure la roba que es tira perquè està passada de moda. A la nostra parròquia recollim roba per als pobres i de vegades, dóna llàstima el veure les peces que es llencen, són gairebé noves, o noves del tot. I no parlem del pa que es desaprofita i es llença.
Tots nosaltres hauríem de tenir un pressupost per als pobres, de la mateixa manera que tenim un pressupost per menjar o vestir.
El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda dAbraham. El ric també mori i el sepultaren. (Lc 16,22).
La segona conseqüència que podem treure d'aquesta paràbola és que un dia ens arribarà la mort, tant si som rics, com si som pobres i llavors haurem de donar al Senyor comptes de com hem administrat les riqueses que Ell ens ha donat. No podem colgar el talent que el Senyor ens ha donat, sinó que hem de fer fructificar els talents que hem rebut de les mans de Déu.
El Catecisme, de l'Església catòlica diu: " Creiem que al morir cada home rep
en la seva ànima immortal la seva retribució eterna.... per part de Jesucrist.
"
Una altra conseqüència que podem treure d'aquesta paràbola és que hi ha infern i cel.
Més clarament no ho pot dir Jesús. El ric va ser dut a l'infern i el pobre Llàtzer al
si de Abraham, és a dir al costat dAbraham, representació del cel . No parlem molt
ara del cel i de l'infern. Sembla que aquestes dues paraules les hem borrat i Jesucrist
ens parla moltes vegades del que ens espera després d'aquesta vida. El cel i l'infern.
El catecisme de l'Església catòlica diu : " Creiem que les ànimes de tots
els que moren en gràcia de Déu són el poble de Déu ..... i ells formen l'Església
del cel."
Seguint l'exemple de Crist, l'Església adverteix als seus fidels de la trista i
lamentable realitat de la mort eterna, dita també infern. ".
L'existència del cel i de l'infern és un dogma de fe i sabem que tota persona que mor en
pecat mortal es condemna i que tota persona que mor en gràcia de Déu se salva.
En parlar de l'infern, sempre m'agrada recordar que la voluntat de Déu és que tot el
món se salvi, però, si algú s'obstina a viure en pecat i apartat de Déu, existeix un
lloc, que anomenem infern, lloc de càstig.
Una altra conseqüència que podem treure d'aquesta paràbola és que el temps de
merèixer és el que vivim i que després de la mort no hi ha lloc per penedir-se. Tenim
els mitjans necessaris, com és la paraula de Déu, perquè ens guiï,
Les paraules que el Mestre posa en boca d'Abraham resumeixen la intenció de la paràbola. Tenen a Moisès i als profetes que els escoltin . Si no escolten a Moisès i als profetes no faran cas ni que ressusciti un mort. (Lc16,31)
Si Jesús parlà amb tanta duresa en aquesta paràbola fou amb la intenció pedagògica de despertar les consciències adormides. Hi ha moltes persones que no es preocupen de la salvació de la seva ànima i passen dels pobres llàtgers que troben en el camí de la seva vida. Si jo visc bé, els altres que sarreglin. Un dels pecats de la nostra societat és que la gent passa de tot i en una persona que passa de tot, és molt difícil parlar de coses sèries i convéncer-la, ja que no vol escoltar,
Tres respostes dóna Abraham:
El ric Epuló és condemnat per la seva dolenta conducta, és a dir, la vida que duia.
Per ell no queda esperança de salvació després de la mort.
Finalment, el motiu pel qual hagués hagut de convertir-se ell i haurien de convertir-se, mentre
quedi temps, els qui segueixen vivint en el món
tan egoistes com ell va viure, és ajudar els pobres llàtzers que hi ha en el món.
El pecat del ric és un pecat d'omissió. no el molesta en cap moment, ni lataca, ni el llença als gossos. Simplement tanca els ulls davant de la misèria de Llàtzer.
Potser, em diràs que no tens diners i que no ets ric, però potser ets ric d'alegria,
de temps, de joventut, d'influència, de gràcia de Déu. Tot això ho deus compartir amb
els pobres que hi ha a la nostra porta i ho necessiten.
Pecats domissió
Quan jo era petit em van ensenyar a resar el Jo pecador i demanàvem perdó dels pecats de pensament, dobra i omissió. LEsglésia ens feia demanar perdó també dels pecats domissió
A lhora davaluar la nostra vida també contaran els pecats domissió.
Serem jutjats pel que hem fet i pel que hem deixat de fer.
Jesús parlant del judici final diu:
Veniu beneïts del meu Pare. Rebeu en herència el Regne que us tenia preparat des de la creació del mon. Perquè tenia fam i em donareu menjar, tenia set i em donàreu beure ( Mt 25, 34,35).
Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam i no em dinàreu menjar, tenia set i no em donàreu beure (Mt25,41,42).
Aprenguem nosaltres els grans ensenyaments d'aquesta paràbola, tan rica i instructiva.
Pregària
Feu, Senyor, que estigui sempre atent
A les necessitats del altres,
Sobretot dels més pobres, daquells que no em poden oferir en retorn
ni riquesa, ni benestar material.
Feu, Senyor, que jo vegi la vostra presència en el pobres i necessitats.
Que passeu un bon diumenge.