FESTIVITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

FESTIVITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU
(sols text per imprimir)

(15 d’agost)

Maria es muda de casa

La festa que celebrem el dia d’avui és la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.

Reflexió sobre l’evangeli

Quatre són les persones que trobem en l’evangeli del dia d’avui: Jesús, no nascut encara, Joan, en el ventre de la seva mare, Maria i Elisabet.

Parlem, primer, de la Mare de Déu.

MARIA

Ella sabia, per la salutació de l’arcàngel Gabriel, que la seva cosina Elisabet esperava un fill, i que estava en el sisè més. Maria, plena de caritat, va pensar d'anar a ajudar-la i servir-la i es posà decididament en camí, cap a la muntanya, a la província de Judà, El lloc exacte no ens el diu sant Lluc, però el més probable és Ain-Karim, a cent cinquanta quilòmetres de Natzaret. Quan arribà a casa de Zacaries, espòs d’Elisabet, la saludà.

Fàcilment podem imaginar la salutació de Maria, mare jove, que espera Jesús, i Elisabet, també mare, però anciana, per no dir vella, que espera Joan el Baptista. Maria abraça Elisabet i l’omple de petons, plena d’alegria, perquè sap molt bé que ella és Mare de Déu i Elisabet la mare del precursor de Jesús.

Maria respon a la salutació d’Elisabet amb el cant del Magníficat, que hem escoltat en l’evangeli d’avui ( Lc 1,46-55).

Maria va a servir Elisabet moguda per l’amor i l'estimació que tenia envers la seva cosina.

Qui estima va omplint-se de Déu, que és la font d’on brolla la joia i l’alegria més pura i més autèntica. Aquesta alegria, la tenia Maria quan va anar a servir la seva parenta Elisabet.

Maria va ser portadora d’alegria perquè estava plena de Déu, ella és causa de la nostra alegria, com diem en les lletanies del Rosari.

Elisabet

Tant bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? (Lc 1,42). L’evangelista Lluc fa ressaltar que la salutació d’Elisabet va ser amb totes les seves forces i és preguntava qui era ella perquè vingués Maria a visitar-la. Elisabet reconeixia la dignitat de Maria, com a mare de Déu; d’aquí ve la seva pregunta. Notem també que Elisabet, plena de l’Esperit Sant, com si fos moguda per Ell, diu aquestes paraules de salutació: Ets beneïda entre totes les dones, i és beneït el fruit de les teves entranyes! (Lc 1,42)

Joan

Joan salta en les entranyes de la seva mare. No fou un salt natural en el ventre de la seva mare en el sisè mes, sinó, com ens diu sant Lluc, va ser un salt d’entusiasme. Aquesta acció de l’infant dins la mare va ser la més bella acció apostòlica, picant de peus en el ventre d’Elisabet, com si fos el primer pas de pregoner de Jesús, i la seva mare el va entendre cridant amb totes les seves forces en saludar Maria.

Jesús

Jesús, abans de néixer, ja fa la primera obra de caritat: visitar els pares de Joan el Baptista, Elisabet i Zacaries. Aquest, que no podia parlar, havia quedat mut per no haver cregut les paraules de l’àngel mentre ell feia el seu ofici en el temple de Jerusalem. A la dreta de l’altar de l’encens, l'àngel li va dir que la seva súplica havia estat escoltada i que la seva muller tindria un fill i que li posaria per nom Joan (Lc 18-13).

REFLEXIÓ SOBRE LA FESTA D’AVUI

Quan Jesús, el dia de la seva Ascensió, va pujar al cel, hi va preparar un lloc digne per a la seva mare, Maria, per quan hi arribés. Amb quina delicadesa el devia preparar! Van passar uns anys, i avui va ésser el dia en què celebrem la seva mort i la seva assumpció al cel. Com ens diu l'Església en l'ofici diví: "Avui és el dia gloriós en què la Verge Maria, Mare de Déu, va pujar al cel. Tots la lloem i li diem: Beneïda sou Vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre".

L'Església, també en el ofici diví, diu a Maria: "Reina i Verge mereixedora de tota lloança, entra al palau del Rei etern".

Maria entra amb tota solemnitat al palau del rei etern. Hi és rebuda pel Pare, com a filla predilecta, per Jesucrist, que esperava la seva vinguda, com a Fill, fruit de les seves entranyes virginals, per l'Esperit Sant, per sant Josep, el seu espòs, que feia anys que ella no el veia, pels patriarques, pel cor dels àngels i per tota la cort celestial. Quina rebuda més solemne i emocionant! Després de la rebuda de Jesús, la rebuda més solemne ha estat la de la gloriosa Verge Maria.

Un record de la infantesa

En contemplar la gran rebuda que va tenir Maria quan va arribar al cel, m’ha vingut a la memòria la rebuda que va donar una mare al seu fill, que venia de la guerra civil; havia estat tres anys patint i sense veure’l. Jo era al portal de casa meva, a Vendrell, i sento uns grans crits de "mare, mare" i la resposta "fill meu, fill meu, fill meu". Després els veig tots dos, amb grans abraçades i molts petons i plens de joia i alegria. Més o menys així devia ser l’arribada de Maria al cel.

Com ens diu el papa Pius XII en la declaració del dogma de l'Assumpció de Maria, ella va ser portada a la glòria del cel en cos i ànima. Aquest papa va declarar dogma de fe que Maria va pujar en cos i ànima el cel, el dia 1 de novembre de 1950.

assumpcio3.JPG (41385 bytes) Sant Joan Damascè diu amb una eloqüència vehement:

"Calia que aquella que en el part havia conservat intacta la virginitat, també després de la mort conservés incorrupte el seu cos.

Calia que aquella que havia dut en el seu ventre, com un infant, el Creador, habités els tabernacles divins.

Calia que aquella que el Pare havia fet la seva esposa, s'estigués a les cambres del cel.

Calia que aquella que havia vist el seu Fill a la creu i que havia tingut a la falda aquell que, ja en néixer, havia hagut d'esquivar la persecució, veies aquest Fill assegut a la dreta del Pare.

Calia que la Mare de Déu posseís el que és propi del Fill i que totes les criatures la veneressin com a mare i ensems serventa de Déu".

Quines paraules més boniques i plenes de teologia són les paraules de sant Joan Damascè!

Maria va pujar al cel en cos i ànima perquè Déu l'ha adornada de gràcies i privilegis, i, com ella mateixa ens diu en el Magníficat, el Totpoderós ha obrat en ella meravelles, i ella ha correspost fent sempre la voluntat de Déu i estimant de veritat el seu Fill.

Diu sant Agustí: "Més important és per a Maria haver estat deixebla de Crist que haver estat mare de Crist. Maria era benaurada perquè abans de portar-lo en el seu si maternal, el portava ja en el seu esperit. Maria és benaurada perquè va escoltar la paraula de Déu i la va posar a la pràctica; perquè va guardar la veritat en el seu esperit amb més cura que la carn en el seu si maternal. Val més el que porta en la ment que el que porta en el seu ventre".

Sant Maximilià Maria Kolbe, que va donar la vida tot oferint-se per salvar la d'un pare de família en el camp de concentració de Auschwitz, el dia 14 d'agost de l941, diu en una de les seves cartes referint-se a Maria (vegi's ofici de la lectura de les hores): "Deixem que Ella ens condueixi, que ens dugui de la mà, visquem tranquils i en pau sota el seu guiatge: Ella preveurà totes les nostres coses, per totes proveirà, socorrerà promptament les nostres necessitats espirituals i corporals, ella apartarà de nosaltres les dificultats i les angoixes." -

Maria és un bon model per A les nostres comunitats cristianes

- Va saber estar en la comunitat.

- Va escoltar i obeir la Paraula.

- Va lloar Déu amb entusiasme en el Magníficat.

- Va romandre ferma al peu de la creu, unint-se amb la seva pròpia ofrena al sacrifici pasqual del seu Fill.

- Va ser la persona que més en comunió va estar amb Ell.

Per acabar, penseu que tots nosaltres també tenim un lloc preparat a dalt del cel junt a Jesús i Maria, i aquest lloc serà per a nosaltres eternament si tenim una gran devoció a la Verge i complim sempre la voluntat de Déu.

Que passeu un bon dia de la Mare de Déu.