DIFUNT(S)
(sols text, per imprimir)

Introducció

Avui, l’Església vol que preguem pels difunts. "A ells, i a tots el qui reposen en Crist, us preguem que els doneu estada en el lloc del consol, de la llum i de la pau" (De la pregària eucarística, 1).

I per què preguem pels difunts? Perquè creiem que, per veure Déu tal com és, cal estar net de cor. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu (Mt 5,8). També creiem que és un lloc de purificació, que en diem el Purgatori.

El catecisme de l’Església Catòlica diu;: "Els qui moren en l’amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i tenir la salvació eterna assegurada, sofreixen una purificació després de la mort, a fi d’obtenir la santedat necessària per entrar al goig del cel. L’Església Catòlica anomena Purgatori aquesta purificació final dels elegits.

Explica el llibre dels Macabeus que Judas es va llançar contra Gòrgies, el general d'Idumea, i en aquell combat varen morir alguns dels seus soldats. L'endemà, els homes de Judes, no podent-hi esperar més, anaren a recollir els cossos dels caiguts per sepultar-los a les tombes dels seus familiars, amb els seus parents, i es varen adonar que sota els seus mantells cadascun d’ells tenien objectes idolàtrics, que s'havien endut del Jàmnia, prohibits per la llei jueva. Això explicava clar a tothom per què havien mort aquells guerrers.

Què va fer Judes llavors? Va manar fer una col·lecta i enviar-la a Jerusalem per tal d'oferir un sacrifici d'expiació pel pecat dels homes que havien mort en la batalla. Era un gest bo i noble inspirat per l'esperança de la resurrecció, perquè, si ell no hagués esperat que els qui havien caigut ressuscitarien, hauria estat inútil i neci pregar pels qui havien mort (2Mac. 12,32-46).

L'evangeli que suara hem escoltat ens ha explicat la resurrecció del fill de la vídua de Naïm (Lc. 7,11-16). Dues comitives es troben. La comitiva de la mort, que porta un jove difunt acompanyat per la seva mare, que era vídua, els familiars i amics, i una altra amb Jesús i els seus deixebles i una gran multitud que l'acompanyava.

Aquest és l'espectacle. Qui guanyarà: la mort o la vida?

Jesús, en veure la pobra mare que plorava amargament la mort del seu fill ,(entre parèntesis, contemplem l'actitud de Jesús), va tenir compassió d'ella i amb delicadesa li diu que no plori. Senyor, per què li dieu, que no plori, si és natural que la pobra mare plori amargament la mort del seu fill?

Jesús, què hi penseu fer? Podia haver passat de llarg, però no ho fa. Pren la iniciativa, mogut a compassió per una dona vídua, que havia perdut allò que més estimava: el fill.

Jesúsl és va acostar al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven, s’aturarenr. Llavors, el qui és la vida va dir al jove mort: aixeca't, i aquell jove és va aixecar i per demostrar que ja no estava mort, sinó que vivia, i va començar a parlar. Jesús, que havia trobat mort aquell jove, el tornava , amb molta delicadesa, viu a la seva mare, que en veure'l viu s'omplí d'alegria i deixà de plorar. Diu l’evangelista: Tothom quedà esglaiat, i glorificaven Déu, dient: "Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres" . I també: "Déu ha visitat el seu poble". ( Lc 7,16)

Quèe el Senyor ens consoli a tots nosaltres quan perdem un ser estimat, com va consolar a aquella mare!

El prefaci de la missa dels difunts diu: "Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en Vós, tan sols la transforma, i, quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal, en troben una altra d’eterna al cel".

Quan arribarem el terme del nostre caminar per aquest món, no ens trobarem en el buit, amb el no-res, sinó en els braços de Déu, que en acollirà com a Pare.

Com que no sabem si els nostres difunts són al cel, preguem i fem dir misses per les seves ànimes. Per les nostres oracions poden sortir del purgatori. És la millor manera d’ajudar-los.

Germans i germanes, aquesta és la nostra fe, i perquè tenim aquesta fe, hem vingut a pregar pels nostres difunts, pels nostres familiars, i amics. Però també pels altres difunts, que potser ningú no coneix ni recorda: avui no volem excloure ningú de la nostra pregària.

Permeteu-me, abans d’acabar, una petita anècdota: Jo era un dia a la sagristia, i va venir el qui portava el cotxe de la funerària i em digué: "Porto només el difunt, sense cap més persona que l’acompanyi". Jo vaig sortir i vaig demanar al sagristà que m’acompanyés, i tots dos vam resar pel difunt. Que n’és de trist morir sol, sense companyia, i ésser enterrat d’aquesta manera!

El monjo de Poblet, el pare Agustí Altisent, escriu:

La millor manera d’ajudar els difunts es oferir la santa Missa, fer alguna almoina i resar per ells.

Que els nostres familiars, amics i coneguts, i nosaltres mateixos puguem escoltar dels llavis de Jesús aquestes paraules seves: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra en el goig del teu Senyor (Mt 25,21).