SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN
(sols text, per imprimir)

Mosaic amb Crist beneint, entre la Mare de Déu i els Sants, a la part superior de l'ábsis de l'Església de San Miniato.Celebrem, avui, la festa de Crist, Rei. L'Església, en acabar aquest any litúrgic, vol que ens quedem amb el record de Jesús com a rei.

La nostra reflexió versarà sobre tres punts:

1r. Qui és el nostre rei.

2n. Com és el seu regne.

3r. Com hem de ser els seus seguidors.

Segons la nostra manera de ser i de pensar, sembla que Jesús devia haver permès que el proclamessin rei després de la multiplicació dels pans i dels peixos, com volien els jueus, o quan va entrar solemnement a Jerusalem, o després del gran miracle de la resurrecció de Llàtzer.

Els pensaments dels homes, però, no són els pensaments de Déu.

Jesús es proclama rei davant de Pilat, quan Pilat li pregunta, si Ell realment és rei. Ell contesta, clarament, que per això ha vingut al món, per ésser rei, però, afegeix, que el seu regne no és d'aquest món. Pilat li digué: " per tant, tu ets rei?". Jesús contestà: "Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoniatge de la veritat (Jn 18,37).

La meva reialesa no és d’aquest món (Jn 18,36).

Els mags buscaven el rei dels jueus. En arribar a Jerusalem preguntaven: " On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo" ( Mt 2,1,2).

Sobre la creu de Jesús hi havia un rètol que indicava la causa de la seva mort i que Pilat havia fet escriure en hebreu, llatí i grec, perquè tothom ho pogués entendre, i posar-lo a la creu: Jesús de Natzaret el rei dels jueus (Jn 19,19).

En aquests moments de tristesa i de dolor per Jesús, les autoritats jueves se’n burlaven, i els soldats romans li deien que, si era el rei dels jueus, que baixés de la creu, i el mal lladre també li deia que, si era el Messies, se salvés ell mateix i els qui estaven clavats a la creu amb Ell. Jesús, rei, no els en fa cas, sinó que escoltà la súplica del bon lladre, que li demana que se'n recordi, d'ell, quan estigui en el seu regne. Jesús li contestà que aquell mateix seria amb Ell en el paradís. "Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu regne". Jesús li digué: "T’ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís (Lc 23,42-43).

En un comentari que vaig llegir ahir, deia que Dimas, el bon lladre, fins a l'últim moment va ser un lladre expert, perquè en els últims moments de la seva vida havia robat el paradís a Jesús.

L’única persona canonitzada per Jesús és el bon lladre, que el reconeix com a rei.

Germans. Veritablement Jesús és rei. Jesús és rei, perquè és el Fill de Déu, i perquè en la seva mort ens ha guanyat l'herència eterna que el pecat ens havia fet perdre. Com a sacerdot, ha estat immolat com una víctima perfecta i pacificadora en l'ara de la creu.

Diego Velázquez. Crist Crucificat.Com és el regne de Jesús?

El prefaci de la Missa d'avui ens diu que el regne de Jesús és un regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d'amor i de pau.

El resum de la predicació de Jesús, el trobem en les benaurances.

Benaurats el pobres, els humils, els misericordiosos, els qui ploren, els qui tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els portadors de la pau, els qui sofreixen per causa de la justícia.

Feliços el pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel (Mt 5,3).

Com hem d'ésser nosaltres els seguidors de Jesús?

Nosaltres hem de ser com Jesús el nostre Rei.

Mireu, la majoria dels homes portem un rei en el nostre cor. Aquest rei és l'orgull, el voler ésser els primers, dominar els altres. El nostre Rei ens demana tot el contrari: que donem la nostra vida pels nostres germans com a prova d'amor, sense esperar-hi recompensa.

L'única arma que el nostre rei, Jesús, usa i vol que nosaltres usem és l'amor.

La força de l'evangeli està en l'amor.

La paraula de Déu, l'hem d'aplicar a la nostra vida, i posar a la pràctica el manament que ens ha donat Jesús: Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat (Jn 13,34), de tal manera que un dia puguem escoltar aquestes paraules de Jesús: Veniu, beneïts del meu Pare: Preneu possessió del regne que Ell us tenia preparat des de la creació del món (Mt 25,34).

El dia del judici final, per entrar al regne, l’examen serà sobre si hem posat a la pràctica les obres de misericòrdia, i, entre elles, vull remarcar aquestes paraules de Jesús : Em veiéreu despullat i em vau vestir (Mt 25,36).

Abans d’acabar, em plau de recordar l’anècdota de sant Martí de Tours. S’explica que Martí, que llavors és preparava a rebre el baptisme, perquè encara era catecumen, un dia plujós i ventós anava per un camí i va veure un pobre mig despullat que demanava caritat. Ell, com que no tenia res per donar-li, va partir la seva capa en dos trossos i n'hi va donar un tros, a aquell pobre. De nit se li va aparèixer Jesús amb la mitja capa a les mans i li va dir que aquell pobre era Ell.

Que Jesucrist sigui el rei del nostre cor. Aquesta és la intenció de l'Església en acabar aquest any litúrgic. Que les meves senzilles paraules penetrin en el vostre cor, i jo restaria molt content si serveixen per augmentar el vostre amor a Jesucrist com a rei.

Acabem dient que Jesús sigui realment el nostre rei, el de la nostra família i també el rei de la nostra societat. Finalment, us diré que, si voleu trobar Jesús, el trobareu als braços de Maria la seva mare i la nostra, que és la Reina del cel. Regina coeli, laetare. Al·leluia.