FESTA DE
L’ANUNCIACIÓ DEL SENYOR
L’arcàngel Gabriel proposa a Maria
ser mare de Jesús
Natzaret, un petit poble
de Galilea d’uns cent habitants on tothom es coneixia. Allí vivia Maria i és en
aquell indret on Déu envià l’arcàngel Sant Gabriel per a proposar-li ser la
mare de Jesús.
L’anunciació a Maria
Maria, verge, d’uns
quinze o setze anys aproximadament, estava fent oració a casa seva de Natzaret
quan va tenir una visita inesperada. La
presència d’un àngel que saludant-la amb lloances li fa arribar un missatge de part de Déu.
L’arcàngel Sant Gabriel li diu:
Alegra ´t plena de
gràcia,
el Senyor és
amb tu.
No temis, concebràs en el teu si al Fill de
l’Altíssim (Lc 1,26-38).
Maria accepta el missatge de l’arcàngel
Maria es torbà davant
les lloances i es posà a pensar en el contingut d’un missatge tan singular.
L’arcàngel li aclarí i li explicà el fet misteriós: si accepta, Maria serà verge i mare de Jesús.
La verge, com tot bon
israelita, coneix les profecies i entre elles la d’Isaïes (7,14), que parla
d’una verge que concebrà i donarà a llum un fill.
Maria admet el que li
diu l’arcàngel, però pregunta com podrà donar-se aquest fet si no coneix baró.
Per a posar-se en sincera disposició
necessita una aclariment envers un esdeveniment que mai s’havia donat; i que
només una vegada en la història de la humanitat ha ocorregut: que una
verge concebeixi el fill de Déu sense ús de baró.
L’àngel li diu: no serà per obra d’un baró sinó per obra
de l’Esperit Sant, doncs la seva ombra et cobrirà i així concebràs un fill complint-se les
profecies. Li donà un senyal: la
seva cosina d’avançada edat i estèril, espera un fill i ja està de sis mesos.
Maria respongué: Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin
en mi les teves paraules (Lc 2,38). Maria va començar en aquell mateix
instant a ser verge i mare. Va donar la seva adhesió irrevocable i es va
consagrar de per vida al pla anunciat.
Escriu Sant Bernat
Per què tardeu? Per
què tremoleu? Creieu, confesseu i accepteu. Que la vostra humilitat s'ompli
d’audàcia i la vostra tendresa de confiança. Ara no convé pas que la senzillesa
virginal s’oblidi de la prudència. Aquí hi ha l’única cosa, oh Verge prudent,
en la que no us cal témer la vanaglòria, perquè, encara que la tendresa
silenciosa és cosa agradable, ara tanmateix és més necessària la pietat de la vostra
paraula. Obriu, oh Verge benaurada, el vostre cor a la fe, els vostres llavis a
la confessió, les vostres entranyes al Creador. Mireu que el qui desitgen totes
les nacions és aquí a fora i us truca a la porta. Oh, no fos que, si ho
demoreu, passés de llarg i tornéssiu altre cop a cercar adolorida el qui
l’ànima tan estima! Alceu-vos, correu, obriu! Alceu-vos a la fe, correu per la
devoció, obriu per la confessió. I ella diu: Sóc l’esclava del Senyor; que es
compleixin en mi les teves paraules (homilia 4).
Diàleg de Maria i l’arcàngel
Gabriel
És un dels diàlegs més bonics de tota la Sagrada Escriptura:
L’ arcàngel Gabriel parla amb la dona més santa i més prodigiosa de tota la història.
L’arcàngel Gabriel porta una Paraula de salvació i Maria diu un “sí” d’acolliment.
Déu vol venir al món i Maria li prepara una digna morada.
L’Esperit Sant la cobreix amb la seva ombra i Maria li ofereix la digna morada del seu si matern, i acull amb tot el seu cor el Fill de l’Altíssim.
Amb el sí de Maria, amb l’anunciació, comença el Nou Testament o la Nova Aliança de Déu.
Amb aquest diàleg succeeix el moment més solemne del temps i de l’eternitat.
Tota la creació, que ha estat preparada per a aquest esdeveniment, ha estat renovada substancialment en el gran moment de l’encarnació.
Amb l’encarnació, Déu fa propera la seva misericòrdia i la salvació per a tots els homes i dones del món.
Adora, Oh cristià,
l’amor de Déu, el misteri del qual es fa realitat en el si entranyable d’una
jove mare, Maria.
El sí de Maria i la seva fesomia espiritual
L’arcàngel Gabriel
saluda a Maria com la “plena de gràcia”
i li demana el consentiment per a l´encarnació del Verb. Ella respon amb un sí.
Un “sí” que és expressió
d’una disponibilitat que va mantenir tota la seva vida, oberta al servei més
exquisit de Déu i als seus plans de salvació. Un “sí” amb el que va comprometre
tot el seu ésser a la persona i a la missió del seu Fill.
“En acceptar el missatge diví”, diu el Vaticà
II, “es va convertir en
Mare de Jesús. I en abraçar de tot cor la voluntat salvadora de Déu, es va
consagrar completament, com esclava del Senyor, a la persona i a l’obra del
seu Fill, servint amb diligència el
misteri de la redempció amb Ell i sota Ell” (LG 56).
Déu necessitava que algú
cregués en ell, l’obeís i es lliurés als seus designis de salvació, i això va
succeir amb Maria. “Aquí em tens, li
digué al Senyor, com la sincera servidora teva”. Va comprometre humilment
tota la seva existència a una missió a la qual sempre es donà amb amor; i amb
generositat i ho va portar a terme en molts moments de la seva vida:
Ø Tenint cura del petit
Jesús durant la seva infantesa.
Ø Anant amb diligència a
ajudar la seva cosina santa Isabel, sent motiu de gran alegria (Lc 1,43-44).
Ø Fent, a les noces de
Canà, una oportuna i discreta pregària amb la que Jesús inaugura la seva vida
pública i els deixebles creuen en ell.
Ø Estant a la vora de
Crist en la vida i en la mort.
Per a preparar-la per
aquest servei, Déu l’alliberà del pecat original i ella va ser plena de gràcia
des del primer moment de la seva concepció.
Maria no es dóna a res
ni a ningú que no sigui Jesús, i així queda absolutament disposada a comprendre
l’elecció misericordiosa de Déu i les exigències del seu amor. Maria va
correspondre a Déu més enllà de totes les exigències humanes.
És la teva vida un “sí” a Déu?
Mira Maria i imita-la en
la seva prudència i en la seva consagració total a Déu.
El Senyor farà
veritables meravelles en aquella donzella jove, i a la creu ens la deixarà com
a mare nostra.
Demana-li al Senyor, per
Maria, aquesta actitud humil de servei que tant agrada a Jesús.
Que Maria augmenti la
nostra fe i amor a Jesús.
Que passeu un bon dia de
festa!!!