DIFUNT(S)

Antífona:

 

Esperem un Salvador, Jesucrist, Senyor,

que transformarà el nostre propi cos

per a configurar-lo al seu cos gloriós (Fl 3,20-21).

 

Germans i germanes,

 

Avui, ens reunim per pregar pels difunts, especialment pels nostres familiars, que han mort en l’esperança de la vida eterna.

 

Existència de la mort

 

No cal demostrar l‘existència de la mort perquè és quelcom evident. El nostres pobles tenen el cementiri i el diaris cada dia anuncien la mort en les seves esqueles.

 

La mort és un misteri i l’home no s’equivoca quan es resisteix a acceptar la ruïna total i l’adéu definitiu de la llavor d’eternitat que Deu  ha sembrat en el seu cor, es resisteix i i s’aixeca contra la mort per sempre.

 

Els científics s’han esforçat en lluitar contra la mort i han aconseguit que la vida de l’home s’allargués, però no han pogut vèncer la mort.

 

Ensenyament  de l’Església.

 

L’Església guiada per la revelació ensenya que l’home ha estat creat per ser feliç eternament a la presencia de Déu i que la mort va entrar al  món com a conseqüència  del  pecat. Déu no va crear la mort.

 

Jesucrist morint a la creu ha vençut la mort i  el seu missatge és  de vida.  Jesús digué: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran (Jo 11,25). Aquestes paraules del mestre responen a l’interrogant  sobre el destí de l’home i a la possibilitat de trobar aquelles persones que ens han precedit en la seva mort.

 

“La resurrecció de Llàtzer.

Joan 11,17-27 

"Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran".

Són paraules de Jesús que ens omplen d’esperança. Ens fan veure que ni la tristesa, ni el dolor, ni la mort, tindran mai la darrera paraula en nosaltres: al final, guanyarà la vida.

 

Tots nosaltres som batejats, es a dir, tots hem estat incorporats íntimament a Crist. Si Ell va passar per la mort, també morirem nosaltres. Però, com Ell també un dia ressuscitarem i ens retrobarem amb les persones que hem estimat i que ja són al costat seu. I llavors, per sempre.

R. — ¿ Vivim d'acord amb aquesta esperança?

La nostra vida no es absurda. Nosaltres no anem endarrere, sinó endavant. No anem cap a la destrucció. sinó cap a la Vida.

 

Si obrem com Jesús, estimant i fent el bé, ens anem identificant cada cop més amb Ell, que és la Resurrecció i la Vida. quan arribarem al terme del nostre caminar per aquest món, no ens trobarem amb el buit, amb el no-res, sinó amb els braços de Déu que ens acollirà com a Pare perquè veurà en nosaltres un altre Jesús

      R. —  Visc com un nou Jesús?

"Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort"(Jo 11,32)..

Son paraules de Marta, que està trista perquè fa la mateixa experiència que fem nosaltres quan perdem una persona que hem conegut de prop.

 

Persona que aleshores, un cop morta, comencem a mirar amb uns altres ulls. Constatem que, encara que tingués defectes, allò de bo que tenia era molt superior i compensava amb escreix.

 

Es llavors que ens adonem del buit que ens ha deixat, del tresor que hem perdut i que potser no havíem valorat prou quan encara la teníem a prop nostre.

 

Doncs, si això ens ha passat tantes vegades, que no descobrim l’autèntic valor d'una persona fins que ens ha deixat, hauríem de ser conscients que ens podria estar passant ara el mateix amb les persones que ens envolten: que potser no les valorem prou.

 

Val la pena que aprenguem a donar gràcies a Déu perquè encara ens les conserva al costat. Fem-los sentir que les valorem, que les estimem.

No esperem a fer-ho quan se n'hagin anat. Seria llàstima.

 

"Tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus això?".

 

És la pregunta directa que Jesús ens fa també a nosaltres. Diguem-li que sí que ens ho creiem. I procurem viure d'acord amb aquesta fe.

 

Perquè, si creiem que portem dins la força d'aquest Jesús que és la Resurrecció i la Vida, ja ara, en aquest món, començarem a ressuscitar.

Nosaltres, constantment patim "morts" en forma de tristesa, desànim, decepcions, infidelitats...

 

Però, gràcies a Jesús, podem aixecar-nos cada vegada: cada dia podem ressuscitar i començar de nou.

 

Tota la nostra vida ha de ser un seguit de resurreccions que ens vagin preparant per a la resurrecció definitiva: la que Crist ha guanyat per a tots els qui creuen en Ell ”. ( El pa de la paraula de Lluís Armengol  S. J.)

Sobre el purgatori

L'Església anomena Purgatori aquesta purificació final dels elegits, que és totalment diferent del càstig dels condemnats.

L'Església ha formulat la doctrina de la fe sobre el Purgatori principalment en els Concilis de Florència i de Trento. La tradició de l'Església, bo i fent referència a certs textos de l’Escriptura., parla d'un foc purificador.

Aquest ensenyament es basa també en la pràctica de la pregària pels difunts, de la qual ja parla la sagrada Escriptura: Judes  Macabeu féu entre els seus homes una col·lecta, recollí dues mil monedes de plata  i les envià a Jerusalem per oferir un sacrifici d’expiació pel pecat dels homes que havien mort en la batalla. Era un gest bo i noble, inspirat per l’esperança de la resurrecció (2 Mac 12,46)..

Per aquesta raó, Judes Macabeu encarregà el sacrifici expiatori pels morts, perquè fossin deslliurats del seu pecat.

Des dels primers temps, l'Església ha honorat la memòria dels difunts i ha ofert sufragis per ells, particularment, el sacrifici de l'Eucaristia, perquè un cop purificats, puguin arribar a la visió beatífica de Déu. L'Església recomana també les almoines, les indulgències i les obres de penitència a favor dels difunts:

Pregària

Senyor, que el vostre perdó continuï purificant aquells que ja rentàreu amb l’aigua baptismal.