AntífonaFESTIVITAT
DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU
(sols text per imprimir)
Antífona
Aparegué en el cel un gran prodigi:
Una dona que tenia el sol per vestit,
La lluna sota els peus
I duia al cap una corona de dotze estrelles.
REFLEXIÓ
SOBRE L’EVANGELI DE LA VISITACIÓ
El camí de
Maria.
Maria se n’anà
decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries
i saludà Elisabet (Lc 1,39). Ella moguda per la seva caritat va de pressa a la casa de la
seva cosina Elisabet, per ajudar-la, pensant que era anciana i necessitaria
ajuda. No pensa en la seva dignitat de mare de Déu, sinó solament en fer un
favor.
El camí és
llarg, d’uns tres dies o quatre de camí, però no li emporta, ho fa molt a gust.
Fàcilment podem
imaginar la salutació de les dues cosines: alegria, abraçades, petons i grans
explicacions del que els havia passat i el que esperaven.
Paraules de
la seva cosina Elisabet
Elisabet
plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces: " Ets beneïda
entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes" (Lc 1,42).Les paraules
d’Elisabet són: una benedicció, un elogi i una benaurança. Ho fa moguda per
l’Esperit Sant.
Maria és
beneïda entre totes les dones perquè és una dona de fe i plena d’amor i caritat
i és la mare de Jesús.
Efecte de la
salutació de Maria
Tan bon punt
com Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves
entranyes (Lc 1,41). Maria es portadora de Jesús i això fa que Joan el Baptista salti
d’alegria dins les entranyes de la seva mare.
Humilitat
d’Elisabet i grandesa de Maria
"Qui
sóc jo per què la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?" (Lc 1,43). Elisabet,
plena d’alegria, queda parada davant la seva cosina pensant que és mare del seu
Senyor. Maria reaccionarà en el càntic del Magníficat: " La meva ànima
glorifica el Senyor"(Lc 1,46)
Després
d’aquesta breu explicació de l’evangeli, reflexionem sobre la gran figura de
Maria.
CONTEMPLEM
LA PERSONA DE MARIA
Tenim un
exemplar en Maria, la dona de la fe. Maria, accepta el missatger del Senyor i
el seu missatge. "Benaurada, tu que has cregut",(Lc1,45) li
diu la seva cosina Elisabet. Maria creu l'àngel quan li proposa ésser mare de
Jesús, per obra i gràcia de l'Esperit Sant. "Com és farà això si jo no
conec baró? " (Lc1,34) L'àngel li explica, que concebrà per obra de l'
Esperit Sant i ella ho accepta.
No ho compren,
però per la fe ho accepta.
També accepta,
que la seva cosina, Elisabet, tindrà un fill, malgrat la seva vellesa.
Humanament no és possible, tenir un fill, però és paraula de Déu i ella per la
fe ho accepta i va a visitar-la.
Nosaltres tenim
molts més arguments per creure, però moltes vegades la nostra fe és fluixa i
l’hem de reforçar.
Maria era la
dona de fe. Nosaltres els cristians hem d'ésser homes i dones de fe, com
deia el gran bisbe de Vic Torras i Bages: Aquella fe que enfonsa les
muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida,
Maria solament
va fer una cosa en la seva vida, creure i fiar-se de Déu i va ser molt feliç.
Maria es
fiava de Déu i per això:
- creurà que
aquell infant, que plora com els altres, és el Fill de Déu, el Messies esperat,
- el veurà
créixer i quan tingui dotze anys es perdrà al temple de Jerusalem i quan la
seva mare i Josep el trobin els dirà que tenia d'ocupar-se de les coses del seu
Pare," Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a la casa
del meu Pare" (Lc 2,49),
- el deixarà
marxar de Natzaret per predicar el regne de Déu, malgrat l'oposició dels seus
familiars que deien que estava boig,
- estarà quasi
sola al peu de la creu, veient morir el seu fill;
- en baixar-lo
de la creu el rebrà sense vida i l'acariciarà com mare amorosa,
- el veurà amb
alegria i goig tot resplendent ressuscitat,
- serà mare de
l'Església i mare nostra i rebrà la felicitació dels seus fills, que l'estimen
de tot cor,
Ara la podem
contemplar com a Reina i Senyora de cels i terra i molt feliç. Nosaltres també
serem feliços, si ens fiem de Déu com Maria.
Breu història de la
festa
Començarem per dir que el dia 1 de novembre de l'any 1950, solemnitat de Tots Sants, escoltàvem amb molta emoció aquestes paraules del gran papa Pius XII, tot proclamant:«... Després d'elevar a Déu moltes pregàries i invocant la llum de l'Esperit de la Veritat, per a glòria de Déu omnipotent, que va atorgar a la Verge Maria la seva peculiar benevolència; per l'honor del seu Fill, rei immortal dels segles i vencedor del pecat i de la mort; per acreditar la glòria d'aquesta mateixa augusta Mare i per goig i alegria de tota l'Església: per l'autoritat de Nostre Senyor, dels benaventurats apòstols sant Pere i sant Pau i també per la nostra, pronunciem, declarem i definim ser dogma de revelació divina: Que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge acomplert el curs de la seva vida terrenal, fou Assumpta en cos i ànima a la Glòria celestial...»1 (Const Apost. Munificentissimus Deo) 1.XI.1950
El que fins ara tots els fidels creien piadosament, des d'aquell dia, aquella veritat està assegurada infal·liblement. Així que en aquesta Diada de l'Assumpció, celebrem amb tota l'Església la festa més antiga i la festa de les festes de la Mare de Déu. I si la Pasqua és la festa més gran de Jesucrist, l'Assumpció és la Pasqua de Maria.
El dogma de l’Assumpció a la Bíblia
Aquest dogma està implícitament contingut en la Sagrada Escriptura, d'una manera explícita en tota la tradició patriòtica i eclesiàstica. Anem-ho a veure ràpidament:
Maria, en esdevenir «Immaculada, Mare de Déu i sempre Verge», segons els Evangelis fou Assumpta i glorificada al cel.
L'Assumpció de Maria és una: «Veritat fonamentada en la Sagrada Bíblia, profundament arrelada en l’ànima dels fidels, confirmada pel culte eclesial des de temps rebotíssim... tenim ferma confiança que aquesta proclamació i definició solemne de l'Assumpció esdevindrà un gran profit per a la humanitat entera, perquè donarà glòria a la Santíssima Trinitat, a la qual la Verge Mare de Déu està lligada per vincles singulars...»
El dogma de l’Assumpció en el Vaticà II
El Concili Vaticà II afirma categòricament i concisament
l'Assumpció de Maria dient: a) «Finalment, la Verge Immaculada,
preservada immune de tota màcula de culpa original, finalitzat el curs de
la vida terrenal, fou ASSUMPTA en l’ànima i en el cos a la glòria celestial, i
enaltida pel Senyor com a reina de l'univers, a fi que s'assemblés més
plenament al seu Fill, Senyor dels qui dominen i vencedor del pecat i de la mort...»;3
b) «Precedeix (Maria) amb la seva llum el
poble de Déu pelegrinant, com a signe
d'esperança segura i de consol».( (Lumen Gentium 68).
Paraules del papa Joan Pau Il
El papa Joan Pau II en la «Redemptoris Mater» 41, escriu bellament: «En el Misteri de l'Assumpció al cel s'han acomplert definitivament en Maria tots els efectes de l’única mediació de Crist Redemptor del món i Senyor Ressuscitat... Maria apareix com a enrotllada per tota la realitat de la Comunió dels sants, i la seva mateixa unió amb el seu Fill en la glòria, és dirigeix enterament vers la plenitud definitiva del Regne, quan Déu ho serà tot en tots».
Certament, gairebé des de sempre, la creença dels cristians en l'Assumpció fou unànime i constant.
Quins serà
doncs, el motiu i la raó que aquesta festivitat tingui preeminència sobre les
altres festivitats? Senzillament: avui celebrem el triomf definitiu de la dona que va lluitar amb valentia en el transcurs
de tota la seva vida. Avui, celebrem
la victòria final de la reina més enlairada, la coronació a aquella Criatura que va saber correspondre plenament
al voler de Déu. Celebrem el veritable Naixement de la nostra Mare a la Vida perenne.
Primers testimonis
Els primers testimonis externs que tenim són aquests:
a)
L'antífona
del segle III:«Sota la vostra protecció ens
refugiem oh Santa Mare de Déu. No desoïu les nostres supliques en
les nostres necessitats. De tots els perills deslliureu-nos, sempre verge GLORIOSA i Benedicta»;
b)
La festa de la «Memòria de Maria» que se celebrava ja
a Jerusalem en el
segle IV, el dia 15 d'agost, immediatament després del Concili d'Efès (431), en recordança del «Natalici» o
«Entrada» de Maria
c)
Les
assercions sobre l'Assumpció en el s.IV, de sant Efrè, sant Ambròs,
Gregori Nicè, sant Epifani, sant Agustí...;
d) Les Esglésies de la «Dormiciò de Maria» (s. IV, en el Mont de Sió) de la Tomba de Maria (segle V, en la Vall de Josafat).
La festa de la «Memòria de Maria» es transforma en la festa de la «Dormitio o Kóimesis»,Trànsit i Assumpció de Maria, que se celebrava el 15 d'agost, i estava ja molt expandida per l'Orient en el segle IV. ['emperador Maurici (582-602) decretà que aquesta festa fos sempre celebrada el dia 15 d'agost." Al final del segle VI, la festa de la «Dormiciò » era celebrada, en la major part del món cristià, igualment com la festa de la Nativitat de Maria, sorgides totes dues d'orient.
El testimoni més
antic, a occident, de la festa de la «Dormició», el trobem, fins ara, en
el «Leccionari evangèlic» de Würzburg, c. 650, segle VII.
Poc temps després, el papa Sergi I (687-701) ordenà que es fessin processons a Roma en les festes de la Dormició, Anunciació i Nativitat d Maria, tot introduint la festa de la Dormició en el calendari roma.
Vers el 717, la festa de la Dormició passà a denominar-se «Assumpti Sanctae Mariae» (Assumpció de Santa María). I el papa Lleó (847-855)va establir la vigília i l'octava de la festa de l'Assumpció.
En
aquesta època, o sigui, abans del segle IX, ja es cantava el belléssim himne (d'autor
anònim): «O quam glorifica luce coruscas...», un dels més bells de
l'himnari cristià. Ja que, tant la lletra com la música, rítmicament són d'una
inspiració elevadíssima, transportant! el nostre esperit vers allí on està
Ella, «la més formosa de les dones». Veient-la summament feliç «glorificada en el cos i en
l'ànima per sempre eternament», tot rebent el
«Bes de Yahvéh». Heus aquí la
traducció del llatí:
"Oh, quant gloriosa de llum centelleges, de l'estirp de David, règia prole! Sublimada resideixes, Verge Maria, per sobre tots els celestials de l'eteri.
Tu, Mare, amb l'honor virginal,
per al Senyor dels àngels vas preparar,
en les teves sacres entranyes, la casta cel·la del pit,
naixent d'aquí el Déu Crist corporalment.
Aquell a qui tot el món adora amb veneració, davant el qual per tot arreu flecta els genolls. A qui ara demanem, per la teva protecció, Maria, allunyats de les tenebres, els gaudis de la llum.
Això concediu-nos, oh Pare de tota llum, per mitjà del vostre propi Fill, junt amb 1'Esperit Sant.
Que amb Vos, viviu en el nítid cel
Regnant i governant tot el segles Amén.”
Així que, ben aviat, la solemnitat de l'Assumpció es propaga, des de Roma , a Anglaterra, a Franca, i més tard a la península Ibérica i en tot l’àmbit del cristianisme. Recordem, de passada, que a finals del segle Xlll, en el regne de Bizanci, tot el mes d'agost era consagrat a venerar el misteri de l'Assumpció. I a mesura que el temps avançava, aquesta festa en la qual s'invitava els fidels a celebrar la «Memòria del Descans de la Santa Theotocos», la «Dormiciò de Maria, «l'Assumpció de Santa Maria»- prenia més difusió, seguretat, importància i solemnitat, fins a esdevenir la més gran i principal Festa de les festes de la Mare de Déu i Mare Nostra.
Sí, cantem alegrement amb el prefaci de la Missa de l'Assumpció: «Es realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, que sempre i en tot lloc us donem gràcies per Crist Senyor nostre. Perquè avui ha estat Assumpta al cel la Verge i Mare de Déu, imatge i primícia de l'Església gloriosa, model d'esperança certa i consol del poble que camina. Vós, amb raó no volguéreu que sofrís la corrupció del sepulcre aquella Dona que, per obra de 1'Esperit Sant, concebé en el seu si l'Autor de la vida, Jesucrist, el vostre Fill i Senyor nostre...»
Celebrem amb alegria la festa de l’Assumpció de la
nostra mare la Verge Maria amb cos i ànima al cel i preguem-li que un dia també
nosaltres li podem fer companyia al cel amb Jesucrist i tots els sants.
Que passeu un bon dia de l’Assumpció de la Mare de Déu.