Cicle C. Diumenge segon de l'any
(sols text, per imprimir)

cana boda3.jpg (96442 bytes)Noces de Canà   (Jo 2,1-12)

Celebrem, avui, una altra manifestació de Jesús. La primera, va ésser als mags en la festa de l'Epifania, la segona, al riu Jordà en el baptisme de Jesús i la tercera a un poblet de la Galilea, anomenat Canà.

La boda de Canà de Galilea

Les noces en aquell temps i en un poble petit com era el de Canà de Galilea, duraven alguns dies i eren molts els convidats. Una boda era una festa per a tot el poble i possiblement molts que no hi eren convidats passaven a fer el traguet de vi i saludar els nuvis.

Sembla que els convidats van beure més del que estava previst o que hi anaren més persones de les que havien invitat.

Es coneix que la família era més aviat rica, perquè en el banquet hi havia un cap de servei i el cambrers.

Presència de Jesús a les noces de Canà

Imagineu-vos que entrem a la sala dels convidat quan es celebrava la festa de les noces de Canà, i mirem a tots els convidats asseguts a la taula, cantant en mig d'una gran alegria i preguntéssim a Jesús el per què havia anat a la festa i la resposta de Jesús seria perquè l'havien convidat. Veuríem Jesús fent un bon paper, parlant, rient, cantant com el demés convidats i finalment fent el primer miracle de la seva vida, la conversió de l'aigua en vi.

Jesús, permeteu-me l'expressió, era una persona normal, com nosaltres, a més a més de ser Déu,i participava de la festa com els altres convidats.

Presència de Maria a les noces.

Maria també era una convidada i fa un bon paper. Ens podem imaginar Maria asseguda a taula parlant, cantant i rient i potser ajudant als cambrers.

La petició de la mare al fill.

Arriba un moment que la mare de Jesús, les dones sempre són més observadores que els homes, observa que quelcom passa i cridant a un dels criats li pregunta el que passava. Li respon que s' havia acabat el vi.

El vi en aquell temps era una cosa molt important en unes noces. Actualment tampoc pot faltar el vi i el cava.

Unes noces amb aigua solament, quedarien aigualides.

La mare de Jesús pensant en la vergonya que passarien els nuvis.a un el poble, que tot es comenta i possiblement que aquells nuvis podrien passar a la història com els nuvis que els hi va faltar el vi en les seves noces, doncs hi i va intervenir.

Maria indirectament demana un miracle a Jesús.

Coneixent Maria el poder de Jesús se li acostà i solament li digué. " No tenen vi"(Jo 2,3).

Jesús, que era molt intel×ligent, va comprendre a l'instant per on anava la seva mare i li va respondre: " Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no arribat la meva hora" (Jo 2,4) Però Maria, a qui no li faltava intel×ligència i com totes les mares coneixia molt bé Jesús, va dir als criats :i digué "Feu tot el que Ell us digui" (Jo 2,5). Són les úniques paraules que sabem de la Mare de Jesús. Per a nosaltres que estimem Maria aquestes paraules són una norma pràctica de vida.

El miracle de Jesús.

Ja sabem el resultat. Jesús obra el seu primer miracle en unes noces, per no aigualir la festa, per a que la festa continues amb cants, joia i alegria pròpia d'una festa familiar.

Segurament cap de nosaltres hagués imaginat que el primer miracle de Jesús per demostrar la seva divinitat, hagués estat la conversió de l'aigua en vi. Cap home pot fer-ho i Ell ho va fer en aquesta festa de casament d'uns nuvis amics d'Ell i de la seva Mare amb molta senzillesa.

Aplicació de la paraula de Déu

La paraula de Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra vida pràctica. La Mare de Déu hagués pogut pensar que ella no hi tenia res a veure en la falta del vi, era una convidada i invitada, però no, s'aixeca i demana un miracle.

També en les nostra vida ens trobem en circumstàncies semblats, que falta:

- el vi de la salut

- el vi de la feina,

- el vi de la pau familiar,

- el vi de l'amistat,

- el vi de l'alegria,

- el vi de l'esperança,

- el vi de la il×lusió. etc.

No diguem mai: no és el meu problema, sinó tot el contrari, fem quelcom, com Maria, per convertir l'aigua en vi.

També vull recordar algunes coses que ja sabeu, però que convé recordar ja que s'escauen a la paraula de Déu que hem escoltat.

A vosaltres casats:

Us podeu preguntar si la promesa d'amor i fidelitat que féreu el dia gran de les vostres noces l'heu respectada i complida. Us estimeu més avui que el dia del vostre matrimoni? Val la pena que aprofiteu a fons la vida del matrimoni: sapigueu dialogar, busqueu que l'altre frueixi sempre de la vostra presència, especialment en els moments difícils i que mai falti el vostre suport i ajuda, reseu junts, participeu de l'eucaristia, busqueu de ser feliços, perquè això és el que fa feliç a Déu, la vostra felicitat, i això, també, és el que fa il×lusió a Jesús.

A vosaltres solters:

Que penseu casar-vos. Teniu ben clar que la voluntat de Déu és que arribeu a l'altar sense taca d'impuresa? Prepareu bé el vostre futur matrimoni amb il×lusió i alegria.

A tots en general:

Què fem perquè els valors de la família, l'amor dels esposos, els fills com una benedicció de Déu, el respecte als avis, etc, etc, siguin conservats i defensats?.

La família es atacada principalment pel divorci, la separació, l'avortament, el descuit de l'educació dels fills per raons econòmiques, el portar les persones grans, principalment els pares a residències, si no hi ha vertadera necessitat i de moltes altres maneres. Què fem per posar-hi remei?

Que Déu ens ajudi. La societat està malament perquè la família està malament.

Abans d'acabar felicitem Maria pel gran exemple de solidaritat que ens dóna, demanant a Jesús l'ajuda al nuvis que no tenien vi.

Que Jesús no falti en les nostres festes, noces, baptismes, aniversaris etc.

Que creiem en Jesús amb molta fe, com els deixebles cregueren en Ell.

Maria, Verge de l'alegria, pregueu per nosaltres.


L'ESPOSA, SOL DE LA FAMÍLIA

La família brilla en el fulgor que li és propi: aquest fulgor és el de l'esposa.

Escolteu el què diu i el que pensa d'ella la sagrada Escriptura: La gràcia de l'esposa assenyada encanta el marit. Una esposa decent és doblement agraciada, res és tan valuós com la dona casta. Una bona dona en una casa endreçada és com el sol que despunta a l'horitzó,

Certament l'esposa i mare és el sol de la família. El sol per la seva magnanimitat i per la seva voluntat d'abnegació, per la seva alegria costant i per la seva suavitat providencial i amatent que poden omplir la joia del marit i dels fills.

L'esposa és el sol de la família per la claror de la seva mirada i per l'escalfor de la seva paraula. Perquè els seus ulls i la seva veu penetren en el ànims, el torcen, els commouen, els aixequen, i expulsat el tumult de les passions, retornen al marit la fruïció del bé i l'alegria de la conversa familiar quan ha passat la jornada treballant activament i moltes vegades fatigat.

De Pius XII, radiomissatge,11,03,1942, als nous casats.