Cicle C. DIUMENGE SISÈ DE PASQUA

Introducció

No fa molts dies que els cristians ens reuníem per celebrar la Passió i Mort de Jesús a la creu. Avui ens reunim de nou per celebrar l’eucaristia i al mateix temps per preparar-nos per la festa de l’Ascensió, que celebrarem el proper diumenge.

Tots sabem, que passats els quaranta dies de la festa de la Resurrecció, cada any celebrem la festa de l’Ascensió: la pujada de Jesús al cel, on està assegut a la dreta de Déu Pare Totpoderós.

Jesús abans de pujar al cel va dir als apòstols: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova per tota la humanitat (Mc 16,15).

Jesús volia que el seu missatge de pau i d’amor es prediqués per tot el món. Per això els promet la vinguda de l’Esperit Sant, perquè recordessin el que Ell havia fet i predicat.

En l’evangeli d’avui hem escoltat aquestes paraules de Jesús: Qui m’estima farà cas del que jo dic. El meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot allò que jo he dit i us ho farà entendre (Jo 14,23).

Als qui l’estimen, el Pare i Ell vindran a viure amb ells. Nosaltres pel baptisme som temple de la Santíssima Trinitat. El nostre Déu viu d’una manera més concreta, en el nostre cor.

Ell enviarà l’Esperit Sant i això ho va fer el dia de la Pentecosta. Aquest Esperit Sant, que Jesús anomena el Defensor, ens farà recordar i, a més a més entendre, tota la seva predicació

La presència de Déu ja la trobem moltes vegades en l’Antic Testament.

Déu està a tot arreu.

El salmista diu: On aniria que el teu esperit no hi fos present?

Si pujava dalt del cel, tu hi ets, si m’ajeia als inferns, t’hi trobo (Sal 139,7-8).

Déu habita en el santuari.

Moisès demana als fills d’Israel que facin una contribució per fer un santuari i Déu diu: I em faran un santuari, perquè jo pugui residir enmig d’ells (Ex 25,8).

Déu està en el Temple.

La glòria de Javheh omplia el temple (1R 8,11).

La presència de Déu manifestada per Jesucrist és més íntima i més profunda.

La presència del Pare està en l’estimació: El meu Pare l’estimarà (Jo 14,23).

La de Jesucrist en l’eucaristia: Qui menja la meva carn i beu la meva sang té la vida eterna i jo el ressuscitaré l’últim dia (Jo 6,54).

San Pau escriu:

No sabeu que sou temples de Déu i que l’Esperit Sant habita en vosaltres? (1Cor 3,16).

Sant Pau ho havia entès molt bé, per això pot dir: Ja no visc jo sinó que és Crist que viu en mi (Gal 2,30).

La presència de la Santíssima Trinitat en nosaltres és un regal de Jesús. El Pare ens estima, el Fill de Déu és el nostre germà i l’Esperit Sant ens assisteix contínuament com el mestre, el consolador, el conseller i el guia.

El fruit d’aquest acompanyament trinitari és la pau que Jesús dóna. No és la pau com la del món. És la pau que ens descriu la paraula de Déu que trobem en la Bíblia.

Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus (Mt 5,9).

L’home desitja la pau des del més profund del seu ésser. Però, de vegades, no sap ben bé el que desitja, ni els camins que porten a aconseguir la veritable pau. I els camins que segueix no són sempre els camins de Déu. Per això la seva intel·ligència i la seva manera d’actuar ha d’estar il·luminades per les ensenyances de Jesús, que ens ensenya en què consisteix la veritable pau.

La pau no és solament el pacte que permet una vida tranquil·la; ni el temps de pau per oposició al temps de guerra. La pau també designa el benestar de l’existència de cada dia; l’estat de l’home que viu en harmonia amb la naturalesa, amb ell mateix, i amb Déu.

Diu Jesús: "Us deixo la pau, us dono la meva pau".

Jesús és el model de la nostra pau. L’arrel de la discòrdia i de la falta de pau és el pecat. Jesús va venir al món per destruir el pecat i donar la seva vida per a la redempció de tots els homes. Com diu sant Pau, és el Déu de l’amor i de la pau (2 Cor 13,11).

La pau de Jesús és capaç d’asserenar definitivament el nostre cor: Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu (Jo14,27).

La pau s’obté per l’oració i també treballant per la justícia, ja que Déu vol que tots, buscant la justícia, obtinguem la pau desitjada.

Conseqüència

En la nostra vida cristiana, per aconseguir l’amor i la pau que Jesús ens demana, no estem sols. Comptem, feliçment, amb l’Esperit Sant que treballa per dins.

Jesús ens envia contínuament l’Esperit Sant perquè ens defensi. Ell mateix li dóna aquest nom, el Defensor. Ve a defensar-nos dels nostres oblits, parcialitats, pors, de la nostra tebior i a recordar-nos les paraules de Jesús.

Abans d’anar a combregar el sacerdot es dirigeix a l’assemblea cristiana i li diu: Doneu-vos la pau. Els cristians es saluden amb un bes, o donant-se la mà i dient: la pau sigui en vosaltres. Que aquest gest d’amor, d’amistat i de pau no sigui un acte rutinari, sinó que surti del nostre cor.

El desig de l’Església és que haguem trobat la pau en l’oració i en l’eucaristia i que aquesta pau la portem als germans; per això acaba la missa amb aquestes paraules: Aneu-vos-en en pau.