L’ASCENCIÓ DEL SENYOR  - Cicle A
(sols text, per imprimir)

Homes de Galilea. per què us esteu mirant al cel? Jesús tornarà de la manera com vosaltres  he contemplat que se n’anava al cel (Ac 1-11).

Fins ara hem contemplat la vinguda de Jesús des de Natzaret en la concepció virginal de Maria i passant per Betlem en el seu naixement, a Jerusalem quan tenia dotze anys i la seva vida privada a Natzaret i pública predicant, fent curacions, la seva passió i mort a la creu i la seva resurrecció  Avui ens reunim en aquesta eucaristia per contemplar i meditar  l’anada de Jesús al cel i els apòstols que contemplaven Jesús com s’enlairava fins que un núvol se l’endugué i el perderen de vista (Ac 1,1-11).

Les últimes paraules de Jesús a la terra segons l’evangelista sant Mateu (29,16-20)

Els onze, ja que faltava Judes que el va trair  i es va penjar, anaren a Galilea a la muntanya que Jesús els havia  indicat. Jesús se’ls aparegué i el apòstols es postraren i Jesús s’acostà i els digué:.” Déu m’ha donat plena potestat al cel i a la terra”. Jesús com a Fill de Déu tenia tota la plena potestat tant en el cel com a la terra i podia fer els miracles que  feia i parlar d’aquella manera que tothom quedava admirat.

 Aneu a convertir a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Jesús vingué per a tots els homes, no solament pel poble jueu i vol que es bategin per fer-los fills de Déu i temples de l’Esperit Sant.

Ensenyeu-los a guardar tot el que jo he ensenyat. La missió del apòstols i de l’Església és ensenyar a tothom el que Ell va fer i ensenyar, fent ressaltar l’amor a Déu i als germans en el precepte de l’amor.

Acaba dient: Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. Els cristians coneixem molt bé la manera en què Jesús s’ha quedat en l’eucaristia i així podem trobar-lo sacramentalment per tot el món on hi ha un sagrari per adorar-lo, demanar-li ajuda i explicar-li la nostra vida.

Sobre el cos de Jesús després de la seva resurrecció

El cos de Jesús va ser glorificat des del moment de la seva Resurrecció, com ho demostren les propietats noves i sobrenaturals que té des de llavors d’una manera permanent. Però durant els quaranta dies,, quan menjava i bevia familiarment amb els deixebles i els instruïa sobre el Regne, la seva glòria encara era velada sobre els trets  d’una humanitat ordinària (C. E. C. 659).

Sobre la nostra participació amb Jesús pujat al cel

Mai ningú a no ha pujat al cel, sinó només el Fill de l’home que ha baixat del cel (Jo 3,13). Deixada a les seves forces naturals la humanitat  no té accés a la casa del Pare (Jo 14,2) a la vida i felicitat de Déu. Només Crist ha pogut obrir aquest accés a l’home perquè nosaltres els seus membres tinguéssim confiança de seguir on ens ha precedit  el nostre cap i pastor (del prefaci de la missa d’avui). 

Conseqüències per a la nostra vida cristiana de l’anada de Jesús al cel

Diu sant Agustí

Avui nostre Senyor Jesucrist ha pujat al cel. Que el nostre cor hi pugi amb ell. Crist és al cel, però també està en  nosaltres per la divinitat ,el poder i l’amor; nosaltres no podem estar amb per la divinitat, però  podem estar-hi, per l’amor, l’amor a ell (del sermó sobre l’Ascensió del Senyor).

L’Ascensió de Jesús al cel obrí una nova etapa a la primera generació cristiana de relació d’amor  i de fidelitat al Mestre.

Una etapa més rica d’experiència. Durant la seva vida entre ells havien menjat i begut amb Ell, inclòs després d’haver mort i ressuscitat en les diverses aparicions que Ell  va fer. Tot això s’havia esdevingut en un temps concret i en un lloc determinat. Des de la seva anada al cel els cristians viuran d’Ell i amb Ell d’una manera distinta, però real i viva.

Els apòstols i nosaltres els cristians del segle vint- i - un  serem  testimonis d’uns records de Jesús  i ara d’una manera real i viva, d’una realitat present en la seva vida i en la història de tota la comunitat cristiana

Convenia que Jesús pugés al cel

Jesús a l’últim sopar quan va  instituir l’eucaristia va dir als apòstols: Amb tot, us dic la veritat: convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig el Defensor no vindrà a vosaltres, en canvi, si me’n vaig us l’enviaré (Jo 16, 7).

Jesús el dia de la Pentecosta envià el Defensor, l’Esperit Sant, aquell per qui Maria va concebre Jesús, aquell que és l’enamorament etern del Pare i el Fill, aquell que és el creador de tot.

El pas de Jesús en la historia continua gràcies a l’Esperit Sant que Ell ens ha enviat després de la seva Ascensió al cel. L’Esperit Sant és l’esperit vivificador i santificador de tota la nostra vida cristiana.

El temps que vivim en aquest món

Si mirem quan temps estem en el món veurem en els ulls de la fe que comparat amb l’eternitat és molt curt, com la vida de Jesús que solament va durar aquí a la terra uns trenta any i després de morir i ressuscitar va pujar al cel. Nosaltres, també estem aquí a la terra una temporada més llarga o més curta, però en realitat una temporada ja que  hem estat creats per viure per sempre amb companyia de Jesús en el cel juntament amb el Pare i l’Esperit Sant i tots aquells que han sortit d’aquest món en la seva amistat  i esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre de la glòria de Jesús.

EL camí que ens porta cap al cel és Jesucrist que és el camí, la veritat i la vida (Jo 14,6).

Per acabar permeteu-me posar una comparació treta de sant Agustí: Si tens una gerra plena de vinagre i la vols omplir de mel la primera cosa que has de fer és buidar el vinagre i netejar-la i després la podràs omplir de mel. Si volem omplir-nos de Jesucrist i anar al cel hem de buidar-nos de tot afecte terrenal, netejar-nos de tot pecat i plens d’amor a Déu  a Jesucrist, a la seva mare Maria i als nostres germans presentar-nos davant del Senyor i esperar que ens obri les portes del cel

Jesús digué: Feliços els net de cor: ells veuran Déu (Mt 5,8)

Que tingueu un bon diumenge i una bona setmana.