Avui, germans i
germanes, és una gran festa per nosaltres els cristians, celebrem l’Ascensió de
Jesús al cel.Avui, germans i
germanes, és una gran festa per nosaltres els cristians, celebrem l’Ascensió de
Jesús al cel.
L’homilia d’avui
tindrà tres parts.
1 Jesús abans de l’Ascensió.
2. Jesús en l’Ascensió.
3. Jesús després de l’Ascensió.
Fa quaranta dies que
ens reuníem per celebrar la resurrecció de Jesús, avui ens reunim per celebrar
la seva admirable Ascensió al cel.
Una de les primeres
coses que va fer Jesús havent
ressuscitat és aparèixer a sant Pere
sol, com el futur cap visible de la comunitat cristiana, encara que no sabem el
moment exacte (Lc 24,34).
La primera aparició
de Jesús va ser a les dones que anaren
al sepulcre per embalsamar el seu cos i van trobar el sepulcre vuit. Un àngel del Senyor els va dir: Sé que
busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí, ha ressuscitat, tal com va dir (
Mt 28,6).
Desprès és va
aparèixer a Maria Magdalena que creia que Jesús era l’hortolà. Ella el va conèixer per la veu i Jesús li va dir que
no el toqués perquè encara no havia pujat al Pare (Jn 20,17).
Jesús s’apareix als apòstols, sense ser-hi Tomàs, els dóna
l’Esperit Sant i el poder de perdonar els pecats (Jn 20,19-23).
Jesús també es va
aparèixer a dos deixebles que anaven a Emmaús, aquell mateix diumenge. Un
d’ells es deia Cleofàs, i després de que Jesús
reprovés la seva incredulitat,
el van conèixer en la fracció del pa (Lc 24,13).
Jesús s’apareix novament estant-hi Tomàs, desprès
de vuit dies de la seva aparició als altres apòstols. Li reprèn la seva
incredulitat i li ensenya les mans i els costat, perquè Tomàs posi els dits a
les seves ferides de les mans i dels
peus i la seva mà a la seva ferida del
costat. Tomàs no ho fa i diu aquestes paraules plenes d’amor, ressaltant la
divinitat de Jesús: Senyor meu
i Déu meu (Jn 20 24).
Ultimes
recomanacions de Jesús
Desprès de la
passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu, durant quaranta dies se’ls va
aparèixer i els parlava del Regne de Déu (Ac 1 3).
Aneu per tot el
món i anuncieu l’evangeli a tota la humanitat (Mc 16,15).
Feu-los deixebles
meus batejant-los en el nom de Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant (Mt 28,18).
Jo sóc amb
vosaltres dia rere dia fins a la fi del
món (Mt 28 20).
Jo faré venir
damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès (Lc 24,49).
Quedeu-vos a la
ciutat fins que sigueu revestits de la
força que vindrà de dalt (Lc
24,49).
Joan va batejar
amb aigua, però vosaltres d’aquí pocs
dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant (Ac 1, 5).
Però vosaltres,
quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a
Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
Resumint:
Jesús era un gran
pedagog i per això en acomiadar-se del apòstols abans de pujar al cel, els diu
que ell és viu i que contin amb ell ja que Ell estarà sempre al
seu costat.
Nosaltres sabem que
Jesús sempre està amb nosaltres en l’eucaristia i el podem trobar per tot el
món on hi hagi un sagrari.
Que prediquin la
bona nova de l’evangeli per tot al món i que mai els faltarà la força de l’Esperit Sant, que és l’esperit
vivificador.
Que bategin i el
baptisme farà cristians i temples de l’Esperit Sant els qui el rebin.
Permeteu-me una
comparació: Si tens un cotxe molt bonic, luxós i de l’últim model i li falta el
motor, aquell cotxe no serveix per a res, la peça més important és el motor que
fa moure el cotxe. L’Esperit Sant és com el motor d’un cotxe, que ens fa
conèixer Jesucrist, ens dóna força per predicar-lo, per ser els seus testimonis i
ens ajuda a estimar els germans segons el manaments que ens ha donat Jesús.
Jesús en l’Ascensió
Sant Lluc en els Fets dels
Apòstols ens ho explica d’aquesta manera, amb molta senzillesa i sense
protagonisme.
Jesús s’enlairà
davant d’ells i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven
mirant al cel com ell s’enlairava, quan es presentaren dos homes vestits de
blanc, que els digueren: "Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?
Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de
contemplar que se n’anava al cel”
(Ac
1,11).
El
cos de Jesús va ser glorificat des del moment de la seva resurrecció, però en
les seves aparicions, en aquests quaranta dies abans de l’Ascensió, la seva
glòria estava velada sota els trets d’una humanitat ordinària i d’aquesta
manera els apòstols el van veure pujar al cel.
Reflexió sobre la
dreta del pare
L’evangelista
Marc diu que Jesús
s’assegué a la dreta de Déu (Mc 16,19).
En
el credo diem: Se’n pujà al cel on seu a la dreta del Pare.
Sant
Joan Damascé, citat al CEC n. 663, explica:
"Per dreta del Pare entenem la glòria i l’honor de la divinitat, allí
on aquell que existeix com a Fill de Déu abans de tots els segles, Déu consubstancial
al Pare, s'asseu corporalment després d'haver-se encarnat i d'haver estat glorificada la seva carn".
La primera pregària Eucarística de la missa ho diu
així: "..Celebrant el dia santíssim que nostre Senyor, el vostre Fill
unigènit, va fer seure a la dreta de la vostra glòria la nostra febla
naturalesa que ell havia assumit”.
El
prefaci de la missa diu: El Senyor de l’univers, no ha pujat per apartar-se
de a nostra petitesa. Sinó perquè nosaltres els seus membres, tinguéssim confiança
de seguir on ens ha precedit el nostre
cap i pastor
Els apòstols
després de l’Ascensió
Els
apòstols, després de contemplar com Jesús pujava al cel, la primera cosa que
van fer és tornar a Jerusalem. En arribar-hi pujaren a la sala de la casa on es
reuniren amb la mare de Déu i algunes
dones i els germans d’Ell per pregar i eren constants en la pregària (Ac
12-14).
Els
apòstols aparentment estaven sols, faltava la presencia de Jesús físicament,
però ells sabien que Jesús no havia
pujat al cel per desentendre’s de les coses d’aquest món, sinó que havia pujat al cel per fer-nos
participar de la seva divinitat (prefaci I).
Ara,
hi està com a mitjancer i ens
assegura la presència de l’Esperit Sant
(prefaci III ), que va enviar als apòstols el dia de la Pentecosta.
Jesús,
que és el nostre cap, està al cel, nosaltres que som els seus membres, tenim
l’esperança d’anar-hi i unir-nos a Ell i participar de la seva divinitat.
Jesús va pujar al
cel el dia de l’Ascensió i com diem després de la consagració en la missa
esperem el teu retorn, Senyor Jesús.
Acabem convençuts
que l’eucaristia que rebrem és l’aliment que necessitem per fer companyia en el
cel a la persona de Jesús tan estimada per
nosaltres.
Que tingueu un bon dia de l’Ascensió de Jesús.