ASCENCIÓ DEL SENYOR IV
(sols text, per imprimir)

Celebrem avui una de les festes més important de tot l’any litúrgic la gran festa de l’arribada de Jesús al cel ple de glòria i majestat.

 

Permeteu-me que avui us faci una petita descripció de la història de la salivació, començant per la creació de l’home i de la dona aquí a la terra.

 

Creació de l’home i la dona i el pecat

 

Després que Déu havia creat aquest món tan admirable va posar l’home com a rei de la creació al paradís, fruint del que havia creat,

Déu volia que l’home el respectés i el considerés com el Senyor de cels i terra per això solament li va posar un precepte de no menjar de l’arbre que està en mig del paradís i si Adam i Eva  en menjaven moririen. (Gen 3)

 

La serpent molt astuta va temptar Eva i ella en va menjar i en va donar a Adam per a què en mengés i llavors es varen obrir els seus ulls i pecaren. Déu els va treure del paradís i els va prometre un redemptor.

 

Aquest redemptor és Jesús fill de Maria.

 

Jesús a  Natzaret

 

Quan va arribar el temps Déu va enviar l’arcàngel Gabriel a una noieta santa, Maria, i li va proposar ser mare de Jesús. Ella va contestar que  no coneixia baró i en explicar-li que concebria per obra i gràcia de l’Esperit Sant, ella ho va acceptar (Lc 1, 26-38).

 

Algunes vegades he pensat si els habitants de Natzaret sabien que Jesús era obra de l’Esperit Sant i de Maria, sense intervenció de Josep, que representava el pare de Jesús.

 

De fet Josep estava casat amb Maria i era el vertader espòs i el qui feia de pare de Jesús. Tot fa pensar que Jesús pels habitants de Natzaret era fill de Josep i de Maria.

 

Encara que no es pot deduir d’una manera certa, ho fa pensar la pregunta dels habitants de Natzaret:” no és el fill de Josep, aquest”, que es feien quan Jesús va visitar Natzaret, va fer el comentari a les paraules de Isaïes i els qui l’havien escoltat es meravellaven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca (Lc 4,22). 

 

Jesús neix a Betlem.

 

Amb motiu de l’edicte de César August Josep, Maria i Jesús en el ventre de la seva mare, van a Betlem per empadronar-se i Jesús neix a Betlem i es posat en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc per hostatjar-se (Lc 2,1-6).

 

Josep és qui posa el nom al fill de Maria, Jesús ( Mt 1,25).

 

Jesús a Natzaret és  on passa la seva infantesa fins al voltant dels trenta anys.          

 

Després de l’estada  d’Egipte Jesús i els seus pares tornen a Natzaret on Jesús passa la seva infantesa i joventut  (Mt 1, 19-22).

 

Poques coses sabem de Jesús en aquesta edat, solament la seva anada quan tenia dotze anys a Jerusalem on es quedà amb els mestres de la llei. L’evangelista Lluc ens diu que els seus pares, referint-se a Josep i Maria, el buscaven i quan el van trobar al Temple la seva mare li va preguntar per què havia obrat d’aquella manera (Lc 2, 41-52).

 

El pare de Jesús, Josep, no era pagès, sinó que tenia un taller, que segons la tradició era de fusteria, encara que també treballava amb el ferro i en un poble petit feia altres feines casolanes.

 

Si Josep era vidu i tenia fills, pròpiament no ho sabem. Alguns afirmen que sí, perquè l’evangeli parla dels germans de Jesús, encara que aquesta paraula es pot aplicar als parents i cosins.

 

 

Jesús comença  a predicar el Regne de Déu

 

Jesús inaugura la seva predicció en un poblet petit, Canà de Galilea, en unes noces i fa el seu primer miracle, convertint l’aigua en vi, perquè la festa continues amb alegria (Jo 1,1-12). Una cosa molt senzilla, però que cap persona humana pot fer.

 

Predicació pública de Jesús.

 

Jesús en la seva vida pública fa molts miracles, cura cecs, sords, paralítics i sobresurt la resurrecció de tres morts que tornen a la vida només per les paraules de Jesús. Aquests miracles demostren que Ell ve de Déu i que és el Fill de Déu, encarnat en les purísimes entranyes de Maria.

 

 

Jesús mort, sepultat i ressuscitat a Jerusalem.

 

Jesús acaba la seva vida mort en una creu.

 

Després d’haver estat acusat de fer-se Fill de Déu per Caifàs i per rei del jueus davant de Pilat Jesús és crucificat.

Pere el nega, Judes el traeix, els apòstols, menys Joan, l’abandonen solament trobem tres dones i un home, Joan, la seva mare, la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs i Maria Magdalena que estan al peu de la creu (Jo 19, 25 ). 

 

Jesús és sepultat a Jerusalem i el tercer dia ressuscità. La nostra fe és creure en Jesús mort i ressuscitat.

 

La nostra fe es fonamenta en la resurrecció de Jesucrist. Jesús té tantes persones que l’admiren, l’adoren i l’estimen perquè ha mort en una creu per la nostra salvació i ha ressuscitat.

 

Encara que els evangelistes no ho diguin la primera vista que Jesús va fer després de resurrecció deuria ser a la seva mare, Maria, que l’havia deixat mort al sepulcre.

 

Jesús es va presentar ressuscitat a Pere, als apòstols sense estar-hi Tomàs, estant-hi Tomàs, als deixebles d’Emmaús i a moltes altres persones que donen testimoni de la seva veritable resurrecció.

 

Jesús havia instituït l’eucaristia abans de morir en la santa cena, ara, després de ressuscitar dóna als apòstols i als seu successors el poder de perdonar els pecats.

 

Jesús sabia que l’home està inclinat al mal i pecaria, per això abans de pujar al cel donà als apòstols el poder de perdonar els pecats en el sagrament de la reconciliació

 

 

En aquest dia de l’Ascensió del Senyor he volgut presentar un petit resum de la vida de Jesús i la causa de l’encarnació de Fill de Déu que va ser el pecat original dels nostres primers pares, Adam i Eva, ja que necessitem conèixer la vida de Jesús per seguir el seu exemple. Jesús va passar pel món fent el bé i donant exemple d’amor a Déu i als germans per a que nosaltres imitem els seus camins.

 

Avui, dia de l’Ascensió l’Església ens invita a mirar cap al cel i la vida eterna.

 

Això em fa recordar el que un amic ja adult i prop a morir em deia que  cada dia li  costa més pensar en la vida eterna i que ha estat creat per posseir-la i fruir-la eternament.

 

Li vaig posar aquest exemple per ajudar-lo.

 

Si entres a una biblioteca, plena de llibres i preguntes on són els seus autors, la bibliotecària et respondrà que la majoria ja són morts i han quedat els seus escrits i llibres i  són pocs els qui encara viuen. Llavors li pregunto. Què és més important el llibre o l’autor i la resposta  és que és l’autor, ja que sense l’autor el llibre no existiria. Si el llibre pot durar molts anys l’autor pot durar eternament a la presència de Déu.

 

 Jesús, ha pujat al cel, per preparar-nos un lloc per estar eternament amb ell al cel.

 

Si vols pujar a una muntanya has de començar a caminar, saber el camí i esforçar-te. Si fa fred aguantar el fred, si fa calor aguantar-la i mirar la carena que és la meta del teu pelegrinatge.

 

Quan arribis a la carena sentiràs el goig i l’alegria de veure el panorama i haver arribat on t’havies proposat.

 

Si vol arribar al cel, has de començar a caminar pel camí de l’amor i deixar els altres camins, com l’orgull, l’enveja, l’amor propi etc. i seguir l’únic camí que hi porta: estimar Déu sobre totes les coses  i com a cristians complir el manament que ens ha donat el Crist el d’estimar-nos els uns als altres com Ell ens ha estimat.

 

Germans i germanes que m’escolteu hem estat creats per anar al cel i fruir de la companyia del Senyor, que avui veiem que entra al cel i allí hi tenim el nostre lloc preparat per Ell.