Cicle C. DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA
(sols text, per imprimir)

DÉU ÉS AMOR (1Jo 4,8)

Començaré explicant, què és un senyal. Un senyal és una cosa per la qual en coneixem una altra.

Quan portes cotxe veus que a la carretera hi ha molts senyals, senyal de stop, de girar a la dreta etc. Quan veus aquell senyal saps que t'has de parar, o girar a la dreta, etc. Si veus fum, és senyal de foc. On hi ha fum hi ha foc. Pel fum coneixem que hi ha foc. El fum no és el foc, sinó el seu senyal Hi ha molts senyals o signes. Una senyera és un senyal, un emblema és un senyal. etc.

Si preguntéssim, quin és el senyal del cristià. La resposta podria ésser, que principalment són dos els senyals del cristià. El primer és el de la creu i l'altre, del que parla Jesucrist en l'evangeli del dia d'avui, és el de l'AMOR.

Tot cristià hauria de portar la creu sobre el seu pit i besar-la. La creu ha de presidir les nostres llars, On hi ha un cristià hi ha d' haver la creu de Jesucrist. Mirar la creu, és contemplar l'amor de Déu envers els homes.

Déu, de tal manera ha estimat el món que li ha entregat el seu propi Fill.(Jo 13,34).

Jesucrist ens diu, que el senyal més gran d'amor és donar la vida. La contemplació de la creu ens recorda el que va patir Jesucrist per la nostra salvació i l'amor del Pare envers nosaltres.

L'altra senyal és l'amor.

Un nou manament us dono, que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres (Jo 13,34-35).

Estimar és pensar en el germà, per fer-li un bé. És donar-se a sí mateix, és sacrificar-se, si convé, per la persona estimada.

La persona estimada té la seguretat de que sempre hi ha al seu costat aquell que l’estima i que li pot donar la mà en moments difícils, l’escoltarà, el comprendrà, i mai es sentirà sol.

Vosaltres em podríeu dir que aquest precepte de l'amor ja existia.

Un dia, un doctor de la llei va preguntar al Senyor, quin era el primer manament i Jesucrist li va contestar: El primer és: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és únic. Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb tota la força. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha manament més gran que aquests (Mc 12,29-31).

Novetat de l’amor

Malgrat això, Jesús diu que és nou, perquè Ell mateix és l'exemple que hem d'imitar. Hem d'estimar com el Crist ha estimat.

Diu l’evangelista Joan de Jesús: Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren en aquest món, els estimà fins a l’extrem ( Jo 13, 1).

La nostra norma ha d'ésser el mateix Jesucrist. És nou, perquè d'ara endavant el senyal del cristià serà l'amor. Coneixerem si una persona és cristiana, si estima de veritat.

La paràbola del bon samarità és un exemple molt gràfic de com hem d’estimar. El samarità té quatre actituds que hem d’imitar en l’amor al germà:

- primer no passar de llarg,

- segon, acostar-se,

- tercer, guarir les ferides, i

- quart, gratar la butxaca.

Va donar diners a l' hostaler, perquè tingués cura del que havia caigut en mans dels bandolers.

Sant Pau, diu que si parlés totes lel llengües dels homes i dels àngels i si lliurés tota la vida i no tingués caritat seria com un metall que fa soroll.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja ; no s’alegra en la mentida sinó que troba el goig en la veritat, tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta ( Cor 13,4-7).

Sants i persones que han estimat de veritat vol dir el mateix.

Els primers cristians es distingien per l’amor i els pagans que els admiraven deien: Mireu com s’estimen.

Per posar un exemple del segle vint, el trobem en la germana Teresa de Calcuta, tota ella donada als pobres i a fer conèixer la persona de Jesucrist i els seu missatge d’amor.

Hi ha persones que sobresurten per la seva caritat i aquestes són el veritables cristians.

No tots estem cridats ha sobresortir com la germana Teresa, però sí que tots estem obligats a estimar, com el Crist ens ha estimat.

- Per amor, joves i noies donen la seva vida a Jesucrist, acceptant el celibat.

- Per amor els esposos guarden fidelitat a la paraula donada.

- Per amor els matrimonis accepten el fill que ve i han engendrat i s’esforcen en educar-lo cristianament.

- Per amor el cristians poden lluitar per una societat més justa.

- Per amor es pot dedicar temps als malalts.

Quan em ve a veure una persona i em diu que a la seva escala hi ha una família molt cristiana i molt bona, perquè sobresurt per la caritat, jo penso que totes les famílies i les persones cristianes haurien de sobresortir per la caritat.

La nostra església no té l'atractiu que hauria de tenir, perquè no sabem presentar-la com la comunitat de l'amor de Jesucrist, i eixugar, amb amor, les llàgrimes dels ulls dels nostres germans i participar de les seves alegries.

Per acabar us invitaria a fer un petit examen, i que us preguntéssiu, si els altres veuen en vosaltres els dos senyals del cristià que us he volgut presentar en aquest comentari de l’evangeli.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana.