Cicle C. DIUMENGE VINT-I-VUIT DE L’ANY
sols text, per imprimir

William Hole.Introducciˇ

La lepra en l’Antic Testament

En la mentalitat jueva, tota malaltia, especialment la lepra, era considerada un cÓstig de DÚu.

Mirem el que diu el llibre del LevÝtic:

El leprˇs colpit d’aquest mal portarÓ els vestits esquinšats, el cap esbullat, es taparÓ fins a la boca i anirÓ cridant: Impur, impur! Mentre tindrÓ el mal se┤l tindrÓ per impur i impur serÓ. ViurÓ a part, tindrÓ el seu estatge fora del campament (Lev 13,45-46).

Els qui estaven malalts de lepra vivien castigats per la malaltia i per la societat. La lepra poc a poc menjava la seva carn i la soledat el seu cor. Eren morts vivents que estaven en les carreteres esperant que alg˙ es compadÝs d’ells i els donÚs quelcom de menjar, per˛ la majoria de la gent els tirava pedres perquŔ no s’acostessin. Ni tan sols es podien atansar a les fonts i rius per rentar-se. AixÝ vivien, si en la seva vida es pot dir que vivien.

Comentari de l’evangeli

FÓcilment podem fer la composiciˇ de lloc de l'evangeli que acabem de llegir.

Jes˙s es dirigiria a Jerusalem passant per Samaria i Galilea i en entrar a un poble, deu leprosos que estaven obligats a viure separats de la gent per la seva malaltia i que es consideraven impurs, en saber que Jes˙s passava, des de lluny, ja que no podien acostar-se, cridaven "Jes˙s mestre tingues compassiˇ de nosaltres" (Lc 1,13).

Admirable oraciˇ la dels leprosos. Criden a Jes˙s no metge, sinˇ mestre, Jes˙s Ús el mestre per antonomÓsia, i li demanen que tingui compassiˇ. Jes˙s, el bon Jes˙s, va tenir compassiˇ d'ells i els manÓ presentar-se als sacerdots segons prescrivia la llei.

Ells obeeixen i creuen en la bondat del Senyor. Aquests leprosos van trobar i van veure Jes˙s des de lluny. Pel camÝ sˇn guarits i nou dels deu, potser, perquŔ estaven contents i atabalats, no van pensar en tornar a donar grÓcies a Jes˙s, o potser, perquŔ els preocupava el certificat dels sacerdots per poder fer vida normal amb la gent. Sigui com sigui, ells no van ser agra´ts, en canvi un d'ells, el samaritÓ, en veure's guarit va tornar a donar grÓcies al Senyor i ho va fer d'aquesta manera, lloant DÚu, tirant-se als peus de Jes˙s i donant-li grÓcies.

28any3_p.JPG (26151 bytes)Mentre hi anaren quedaren purs de la lepra. Un d’ells quan s’adonÓ que estava bo, tornÓ enrera donant gl˛ria a DÚu amb gran crits, es prosternÓ als peus de Jes˙s amb el front fins a terra i li donava grÓcies (Lc 17, 15-17).

El samaritÓ a mÚs de sentir-se guarit sentiria en el seu interior la necessitat de tornar i aquesta el va dur fins on estava Jes˙s, per veure'l de prop, i poder dir-li directament quan gran era el que li havia esdevingut.

A aquest samaritÓ se li diu l'agra´t i als altres desagra´ts, perquŔ no van tornar a donar grÓcies al Senyor.

Dues maneres de trobar Jes˙s

Hi ha dues maneres de trobar Jes˙s: des de lluny i el qui s'apropa com el samaritÓ. Ens hem de preguntar: Quan hem trobat Jes˙s, ens apropem com el samaritÓ i li diem grÓcies, o fem com moltes persones que han trobat Jes˙s, alguna vegada en la seva vida, i no tornen per estar prop d‘Ell i donar-li grÓcies per tants beneficis que reben de la seva generosa mÓ?

Em refereixo a aquelles persones que han rebut el baptisme, la primera comuniˇ i potser la confirmaciˇ i solament s'apropen a l'EsglÚsia per demanar el sagrament del matrimoni, d'una manera superficial, sense una trobada veritable amb el Senyor. TambÚ aquelles persones que solament van a l’EsglÚsia per demanar una curaciˇ o un miracle i si l’obtenen no se’n recorden de ser agra´ts.

El qui troba Jes˙s de prop no se separa d’Ell, viu contÝnuament unit a Ell, el seu viure Ús com el de sant Pau que deia, ja no visc jo sinˇ que Ús Crist qui viu en mi.

Jes˙s exemple d’agra´ment

Tota la vida de Jes˙s Ús un acte d’agra´ment al seu Pare i ho manifesta en diverses ocasions, per exemple, en la multiplicaciˇ del pans i dels peixos on sant Joan va ressaltar l’acciˇ de grÓcies en aquestes paraules: Altres barques havien arribat des de TiberÝades fins a prop on havien menjat, desprÚs que el Senyor diguÚs l’acciˇ de grÓcies (Jo 6,23).

En la resurrecciˇ de LlÓtzer, desprÚs que s’havien tret la llosa, Jes˙s diu: " Pare, et dono grÓcies perquŔ m’has escoltat (Jo 11, 41).

El Senyor agraeix al leprˇs el que hagi tornat per donar-li grÓcies. "NomÚs aquest estranger ha tornat per donÓ grÓcies a DÚu?" Llavors li diguÚ:" Aixeca’ i vÚs-te┤n. La teva fe t’ha salvat (Lc17,18 -19).

El nostre agra´ment

Diu el refrany" Ús de ben nascuts el ser agra´ts". Doncs bÚ, el tema de les lectures d’aquest diumenge Ús l’agra´ment. Naaman, el siriÓ, queda agra´t al profeta Elies i al seu DÚu per haver-lo alliberat de la lepra i l’estranger, samaritÓ, ha tornat per donar grÓcies a Jes˙s i donar grÓcies a DÚu.

La idea que voldria ressaltar especialment en aquesta homilia Ús que hem de ser agra´ts a DÚu. No solament el donar-li grÓcies quan demanem un favor i DÚu ens ho concedeix, sinˇ amb una actitud d'acciˇ de grÓcies i agra´ment com bons fills que agraeixen al seu Pare els molts regals que Ell ens ha fet. per exemple, el regal de la vida, la salut que tenim, els pares cristians que ens van batejar, els amics que tenim i tot el que ens ajuda a gaudir d'aquesta vida i tambÚ donar-li grÓcies per conŔixer-lo i per l'Esperit Sant que hem rebut en el sant baptisme i ens inspira coses bones i ens condueix cap a Jes˙s.

Qui sap dir grÓcies a DÚu tambÚ sap dir grÓcies al seu germÓ. Ser agra´t Ús molt important. En les coses petites, per exemple, donar les grÓcies al cambrer que et serveix, o a la mare de famÝlia que, amb afany, ha preparat un bon menjar en alguna festivitat. ╔s important l'agra´ment perquŔ fa que la vida sigui mÚs amable i la persona que rep l'agra´ment sent alegria en el seu interior en veure reconeguda la seva acciˇ i el seu esforš.

L’agra´ment Ús una actitud molt cristiana i humana que fa crÚixer l’amor i la confianša en el qui es manifesta agra´t com el qui rep proves d’agra´ment.

Finalment, vull recordar que venim a oir missa per donar grÓcies a DÚu pels molts beneficis que hem rebut de la seva mÓ. El sacerdot es dirigeix al poble, en un moment important de la missa, amb aquestes paraules: Donem grÓcies al Senyor DÚu nostre, i es respon: ╔s just i necessari. Dues paraules: Ús just i necessari donar grÓcies a DÚu.

Que avui, aquesta eucaristia sigui de deb˛, una gran acciˇ de grÓcies a DÚu, pel do de la fe i per la presŔncia de Jes˙s entre nosaltres.

Pregaria

Senyor, estic content de constatar el vostre sentiment de joia quan un dels leprosos guarits torna a donar-vos grÓcies. A mi tambÚ em plau que em diguin grÓcies! Ajudeu-me a comprendre la importÓncia de l’agra´ment.

Que passeu un bon diumenge.