ASCENCIÓ DEL SENYOR
IV
(sols
text, per imprimir)
Celebrem avui una
de les festes més important de tot l’any litúrgic la gran festa de l’arribada
de Jesús al cel ple de glòria i majestat.
Permeteu-me que avui us faci una petita descripció de la història de la
salivació, començant per la creació de l’home i de la dona aquí a la terra.
Creació de l’home
i la dona i el pecat
Després que Déu havia creat aquest món tan admirable va posar l’home com a
rei de la creació al paradís, fruint del que havia creat,
Déu volia que l’home el respectés i el considerés com el Senyor de cels i
terra per això solament li va posar un precepte de no menjar de l’arbre que
està en mig del paradís i si Adam i Eva
en menjaven moririen. (Gen 3)
La serpent molt
astuta va temptar Eva i ella en va menjar i en va donar a Adam per a què en
mengés i llavors es varen obrir els seus ulls i pecaren. Déu els va treure del
paradís i els va prometre un redemptor.
Aquest redemptor és Jesús fill de Maria.
Jesús a Natzaret
Quan va arribar el temps Déu va enviar l’arcàngel Gabriel a una noieta
santa, Maria, i li va proposar ser mare de Jesús. Ella va contestar que no coneixia baró i en explicar-li que
concebria per obra i gràcia de l’Esperit Sant, ella ho va acceptar (Lc 1, 26-38).
Algunes vegades he pensat si els habitants de Natzaret sabien que Jesús era
obra de l’Esperit Sant i de Maria, sense intervenció de Josep, que representava
el pare de Jesús.
De fet Josep estava casat amb Maria i era el vertader espòs i el qui feia
de pare de Jesús. Tot fa pensar que Jesús pels habitants de Natzaret era fill
de Josep i de Maria.
Encara que no es pot deduir d’una manera
certa, ho fa pensar la pregunta
dels habitants de Natzaret:” no és el fill de Josep, aquest”, que es
feien quan Jesús va visitar Natzaret, va fer el comentari a les paraules de
Isaïes i els qui l’havien escoltat es meravellaven de les paraules plenes de
gràcia que sortien de la seva boca (Lc 4,22).
Jesús neix a
Betlem.
Amb motiu de l’edicte de César August
Josep, Maria i Jesús en el ventre de
la seva mare, van a Betlem per empadronar-se i Jesús neix a Betlem i es posat
en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc per hostatjar-se (Lc 2,1-6).
Josep és qui posa el nom al fill de Maria, Jesús ( Mt 1,25).
Jesús a Natzaret és on passa la
seva infantesa fins al voltant dels trenta anys.
Després de l’estada d’Egipte Jesús
i els seus pares tornen a Natzaret on Jesús passa la seva infantesa i
joventut (Mt 1, 19-22).
Poques coses sabem de Jesús en aquesta
edat, solament la seva anada quan
tenia dotze anys a Jerusalem on es quedà amb els mestres de la llei.
L’evangelista Lluc ens diu que els seus pares, referint-se a Josep i Maria, el
buscaven i quan el van trobar al Temple la seva mare li va preguntar per què
havia obrat d’aquella manera (Lc 2, 41-52).
El pare de Jesús,
Josep, no era pagès, sinó que tenia un taller, que segons
la tradició era de fusteria, encara que també treballava amb el ferro i en un
poble petit feia altres feines casolanes.
Si Josep era vidu i tenia
fills, pròpiament no ho sabem. Alguns afirmen que
sí, perquè l’evangeli parla dels germans de Jesús, encara que aquesta paraula
es pot aplicar als parents i cosins.
Jesús comença a predicar el Regne de Déu
Jesús inaugura la seva predicció en un poblet
petit, Canà de Galilea, en
unes noces i fa el seu primer miracle, convertint l’aigua en vi, perquè la
festa continues amb alegria (Jo 1,1-12). Una cosa molt senzilla, però que cap
persona humana pot fer.
Predicació pública
de Jesús.
Jesús en la seva vida pública fa molts
miracles, cura cecs, sords,
paralítics i sobresurt la resurrecció de tres morts que tornen a la vida només
per les paraules de Jesús. Aquests miracles demostren que Ell ve de Déu i que
és el Fill de Déu, encarnat en les purísimes entranyes de Maria.
Jesús
mort, sepultat i ressuscitat a Jerusalem.
Jesús acaba la seva vida mort en una
creu.
Després d’haver estat acusat de
fer-se Fill de Déu per Caifàs i per rei del
jueus davant de Pilat Jesús és crucificat.
Pere el
nega, Judes el traeix, els apòstols, menys Joan, l’abandonen
solament trobem tres dones i un home, Joan, la seva mare, la germana de la seva
mare, Maria, muller de Cleofàs i Maria Magdalena que estan al peu de la creu (Jo 19, 25 ).
Jesús és sepultat a Jerusalem i el tercer dia
ressuscità. La nostra fe és
creure en Jesús mort i ressuscitat.
La nostra fe es fonamenta en la resurrecció de Jesucrist. Jesús té tantes
persones que l’admiren, l’adoren i l’estimen perquè ha mort en una creu per la
nostra salvació i ha ressuscitat.
Encara que els evangelistes no ho diguin la primera vista que Jesús va fer
després de resurrecció deuria ser a la seva mare, Maria, que l’havia deixat
mort al sepulcre.
Jesús es va presentar ressuscitat a
Pere, als apòstols sense estar-hi Tomàs, estant-hi Tomàs, als deixebles d’Emmaús i a moltes altres persones que
donen testimoni de la seva veritable resurrecció.
Jesús havia instituït l’eucaristia abans de morir en la santa cena, ara,
després de ressuscitar dóna als apòstols i als seu successors el poder de
perdonar els pecats.
Jesús sabia que l’home està inclinat al mal i
pecaria, per això abans de
pujar al cel donà als apòstols el poder de perdonar els pecats en el sagrament
de la reconciliació
En aquest dia de
l’Ascensió del Senyor he volgut presentar un petit resum de la vida de Jesús i
la causa de l’encarnació de Fill de Déu que va ser el pecat original dels
nostres primers pares, Adam i Eva, ja que necessitem conèixer la vida de Jesús
per seguir el seu exemple. Jesús va passar pel món fent el bé i donant exemple
d’amor a Déu i als germans per a que nosaltres imitem els seus camins.
Avui, dia de l’Ascensió l’Església ens invita a mirar cap al cel i la vida
eterna.
Això em fa recordar el que un amic ja adult i prop a morir em deia que cada dia li
costa més pensar en la vida eterna i que ha estat creat per posseir-la i
fruir-la eternament.
Li vaig posar aquest exemple per
ajudar-lo.
Si entres a una biblioteca, plena de llibres i preguntes on són els seus
autors, la bibliotecària et respondrà que la majoria ja són morts i han quedat
els seus escrits i llibres i són pocs
els qui encara viuen. Llavors li pregunto. Què és més important el llibre o
l’autor i la resposta és que és
l’autor, ja que sense l’autor el llibre no existiria. Si el llibre pot durar
molts anys l’autor pot durar eternament a la presència de Déu.
Jesús, ha pujat al
cel, per
preparar-nos un lloc per estar eternament amb ell al cel.
Si vols pujar a una muntanya has de començar a caminar, saber el camí i
esforçar-te. Si fa fred aguantar el fred, si fa calor aguantar-la i mirar la
carena que és la meta del teu pelegrinatge.
Quan arribis a la carena sentiràs el goig i l’alegria de veure el panorama
i haver arribat on t’havies proposat.
Si vol arribar al
cel, has de començar a caminar pel camí de l’amor i
deixar els altres camins, com l’orgull, l’enveja, l’amor propi etc. i seguir
l’únic camí que hi porta: estimar Déu sobre totes les coses i com a cristians complir el manament que
ens ha donat el Crist el d’estimar-nos els uns als altres com Ell ens ha
estimat.
Germans i germanes que m’escolteu hem estat creats per anar al cel i fruir de la companyia del Senyor, que avui veiem que entra al cel i allí hi tenim el nostre lloc preparat per Ell.