Antífona:L'ANUNCIACIÓ DEL
SENYOR
(25
de març) (sols text, per imprimir)
Antífona:
La verge tindrà un Fill
I li posaran Emmanuel, que vol dir: Déu és amb nosaltres (Is 7,14).
Introducció
La festa de l'Anunciació és la de l'anunci de
l'encarnació del Senyor en les entranyes de Maria.
Com cadascuna de les etapes en què Déu s'ha donat a
conèixer als homes, també l'Anunciació és, per part d'ell, un desbordament de
generositat, de gràcia, i, pel costal humà, una sorpresa i una acceptació en la
humilitat pròpia dels pobres d'esperit.
La Verge orant i l’àngel en són
co-protagonistes, però
el personatge principal és sobretot Déu. Per això cada fita de la historia de
la salvació importa una dimensió de misteri d'iniciativa divina incomprensible
per als homes. I la de la solemnitat d'avui manifesta la sobreabundància de
l'amor de Déu i la realització de l'acolliment humà del designi del Senyor.
Jesucrist, Déu i home, resumeix aquest doble moviment de donació d'acceptació,
esdevé l'únic mitjancer entre el cel i la terra.
Vista així, la dimensió mariana del
misteri de l'encarnació que la iconografia
cristiana ens suggereix no queda fora de lloc. Al contrari, Maria, precisament
perquè ens és presentada en la pobresa de la virginitat, es troba totalment
despresa de voler condicionar el designi de Déu o d'apropiar-se'l; esdevé
plenament apta per donar una resposta lliure i conscient al pla de Déu.
Ens deixa perplexos el paral·lelisme
entre els mots del Crist «Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat» i les de la
Mare «Sóc l’esclava del Senyor es
compleixin en mi les teves paraules». No sé si és el Crist preexistent com a
Déu que afaiçonat el pensament i l’acció de la que s'ha triat per Mare, o bé si
la unitat dels cors que prové d'una mateixa intervenció de l’Espant Sant fa que
el Fill de Déu s’emmiralli en les actituds d'aquella de qui ha rebut un cos
humà.
No hi ha dubte, però, que aquesta
coincidència entre dos textos del Nou Testament totalment independents demostra
una fe molt arrelada en el sentit que cal donar al misteri de l'encarnació.
Aplicació a la nostra vida de
cristians
En aquest dia de l’Anunciació voldria posar Maria com
exemple de fe, perquè nosaltres l’imitem.
Què és tenir fe?
Fe és sotmetre’s lliurement a la paraula escoltada,
perquè la seva veritat és garantida per Déu, que és la mateixa Veritat. (C.E.
C. 144).
Maria fa un acte de fe i creu en les paraules de
l’Àngel Gabriel.
L’Àngel proposà a Maria ser mare
No tinguis por Maria Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús (Lc 1,29).
Maria pregunta:
Com podrà ser això si jo sóc verge (Lc 1,34).
L’àngel li explica la manera com pot
tenir un fill : L’esperit vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et
cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu (Lc 1,35). Maria per la fe ho accepta i contesta a l’àngel: Sóc
l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules.(Lc 1,35).
Maria fa un acte de fe en les paraules de
l’Àngel
Per la fe accepta que la seva cosina
Elisabet tindrà un fill. Malgrat la seva vellesa. Humanament és quasi impossible tenir un fill, però és paraula de Déu i ella per la fe ho accepta.
Elisabet alaba la fe
de Maria
Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha
anunciat es complirà (Lc 1,45).
Aquestes paraules
d’Elisabet dirigides a Maria són la gran lloança de la fe de la Mare de Déu. És
el reconeixement que la seva major grandesa radica en la fe. Engendrà el Fill
de Déu creient, dóna la seva fe, exempta de tot dubte, al missatger de Déu.
La nostra fe
Nosaltres tenim molts més arguments per creure, però moltes vegades la nostra fe és fluixa i
l’hem de reforçar.
Nosaltres els
cristians hem d’ésser homes de
fe. Aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple
les valls i fa planer el camí de la vida.
Ens hem de preparar
per donar-nos al altres. Maria,
no es queda a casa seva. Sap que la seva cosina espera un fill, i ella,
la mare del Senyor, la va a visitar i
servir.
Diu Elisabet: “Qui
sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?” (Lc 1,43).
Quin exemple ens dóna Maria en portar Jesús als altres.
Maria porta Jesús en el seu ventre virginal a la seva cosina Elisabet. nosaltres
hem de. portar Jesús als nostres familiars i amics. Potser em diràs, que no es fàcil portar Jesús als amics
i familiars , Es veritat, no és fàcil però
hem d’aprofitar totes les ocasions per fer-ho amb valentia i amabilitat.
Pregària
Senyor augmenteu la meva fe.
Senyor, que jo m’entregui ais altres.
Senyor que sempre estigui disposat a fer la vostra voluntat.
Que passeu un bon dia de l’Anunciació.