Jesús
també era un simple pastor.
Però quin pastor, fill meu!
Pastor de quin ramat. Conductor de quines ovelles.
En quin país del món.
Pastor de les cent ovelles que s'han quedat al corral, pastor de l'ovella perduda, pastor de l'ovella que torna.
I per ajudar-la a tornar, com que les seves cames ja no la poden portar,
Les seves cames esgotades,
L'agafa dolçament i la transporta ell mateix a les seves espatlles. A les seves dues espatlles.
Dolçament doblegada en mitja corona al voltant del seu clatell.
El cap de l'ovella dolçament acotxat així sobre la seva espatlla dreta.
Que és el bon costat.
Sobre l'espatlla dreta de Jesús.
Que es el costat dels bons.
I tot el cos mig enrotllat al voltant del coll i al voltant del clatell.
Al voltant del coll en mitja corona,
Com una bufanda de llana que escalfa.
Així l'ovella mateixa escalfa el seu propi pastor,
L'ovella de llana.
Els dos peus del davant ben agafats com cal amb la mà dreta,
Que és el bon costat,
Agafats ben estrets,
Dolçament però ferma.
Els dos peus del darrere ben agafats com cal amb la má esquerra,
Dolçament però ferma,
Com s'agafa un infant quan juguem a portar-lo a coll-i-be
Sobre les dues espatlles.
La cama dreta amb la má dreta, la cama esquerra amb la má esquerra.
Així el Salvador, així el bon pastor, que vol dir el qui s'ocupa be de les ovelles
Torna a portar a coll-i-be aquesta ovella que s'havia perdut, que s'anava a perdre.
Perquè les pedres del camí no fereixin més els seus peus ferits.
Perquè hi haurà més alegria al cel per un pecador que retorna,
Que per cent justos que mai no han marxat.
Per tal com els cent justos que mai no han marxat s'hi hauran quedat.
I només s'hi hauran quedat en fe i en caritat.
Però aquell pecador que ha marxat i que ha estat a punt de perdre's
Per la seva pròpia marxa i perquè hauria faltat a l'aplec del vespre
Ha fet néixer el temor i així ha fet brollar l'esperança mateixa
Al cor de Déu mateix.
Al cor de Jesús.
La tremolor del temor i l’esgarrifança.
L'estremiment de l’esperança.
tornar