CICLE C. DIUMENGE TRENTA-DOS DE L’ANY

L'evangeli ens parla dels seduceus.

Els seduceus eren un sector molt reduït de la societat jueva de llavors, però molt poderós perquè dominaven el sacerdoci, l'administració del temple, amics dels romans, i contemporitzadors de l'ambient pagà. Adversaris dels fariseus que creien en la resurrecció dels morts, cosa que ells no hi creien.

La pregunta que hem escoltat en l'evangeli d'avui, en aquell cas hipotètic d'una dona que es casa en set homes, tenia la intenció de desacreditar Jesús que creia i predicava la resurrecció dels morts, com hi creien els set germans macabeus i la seva mare.

Una de les coses, que recordo més de la meva infantesa és la història dels set germans macabeus i la valentia de la seva mare.

El rei Antíoc volia obligar aquesta bona mare i els seus fills a menjar carn de porc, que la llei de Moisès ho prohibia. El menjar carn de porc, era renunciar a la llei de Moisès.

Tots els germans moriren abans de menjar carn de porc. La mare veu com els seus fills valents donen la seva vida per defensar la llei de Moisès,

Quan arribà el més petit, el rei li va prometre tota classe de riqueses i honors i cridant la mare li exhortava a salvar el seu fill. La mare, no escolta el rei, sinó que diu al seu fill que miri al cel i no a la terra i que seguint l'exemple dels seus germans, doni la seva vida per poder-lo retrobar un dia juntament amb els seus germans.

Quina mare més valenta i plena de fe! Avui ens fan falta mares, com la mare dels Macabeus. Potser perquè no les tenim, moltes vegades els fills no segueixen els camins dels pares.

Voldria remarcar les paraules del quart fill "Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança, que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida",(2 Ma 7,13).

Uns saduceus anaren a trobar Jesús. El saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt per donar descendència al seu germà. (Lc 20,27,28),

El saduceus es referien al que va dir Moisès, que es troba en el llibre del Deuteronòmic (Dt, 5-10) i ells posen la qüestió preguntant de quin serà l’esposa ?

Jesús els contesta que la vida futura de l’home ressuscitat no serà com la vida de l’home en aquest món, sinó molt diferent i assenyala tres característiques de les persones que seran dignes d’un lloc en el món que vindrà (Lc 20,35).

L’existència dels justos ressuscitats tindrà aquestes tres característiques :

Fills de Déu.

La fe ens assegura que Déu és el nostre Pare i quan resem el Parenostre les primeres paraules són: Pare nostre que esteu en el cel. Per la fe sabem que el baptisme ens fa fills de Déu i aquesta filiació divina la fruirem plenament en el cel on contemplant-vos tal com sou, oh Déu nostre, serem semblant a vós, per sempre més i us lloarem eternament (De la pregària eucarística III).

Mireu quina prova d’amor que ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus i ho som! (1Jo 3.1-2).

Quan Jesús diu que els qui ressuscitaran seran semblants als àngels no es refereix a la seva incorporeïtat sinó com a ser creats per Déu que veuen constantment cara a cara el seu Pare celestial (Mt 18,10).

Nosaltres els cristians creiem en la resurrecció del morts, perquè el nostre Déu no és Déu de morts, sinó de vius perquè, per a ell tots viurem (Lc 20,38).

Sant Pau, escrivint als Tessalònicens els deia. Germans, volem que sapigueu el què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell (1Te 4,13-14).

Creiem en la resurrecció perquè som fills de Déu, i Déu ens ha creat no per morir, sinó per ressuscitar i fruir de la seva presència eternament.

Sabem que ressuscitarem però és més difícil d'explicar la vida dels ressuscitats. Jesús ens diu que la vida dels ressuscitats no és com la vida d'aquí la terra i que la nostra vida de ressuscitats serà semblant a la vida dels àngels.

Sant Pau diu: Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu gloriós (Fil 3,21).

I afegeix: Aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat (1Cor 15, 54)

Ara veiem Déu, com en un espill, després el veurem cara a cara i en aquesta visió beatifica serem feliços.

Abans es parlava molt de la mort, del cel i de l’infern ara no en parlem gens. Sembla que, com que ens trobem tan bé aquí a la terra, ens oblidem de les veritats eternes i de les darreries de l'home: mort, judici, infern i glòria.

En aquest temps de tardor és bo meditar aquestes veritats, que ens ajudaran a no pecar i mirar més cap a Déu.

Finalment, us vull dir que el cristià, en pensar en la vida eterna, no pot oblidar la vida present, perquè el camí que porta a la vida eterna és el camí de les bones obres i de la bona doctrina.

El camí que porta al cel, no n'hi ha d’altre, és el camí de l'amor, és posar a la pràctica el manament de Jesús. Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat (Jo 15,13).

Que passeu un bon diumenge

______________________________

Set d'immortalitat

Vull creure que el morir

és alba d'un viure millor

i ofego dintre de mi

les veus que diuen que no.

Estic cert que és el sofrir

pòrtic de gaudi major

i ofego dintre de mi

les veus que clamen que no.

Sobre el principi i la fi

lluu la faç d'un Creador

i ofego dintre de mi

les veus que xisclen que no.

(M. Saperas. Llantió d'argent.)