SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS
Divendres de la tercera setmana després de la Pentecosta
(sols text, per imprimir)

Des del començament de l’Església els cristians han tingut devoció al Sagrat Cor de Jesús, però la seva popularitat es deu a la religiosa, santa Margarida Maria Alacoque, que en Paray-le-Monial, el dia 16 de juny de l’any 1675, va tenir una visió de Jesucrist ensenyant-li el seu cor i demanant-li que l’Església institueix la festa del Sagrat Cor, el divendres després de Corpus.

Jesús li va dir:" Mira el meu cor, que, malgrat de consumir-se en un gran amor pels homes, no rep dels cristians altra cosa que sacrilegi, menyspreu, indiferència i ingratitud".

Més que adorar el cor de Jesús, l’Església vol fer ressaltar la seva humanitat i sobretot el seu amor.

El prefaci propi de la missa d’aquest dia ens ho diu en aquestes paraula:" Ell, elevat a l’arbre de la creu, s’entregà a si mateix per nosaltres en un amor admirable, i del seu costat traspassat, font dels sagraments de l’Església, en sortí sang i aigua, perquè tots, atrets al seu Cor obert, poguéssim beure amb goig a les fonts de salvació".

Ell ha vingut a recordar-nos que Déu té un rostre humà, i que emmirallant-nos en el Fill, podem arribar al rostre del Pare, que de tal manera ha estimat el món que li ha entregat el seu propi Fill. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jo 3,16).

El Papa Pius VI va reconèixer el culte al Sagrat Cor de Jesús, l’any 1694 i l’any 1765 la missa pròpia del Sagrat Cor es va posar al missal i a la litúrgia de les hores.

Els papes, especialment Pius XI, Pius XII i Pau VI, han estat els grans propagadors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús en les seves encícliques: Misserantissimus redemptor, 1928, Haurietis aquas, 1956, Investigabiles divitias,1965.

La contemplació del Cor de Jesús ens suggereix que l’amor s’ha de correspondre i d’aquesta manera podrem arribar a una intimitat en aquell que ha donat la vida per nosaltres perquè ens estima de veritat.

La festa d’avui és una amable invitació a aprofundir el misteri de l’amor del Crist. Ningú no ens ha estimat com Ell: Ningú ens ha estimat mai tant.

Avui, festa del Sagrat Cor de Jesús, és un moment per demanar el que diu sant Pau: així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n’és d’ample, llarg, alt i profund l’amor del Crist (Ef 3,18).

Val la pena que celebrem solemnement aquesta festa del Sagrat Cor, perquè les coses que no se celebren s’obliden fàcilment i deixen d’exercir la seva influència en la nostra vida cristiana i això `podria significar un empobriment de la nostra vida espiritual.

Aprengueu de mi que sóc mans i humil de cor (Mt 11, 29).

La imatge que ens fem de Jesús no pot ser fruit de la nostra imaginació, perquè ens exposaríem a edificar la nostra vida sobre bases falses que no responen a la realitat.

Jesús ens parla del seu amor a nosaltres i a tothom. Ens en parla amb la seva vida, comportament i amb el seu missatge.

Per fer-nos un concepte exacte de la persona adorable de Jesús hem d’agafar la bíblia, sobretot el Nou Testament, i fer un estudi detallat de com es presenta Jesús. Jesús es presenta de moltes maneres: com el Fill de Déu, el Fill de l’home, el Senyor, el Mestre i avui l’Església per a que comprenguem la festa del Sagrat Cor i el que representa aquesta festa, que és l’amor de Crist envers nosaltres ens el presenta com el bon pastor que va en busca de l¡ovella perduda i de l’alegria que sent quan la troba.

Ell és el bon pastor. És meravellós el llenguatge que fa servir per fer-nos comprendre el seu amor. És en aquest llenguatge senzill i entenedor que podem conèixer l’amor de Jesús.

Què fa el bon pastor?

Va en busca de l’ovella perduda i no estalvia cap esforç i s’exposa a tota mena de perills i quan la troba té una gran alegria i en un afecte extraordinari l’acull i se la posa a les seves espatlles i està tan content que convida a tothom, amics, i veïns per celebrar la trobada de l’ovella que s’havia perdut.

Jesús ens diu que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se (Lc 15,7).

Jesús ens pot parlar de l’alegria que hi haurà en el cel per la conversió d’un pecador perquè Ell és la persona que porta alegria en venir a aquest món. El àngels en anunciar als pastors el naixement de Jesús els diuen :Us anuncio una bona nova, que portarà a tot el poble una gran alegria, avui a la ciutat de David us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor (Lc 2,10).

Jesús a l’últim sopar, quan obre el seu cor als apòstols, parla de l’amor del Pare i del seu amor envers els apòstols i els diu. Us he dit això perquè la meva alegria sigui també la vostra i la vostra alegria segui completa.(Jo15,11).

Quan Jesús es presenta als apòstols. després d’haver ressuscitat, els omple d’alegria. L’evangelista sant Lluc diu: Però com que de tanta alegria no s’ho acaben de creure i estaven tots sorpresos, el digué: " Teniu aquí res per a menjar? (Lc24,41).

El cristià que sap presentar Jesús i el seu missatge sent alegria en el seu cor com la sentien els setanta-dos deixebles de Jesús en tornar de la seva experiència missionera. Els setanta-dos van tornar plens d’alegria (Lc10,17).

L’apòstol sant Jaume recomana l’alegria en mig dels sofriments. Tingueu, germans, alegria, siguin quines siguin les proves que passeu (Jm 1,2).

El cel hi haurà molta alegria. Jesús compara el Regne de Déu a unes noces on hi ha molta alegria i que nosaltres ens hem d’alegrar que els nostres noms siguin escrits en el cel. Alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan escrits en el cel (Lc 10,20).

Tant de bo que comprenguéssim l’alegria immensa de Déu quan un pecador es converteix. És una ocasió en fixar-nos en Jesús, penedir-nos dels nostres pecats i renovar-nos interiorment.

Hem pensat mai que podem fer feliç a Jesús i donar-li molta alegria, si de debò ens convertim? Jesús sempre ens busca, encara que nosaltres l’abandonem. Ell sempre ve al nostre encontre, sempre ens acull. Contemplem el seu amor i deixem-nos posseir per ell.