FESTIVITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU - II
        (sols text per  imprimir)
(15 d’agost)

Dormició. Ca. 1200, Novogorod (Galeria Tretjakov, Moscú)Maria abraça el seu fill en baixar a la terra i ara el seu Fill abraça  Maria que és Assumpta al cel .

Antífona

 

S’han dit de vós coses glorioses, oh Maria

Avui heu estat exaltada

Sobre els estols del àngels

I triomfeu amb Crist per sempre

 

La festa de l’Assumpció                                    

 

Celebrem, avui, una de les festes m és antigues dedicades a la mare de Déu, la festa de la seva Assumpció.

 

El prefaci de la missa ens dóna el seu sentit i significat dient: Vós amb raó no volguéreu que sofrís la corrupció del sepulcre aquella que de manera inefable va ser mar de l’autor de la vida, el vostre Fill, fet home.

 

Reflexió sobre l’evangeli

El camí de Maria

Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet (Lc 1,39). Ella moguda per la seva caritat va de pressa a la casa de la seva cosina Elisabet, per ajudar-la, pensant que era anciana i necessitaria ajuda. No pensa en la seva dignitat de mare de Déu, sinó solament en fer un favor.

El camí és llarg, d’uns tres dies o quatre de camí, però no li emporta, ho fa molt a gust.

Fàcilment podem imaginar la salutació de les dues cosines: alegria, abraçades, petons i grans explicacions del que els havia passat i el que esperaven.

Dormició. Finals del segle XIV, Moscú (Galeria Tretjakov, Moscú)Paraules de la seva cosina Elisabet

Elisabet plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces: " Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes" (Lc 1,42).Les paraules d’Elisabet són: una benedicció, un elogi i una benaurança. Ho fa moguda per l’Esperit Sant.

Maria és beneïda entre totes les dones perquè és una dona de fe i plena d’amor i caritat i és la mare de Jesús.

Efecte de la salutació de Maria

Tan bon punt com Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes (Lc 1,41). Maria es portadora de Jesús i això fa que Joan el Baptista salti d’alegria dins les entranyes de la seva mare.

Humilitat d’Elisabet i grandesa de Maria

"Qui sóc jo per què la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?" (Lc 1,43). Elisabet, plena d’alegria, queda parada davant la seva cosina pensant que és mare del seu Senyor. Maria reaccionarà en el càntic del Magníficat: " La meva ànima glorifica el Senyor"(Lc 1,46)

Després d’aquesta breu explicació de l’evangeli, reflexionem sobre la gran figura de Maria.

CONTEMPLEM LA PERSONA DE MARIA

Tenim un exemplar en Maria, la dona de la fe. Maria, accepta el missatger del Senyor i el seu missatge. "Benaurada, tu que has cregut",(Lc 1,45) li diu la seva cosina Elisabet. Maria creu l'àngel quan li proposa ésser mare de Jesús, per obra i gràcia de l'Esperit Sant. "Com és farà això si jo no conec baró? " (Lc1,34) L'àngel li explica, que concebrà per obra de l' Esperit Sant i ella ho accepta.

No ho compren, però per la fe ho accepta.

També accepta, que la seva cosina, Elisabet, tindrà un fill, malgrat la seva vellesa. Humanament no és possible, tenir un fill, però és paraula de Déu i ella per la fe ho accepta i va a visitar-la.

Nosaltres tenim molts més arguments per creure, però moltes vegades la nostra fe és fluixa i l’hem de reforçar.

Maria era la dona de fe. Nosaltres els cristians hem d'ésser homes i dones de fe, com deia el gran bisbe de Vic Torras i Bages: Aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida,

Maria solament va fer una cosa en la seva vida, creure i fiar-se de Déu i va ser molt feliç.

L'Assumpció. Mateo Cerezo (c. 1626-1666).Maria es fiava de Déu i per això:

- creurà que aquell infant, que plora com els altres, és el Fill de Déu, el Messies esperat,

- el veurà créixer i quan tingui dotze anys es perdrà al temple de Jerusalem i quan la seva mare i Josep el trobin els dirà que tenia d'ocupar-se de les coses del seu Pare, "Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a la casa del meu Pare" (Lc 2,49),

- el deixarà marxar de Natzaret per predicar el regne de Déu, malgrat l'oposició dels seus familiars que deien que estava boig,

- estarà quasi sola al peu de la creu, veient morir el seu fill;

- en baixar-lo de la creu el rebrà sense vida i l'acariciarà com mare amorosa,

- el veurà amb alegria i goig tot resplendent ressuscitat,

- serà mare de l'Església i mare nostra i rebrà la felicitació dels seus fills, que l'estimen de tot cor,

Ara la podem contemplar com a Reina i Senyora de cels i terra i molt feliç. Nosaltres també serem feliços, si ens fiem de Déu com Maria.

Feliç tu perquè has cregut ! Maria és la dona més feliç, no ni ha cap que sigui més feliç que Maria, més extraordinària, més meravellosa, més assequible, més heroica i tot això perquè va creure, i creure de veritat, fins al final de la seva vida, fent possible en la seva fe, la redempció i la salvació de tots el homes. Gràcies Maria.

Senyor augmenta la meva fe i que jo em doni als germans!

Senyor que sempre estigui disposat a fer la vostra voluntat!

Resum històric de la festa

Declaració del dogma de l’Assumpció

 

El papa Pius XII, l’any 1046, va fer una consulta a tot l’episcopat de l’Església exposant la conveniència de la declaració dogmàtica del misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu, que el poble cristià celebrava amb gran solemnitat des de temps immemorial.

 

Davant de la resposta afirmativa de l’episcopat el papa Pius XII va declarar dogma de fe  que la mare de Déu havia pujat al cel amb cos i  ànima al cel amb aquestes paraules :Per l’autoritat de Nostre Senyor, dels benaventurats apòstols sant Pere i sant pau i també per la nostra, pronunciem, declarem i definim ser dogma de revelació divina : Que la Immaculada Mare de Déu  sempre Verge acomplert el curs de la seva vida terrenal, fou Assumpta en cos i ànima a la Glòria celestial. (Const. Apost. Munificentissimus Deo .1·XI· 1950).

 

 

Concili Vaticà II

 

EL Concili Vaticà II afirma categòricament concisament  l’Assumpció de Maria dient:  La Verge Immaculada preservada immune de tota màcula de pecat original, finalitzat els curs de la vida terrenal, fou ASSUMPTA en l’anima i cos a la glòria celestial i enaltida pel Senyor com a reina de l’univers ( Lumen gentium 59).

 

 Lloc on va morir la Mare de Déu.

 

Sincerament hem de confessar que no ho sabem exactament. Hi ha dues ciutats que assenyalen el lloc de la mort de Maria, Efes i Jerusalem.

 

Quan vaig anar a Efes em van explicar que segons la tradició allí havia mort Maria i ensenyaven una habitació. Segurament aquesta tradició, que és difícil de provar ve de la relació de Maria amb l’apòstol sant Joan.

 

L’altra ciutat és Jerusalem on l’emperador  d’Alemanya  Guillem II va fer construir l’Església i el convent de la Dormició en el Món Sió.

 

Noms de d’aquesta festivitat

 

La Memòria de Maria, que se celebrava  ja a Jerusalem  en el segle IV, el dia 15 d’agost, immediatament després de l concili d’Efès (431) en recordança del natalici - Entrada de Maria en el cel.

 

Memòria de Maria es transforma de la Dormició que l’emperador Maurici decretà que aquesta festa es celebrés el dia 15 d’agost.

 

Al final del segle Vi la festa de la Dormició se celebrava en la major part del món cristià. Vers l’any 717 la festa de la Dormició passa a denominar-se festa de la Assumpció de la Mare de Déu.

 

L’Assumpció en la Bíblia

 

 L’Assumpció de la Mare de Déu té un fonamenta implícitament en la sagrada Escriptura en saludar-la l’Àngel Gabriel ple de gràcia. (Lc 1,28).

 

Si Maria va ser concebuda sens el pecat original.(Gen 3,19). Es dedueix que el cos d’ella no fos corromput com a conseqüència d’aquest. pecat.

 

La maternitat divina de Maria requeria la seva assumpció en cos i ànima el cel

 

 

Testimonis d’aquesta festivitat

 

La creença costant d’aquest dogma de fe. Molts pares de l’Església afirmen aquesta veritat. San Efrè, sant Ambròs, sant Gregori Nicé, sant Epifani,sant Agustí......

 

Les Esglésies de la Dormició de Maria (segle IV en el món de Sió) i de la Tomba de Maria  (segle V. En el Vall de Josefat.

 

Com a bons cristians i fills de Maria celebrem el naixement de la nostra mare a la vida eterna esperant que un dia la puguem abraçar amb molt de goig i alegria .

 

Que passeu un bon dia de l’Assumpció.