Cicle C Diumenge sisè després de Pasqua
(sols text, per imprimir)

Nota. Aquesta homilia correspon a l’evangeli del diumenge setè després de Pasqua, que es pot llegir avui ja que el diumenge proper és l’Ascensió de Jesús i aquest diumenge no hi entra.

Durant aquests diumenges després de Pasqua, l'Església ens fa escoltar i meditar el sermó de Jesús a l'últim sopar, quan es va acomiadar dels apòstols i va instituir l’eucaristia.

Jesús prega primer per Ell, a continuació pels presents a l’última Cena, els apòstols i finalment per a tots els qui creuran en Ell, o sigui per l’Església.

En el dia d'avui ens centrarem en aquestes paraules del Senyor "Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u.

Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu amb mi i jo amb vós. Així el món creurà que vós m’heu enviat." (Jo. 17,2O-21).

Jesús demana no solament pels Apòstols sinó per tots els que creuran en Ell, per tots els cristians que a través dels segles seguiran les seves ensenyances Entre ells també hi estem nosaltres. Jesús demana per la seva Església.

El Senyor demana la unitat de l'Església. Fàcilment es pot deduir el per què Jesús demana la unitat de la seva Església.

El Senyor coneixia el cor dels homes i sabia molt bé que aquesta unitat que demanava al Pare és molt difícil quan hi ha moltes persones, que formen un poble o una comunitat, com és l'Església.

Aquest poble de Déu, que és l'Església, està format per diferents persones, cadascuna, amb el seu caràcter, la seva manera de ser, en edat diferent, i amb les característiques de la seva formació humana i de raça. Els homes no som iguals. No és igual un blanc que un negre, un home adult que un jove que està en plena joventut. La manera de pensar serà diferent i de veure les coses també. Demanar que un jove de disset anys pensi igual que un home de setanta és impossible

Unitat i diversitat.

Tinguem present que la unitat s'oposa a la divisió. però no a la pluralitat, perquè unió no significa uniformitat, sinó comunió i comunitat. Naturalment que hi pot haver diversitats de criteris sense trencar la unitat.

Encara us diré més, que aquests criteris diferents reforcen la unitat i la fan més palpable.

En l’Església catòlica hi ha pluralisme, que significa, diversitat, varietat, diferència de criteris, opinions, manera d’actuar etc...és el contrari d’uniformitat que imposa un mateix model en la manera de ser i d’actuar i això és bo..

La manera d’actuar dels bisbes, sacerdots i laics és diferent segons la manera de pensar i les circumstàncies en que es troben.

Escriu el Cardenal Jubany.

Es comprèn fàcilment que s’ha d’admetre un pluralisme en aquest camp, donada la diversitats dels homes als quals es dirigeix l’acció pastoral, tant considerats individualment com formant una societat. Però sempre caldrà atendre la necessària pastoral de conjunt, la qual ha d’assegurar que, en qualsevol mena de pastoral hi estigui present el concepte d’Església ensenyat pel Concili Vaticà II, principalment.(Glosses dominicals 24 de febrer de 1980).

L’Església es pot comparar al cos, que té diversitats de membres i malgrat això forma una unitat. Cada membre té una funció mirant el bé comú. També es pot comparar a un edifici, per exemple a una catedral, on hi ha diferents cossos i malgrat això formen una unitat.

Hem llegit en la primera lectura la diversitat de criteris, que hi havia en la primera comunitat. Era una cosa molt important. És tractava que si per ser cristià era necessari ser primer jueu. Aquells cristians anaren a Jerusalem i l'Esperit Sant i els apòstols decidiren que no era necessari ser jueu per ésser cristià. Va ser el primer Concili de l'Església. Pere va parlar i la qüestió va quedar resolta.

A la província tarraconense, es va celebrar l’any 1995 un Concili Provincial promogut per l’arquebisbe de Tarragona, el Dr. Ramon Torrella. Hi van assistir tots el bisbes i abats de Catalunya, i un gran nombre de sacerdots i seglars especialistes en teologia i pastoral.

La nostra Església va fer aquest concili per animar, als que vivim a Catalunya, el nostre amor a Jesucrist i a la seva Església i donar un camins a seguir en el moment en que es trobava.

Com en el Concili de Jerusalem, també hi van haver diverses opinions però amb l'ajut de l'Esperit Sant tots els pares conciliars arribaran a un acord per presentar les conclusions a Roma i rebre la seva aprovació.

Si som fill de Déu pel Baptisme, la nostra manera de pensar i d’actuar ha de ser conforme a la nostra vocació de fills de Déu. Si Déu ens considera fills, no podem pensar ni actuar altrament com ho fa ell. No podem tenir altra pauta que la del Fill.

Si Jesucrist ens diu que hem de respectar les persones i que hem d’estimar els enemics, nosaltres no podem fer el contrari si ens considerem bons fills de Déu. La fe il·luminarà la nostra intel·ligència per saber obrar en cada moment d’una manera correcta i agradable al Senyor

En les comunitats cristianes sempre hi ha hagut, i hi ha moments de tensió, que s’han de saber resoldre sense perdre la pau interior i exterior.

Després de l’oració pot servir el diàleg, no tancar-se. Un diàleg obert i honrat ens pot ajudar, tenint present la visió cristiana de la vida, essent dòcils a les inspiracions de l’Esperit Sant i buscant de veritat el bé de la comunitat i no els nostres propis interessos.

Finalment ens hauríem de preguntar, si respectem els criteris de les persones que no pensen com nosaltres i, sobretot, si fem alguna cosa per conèixer-les i estimar-les.

Que la Mare de Déu de la Unitat ens ajudi a tots a conservar i augmentar la unitat dins de la nostra Comunitat i de tota l’Església.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana