Cicle C. DIUMENGE VINT-I-VUIT DE L’ANY

Introducció

La lepra en l’Antic Testament

En la mentalitat jueva, tota malaltia, especialment la lepra, era considerada un càstig de Déu.

Mirem el que diu el llibre del Levític:

El leprós colpit d’aquest mal portarà els vestits esquinçats, el cap esbullat, es taparà fins a la boca i anirà cridant: Impur, impur! Mentre tindrà el mal se´l tindrà per impur i impur serà. Viurà a part, tindrà el seu estatge fora del campament (Lev 13,45-46).

Els qui estaven malalts de lepra vivien castigats per la malaltia i per la societat. La lepra poc a poc menjava la seva carn i la soledat el seu cor. Eren morts vivents que estaven en les carreteres esperant que algú es compadís d’ells i els donés quelcom de menjar, però la majoria de la gent els tirava pedres perquè no s’acostessin. Ni tan sols es podien atansar a les fonts i rius per rentar-se. Així vivien, si en la seva vida es pot dir que vivien.

Comentari de l’evangeli

Fàcilment podem fer la composició de lloc de l'evangeli que acabem de llegir.

Jesús es dirigiria a Jerusalem passant per Samaria i Galilea i en entrar a un poble, deu leprosos que estaven obligats a viure separats de la gent per la seva malaltia i que es consideraven impurs, en saber que Jesús passava, des de lluny, ja que no podien acostar-se, cridaven "Jesús mestre tingues compassió de nosaltres" (Lc 1,13).

Admirable oració la dels leprosos. Criden a Jesús no metge, sinó mestre, Jesús és el mestre per antonomàsia, i li demanen que tingui compassió. Jesús, el bon Jesús, va tenir compassió d'ells i els manà presentar-se als sacerdots segons prescrivia la llei.

Ells obeeixen i creuen en la bondat del Senyor. Aquests leprosos van trobar i van veure Jesús des de lluny. Pel camí són guarits i nou dels deu, potser, perquè estaven contents i atabalats, no van pensar en tornar a donar gràcies a Jesús, o potser, perquè els preocupava el certificat dels sacerdots per poder fer vida normal amb la gent. Sigui com sigui, ells no van ser agraïts, en canvi un d'ells, el samarità, en veure's guarit va tornar a donar gràcies al Senyor i ho va fer d'aquesta manera, lloant Déu, tirant-se als peus de Jesús i donant-li gràcies.

Mentre hi anaren quedaren purs de la lepra. Un d’ells quan s’adonà que estava bo, tornà enrera donant glòria a Déu amb gran crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies (Lc 17, 15-17).

El samarità a més de sentir-se guarit sentiria en el seu interior la necessitat de tornar i aquesta el va dur fins on estava Jesús, per veure'l de prop, i poder dir-li directament quan gran era el que li havia esdevingut.

A aquest samarità se li diu l'agraït i als altres desagraïts, perquè no van tornar a donar gràcies al Senyor.

Dues maneres de trobar Jesús

Hi ha dues maneres de trobar Jesús: des de lluny i el qui s'apropa com el samarità. Ens hem de preguntar: Quan hem trobat Jesús, ens apropem com el samarità i li diem gràcies, o fem com moltes persones que han trobat Jesús, alguna vegada en la seva vida, i no tornen per estar prop d‘Ell i donar-li gràcies per tants beneficis que reben de la seva generosa mà?

Em refereixo a aquelles persones que han rebut el baptisme, la primera comunió i potser la confirmació i solament s'apropen a l'Església per demanar el sagrament del matrimoni, d'una manera superficial, sense una trobada veritable amb el Senyor. També aquelles persones que solament van a l’Església per demanar una curació o un miracle i si l’obtenen no se’n recorden de ser agraïts.

El qui troba Jesús de prop no se separa d’Ell, viu contínuament unit a Ell, el seu viure és com el de sant Pau que deia, ja no visc jo sinó que és Crist qui viu en mi.

Jesús exemple d’agraïment

Tota la vida de Jesús és un acte d’agraïment al seu Pare i ho manifesta en diverses ocasions, per exemple, en la multiplicació del pans i dels peixos on sant Joan va ressaltar l’acció de gràcies en aquestes paraules: Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop on havien menjat, després que el Senyor digués l’acció de gràcies (Jo 6,23).

En la resurrecció de Llàtzer, després que s’havien tret la llosa, Jesús diu: " Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat (Jo 11, 41).

El Senyor agraeix al leprós el que hagi tornat per donar-li gràcies. "Només aquest estranger ha tornat per donà gràcies a Déu?" Llavors li digué:" Aixeca’ i vés-te´n. La teva fe t’ha salvat (Lc17,18 -19).

El nostre agraïment

Diu el refrany" és de ben nascuts el ser agraïts". Doncs bé, el tema de les lectures d’aquest diumenge és l’agraïment. Naaman, el sirià, queda agraït al profeta Elies i al seu Déu per haver-lo alliberat de la lepra i l’estranger, samarità, ha tornat per donar gràcies a Jesús i donar gràcies a Déu.

La idea que voldria ressaltar especialment en aquesta homilia és que hem de ser agraïts a Déu. No solament el donar-li gràcies quan demanem un favor i Déu ens ho concedeix, sinó amb una actitud d'acció de gràcies i agraïment com bons fills que agraeixen al seu Pare els molts regals que Ell ens ha fet. per exemple, el regal de la vida, la salut que tenim, els pares cristians que ens van batejar, els amics que tenim i tot el que ens ajuda a gaudir d'aquesta vida i també donar-li gràcies per conèixer-lo i per l'Esperit Sant que hem rebut en el sant baptisme i ens inspira coses bones i ens condueix cap a Jesús.

Qui sap dir gràcies a Déu també sap dir gràcies al seu germà. Ser agraït és molt important. En les coses petites, per exemple, donar les gràcies al cambrer que et serveix, o a la mare de família que, amb afany, ha preparat un bon menjar en alguna festivitat. És important l'agraïment perquè fa que la vida sigui més amable i la persona que rep l'agraïment sent alegria en el seu interior en veure reconeguda la seva acció i el seu esforç.

L’agraïment és una actitud molt cristiana i humana que fa créixer l’amor i la confiança en el qui es manifesta agraït com el qui rep proves d’agraïment.

Finalment, vull recordar que venim a oir missa per donar gràcies a Déu pels molts beneficis que hem rebut de la seva mà. El sacerdot es dirigeix al poble, en un moment important de la missa, amb aquestes paraules: Donem gràcies al Senyor Déu nostre, i es respon: És just i necessari. Dues paraules: és just i necessari donar gràcies a Déu.

Que avui, aquesta eucaristia sigui de debò, una gran acció de gràcies a Déu, pel do de la fe i per la presència de Jesús entre nosaltres.

Pregaria

Senyor, estic content de constatar el vostre sentiment de joia quan un dels leprosos guarits torna a donar-vos gràcies. A mi també em plau que em diguin gràcies! Ajudeu-me a comprendre la importància de l’agraïment.

Que passeu un bon diumenge.