Cicle C. DIUMENGE VUITÈ DE L'ANY
(sols text, per imprimir)

L'evangeli del dia d'avui no va per als altres, sinó per a nosaltres especialment, que volem ésser bons cristians i seguir els consells de Jesucrist.

Introducció

Els temes que aquest evangeli dóna peu a fer un comentari, són principalment aquests:

1. Un cec no pot guiar un altre cec.

2. El deixeble no és més que el seu mestre.

3. Un arbre es coneix pel seus fruits.

4. Hem de ser sincers a l’hora de jutjar.

Jesús pregunta:

Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? ( Lc 6,39).

Ningú neix ensenyat. Tots necessitem un guia, que és la persona que ens acompanya i ens indica el camí a seguir.

L’infant és guiat pels seus pares, el deixeble pel mestre, el cristià per Jesucrist.

Jesucrist és un excel·lent guia.

És un guia que tota la seva persona vessa santedat. La seva boca parla de generositat, senzillesa , compassió i tolerància. El mateix Jesucrist diu que la boca parla d’allò que desborda del seu cor (Lc 6,45).

La seva actitud sempre és de misericòrdia i perdó. Les seves paraules són sempre d’amor envers Déu i el germà. És l’única persona que ha passat pel món sempre fent el bé.

Pot ser per nosaltres un bon punt de referència per saber si els guies que orienten la nostra vida cristiana són guies cecs, o guies plens de llum que ens porten cap a la vertadera pàtria, que és el cel, i ens donen una veritable pau interior aquí a la terra.

Seguint aquest guia mai caurem al clot de l’egoisme, de la indiferència, del menyspreu del demés, de l’oblit de Déu i del precepte de Jesucrist: Estimeu-vos els uns als altres (Jo 15,17).

Potser vosaltres em direu que a Jesucrist no el veiem i això és veritat, però el sentim quan Ell ens parla en l’evangeli i l’experimentem interiorment quan som moguts per l’Esperit Sant a fer el bé i apartar-nos del mal.

Els fruits de l’arbre de Jesucrist són els fruits de l’Esperit Sant

que anomena sant Pau als gàlates: Amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, i domini d’un mateix ( Ga 5,22).

Jesucrist ens diu:

Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ( Lc 6, 41).

L'evangeli del dia d'avui diu que veiem l'estella que porta el nostre germà a l'ull i no veiem la biga que nosaltres portem i té tota raó.

L’apòstol sant Jaume diu: Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu (Jm 3,9).

Reflexió sobre la crítica.

Constatem que som inclinats a jutjar els altres i disculpar-nos a nosaltres mateixos i a criticar els demés.

Avui sentim crítiques contínuament,

Dels cristians, de l'església i dels capellans. No fa gaire que una senyora em deia que els capellans no tenim gaire bona premsa.

Es critica els polítics, Actualment està de moda treure els draps bruts al sol del polítics i ells mateixos ho fan sovint. Si mirem la televisió, fàcilment veurem que un partit critica l’actuació de l’altre, moltes vegades, sense fonament i raó, La paraula corrupció és una de les paraules que sonen més aquests dies.

És critica els sindicats i ja no parlem del qui mana a l’empresa i dels companys de treball. Això mirant la societat.

Si mirem els veïns i els amics i familiars també hi trobem la crítica.

Ningú no s'escapa de la crítica.

La crítica no és dolenta quan es fa directament a la persona i si hi ha una bona dosi de bona voluntat, que generalment hi falta.

És molt fàcil criticar les persones quan no ho senten i no es poden defensar.

La paraula de Déu ens exhorta a ésser sanament crítics i, arrancant del coneixement correcte de persones i fets avançar per les sendes de la veritat i de l'amor. Cal saber jugar net. Abans de sentenciar, cal conèixer la persona i la causa a fons.

La primera lectura ens diu, que no facis l'elogi de ningú abans no hagi estat examinat (Sir 27,7). Abans de parlar dels altres en bé o en mal sacsegeu el garbell, sotmeteu-lo a la prova.

Feliç l'home que no peca amb la llengua.

També nosaltres ens hem de sotmetre a la crítica.-

Siguem sanament crítics començant per nosaltres mateixos.

Aquells fariseus que acusaven l'adúltera del seu pecat, no havien fet examen de consciència i quan Jesús els diu que el qui no tingui pecat que llenci la primera pedra, tots començant pels més vells, es retiraren. (Jo 8,1-11).

Reconeguem les nostres flaqueses i els nostres pecats . Procurem no veure tant l'estella del nostre germà, com veure la nostra biga.

Per què fa temps que no et confesses?. Perquè et creus una persona santa que sap veure molt bé l'estella del germà i no la seva biga. Set vegades cau el just i el Senyor ens fa dir en el Parenostre que no caiguem a la temptació.

Chesterton deia que si els mals pensaments fessin pudor no podríem passar pels carrers.

Jesús no ens vol dir que tanquem els ulls i no veiem l'estella del germà.

Un dels mals actuals de la nostra societat és que tanquem els ulls davant del mal. El mateix Jesucrist ens diu que si el teu germà va equivocat que el corregeixis. Primer li parles a soles, si no t'escolta després ho dius a la comunitat i sinó la vol escoltar sigui tingut com un pagà.

Corregir sempre és quelcom que costa. És més fàcil tancar els ulls i que cadascú faci el que li sembli. Actualment, alguns pares tanquen els ulls davant del comportament dels seus fills i els ho permeten tot, moltes vegades per la por que marxin de casa.

Sant Pau a la comunitat de Filips els diu. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar de coneixement i clarividència, perquè sapigueu discernir allò que us convé (Fil 1, 9-10).

Què el Senyor ens ajudi a saber discernir el que ens convé i que ho posem a la pràctica!

S'acosta la quaresma. El dimecres dia de la Cendra és a prop. Que aquesta quaresma serveixi per treure'ns la biga que tots portem en els nostres ulls i no veure tant la brossa de l’ull del germà..

Pregària

Senyor, quan llegeixo l’evangeli

M’adono que teniu raó:

Em resulta més fàcil de veure

L’estella a l’ull del germà

Que la biga al meu.

Ajudeu-me a mantenir l’esguard serè:

Perquè sigui exigent amb mi

I comprensiu amb els germans.

Josep Codina en Pregària.