FESTIVITAT DE LASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU - II
Maria abraça
el seu fill en baixar a la terra i ara el seu Fill abraça Maria que és Assumpta al cel .
S’han dit de vós
coses glorioses, oh Maria
Avui heu estat
exaltada
Sobre els estols
del àngels
I triomfeu amb
Crist per sempre
La festa de
l’Assumpció
Celebrem, avui, una
de les festes m és antigues dedicades a la mare de Déu, la festa de la seva
Assumpció.
El prefaci de la
missa ens dóna el seu sentit i significat dient: Vós amb raó no volguéreu
que sofrís la corrupció del sepulcre aquella que de manera inefable va ser mar
de l’autor de la vida, el vostre Fill, fet home.
El camí de
Maria
Maria se
n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de
Zacaries i saludà Elisabet (Lc 1,39). Ella moguda per la seva caritat va de pressa a
la casa de la seva cosina Elisabet, per ajudar-la, pensant que era anciana i
necessitaria ajuda. No pensa en la seva dignitat de mare de Déu, sinó solament
en fer un favor.
El camí és
llarg, d’uns tres dies o quatre de camí, però no li emporta, ho fa molt a gust.
Fàcilment podem
imaginar la salutació de les dues cosines: alegria, abraçades, petons i grans
explicacions del que els havia passat i el que esperaven.
Paraules de
la seva cosina Elisabet
Elisabet
plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces: " Ets beneïda
entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes" (Lc 1,42).Les paraules
d’Elisabet són: una benedicció, un elogi i una benaurança. Ho fa moguda per
l’Esperit Sant.
Maria és
beneïda entre totes les dones perquè és una dona de fe i plena d’amor i caritat
i és la mare de Jesús.
Efecte de la
salutació de Maria
Tan bon punt
com Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves
entranyes (Lc 1,41). Maria es portadora de Jesús i això fa que Joan el Baptista salti
d’alegria dins les entranyes de la seva mare.
Humilitat d’Elisabet i
grandesa de Maria
"Qui
sóc jo per què la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?" (Lc 1,43). Elisabet,
plena d’alegria, queda parada davant la seva cosina pensant que és mare del seu
Senyor. Maria reaccionarà en el càntic del Magníficat: " La meva ànima
glorifica el Senyor"(Lc 1,46)
Després
d’aquesta breu explicació de l’evangeli, reflexionem sobre la gran figura de
Maria.
CONTEMPLEM
LA PERSONA DE MARIA
Tenim un
exemplar en Maria, la dona de la fe. Maria, accepta el missatger del Senyor i
el seu missatge. "Benaurada, tu que has cregut",(Lc 1,45) li
diu la seva cosina Elisabet. Maria creu l'àngel quan li proposa ésser mare de
Jesús, per obra i gràcia de l'Esperit Sant. "Com és farà això si jo no
conec baró? " (Lc1,34) L'àngel li explica, que concebrà per obra de l'
Esperit Sant i ella ho accepta.
No ho compren,
però per la fe ho accepta.
També accepta,
que la seva cosina, Elisabet, tindrà un fill, malgrat la seva vellesa.
Humanament no és possible, tenir un fill, però és paraula de Déu i ella per la
fe ho accepta i va a visitar-la.
Nosaltres tenim
molts més arguments per creure, però moltes vegades la nostra fe és fluixa i
l’hem de reforçar.
Maria era la
dona de fe. Nosaltres els cristians hem d'ésser homes i dones de fe, com
deia el gran bisbe de Vic Torras i Bages: Aquella fe que enfonsa les
muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida,
Maria solament
va fer una cosa en la seva vida, creure i fiar-se de Déu i va ser molt feliç.
Maria es
fiava de Déu i per això:
- creurà que aquell infant, que plora com els altres, és el Fill de Déu, el Messies esperat,
- el veurà créixer i quan tingui dotze anys es perdrà al temple de Jerusalem i quan la seva mare i Josep el trobin els dirà que tenia d'ocupar-se de les coses del seu Pare, "Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a la casa del meu Pare" (Lc 2,49),
- el deixarà marxar de Natzaret per predicar el regne de Déu, malgrat l'oposició dels seus familiars que deien que estava boig,
- estarà quasi sola al peu de la creu, veient morir el seu fill;
- en baixar-lo de la creu el rebrà sense vida i l'acariciarà com mare amorosa,
- el veurà amb alegria i goig tot resplendent ressuscitat,
- serà mare de l'Església i mare nostra i rebrà la felicitació dels seus fills, que l'estimen de tot cor,
Ara la podem
contemplar com a Reina i Senyora de cels i terra i molt feliç. Nosaltres també
serem feliços, si ens fiem de Déu com Maria.
Feliç tu
perquè has cregut ! Maria és la dona més feliç, no ni ha cap que sigui més
feliç que Maria, més extraordinària, més meravellosa, més assequible, més
heroica i tot això perquè va creure, i creure de veritat, fins al final de la
seva vida, fent possible en la seva fe, la redempció i la salvació de tots el
homes. Gràcies Maria.
Senyor
augmenta la meva fe i que jo em doni als germans!
Senyor que
sempre estigui disposat a fer la vostra voluntat!
Resum històric
de la festa
El papa Pius XII,
l’any 1046, va fer una consulta a tot l’episcopat de l’Església exposant la
conveniència de la declaració dogmàtica del misteri de l’Assumpció de la Mare
de Déu, que el poble cristià celebrava amb gran solemnitat des de temps
immemorial.
Davant de la
resposta afirmativa de l’episcopat el papa Pius XII va declarar dogma de
fe que la mare de Déu havia pujat al
cel amb cos i ànima al cel amb aquestes
paraules :Per l’autoritat de Nostre Senyor, dels benaventurats apòstols sant
Pere i sant pau i també per la nostra, pronunciem, declarem i definim ser dogma
de revelació divina : Que la Immaculada Mare de Déu sempre Verge acomplert el curs de la seva
vida terrenal, fou Assumpta en cos i ànima a la Glòria celestial. (Const.
Apost. Munificentissimus Deo .1·XI· 1950).
EL Concili Vaticà II
afirma categòricament concisament
l’Assumpció de Maria dient: La
Verge Immaculada preservada immune de tota màcula de pecat original, finalitzat
els curs de la vida terrenal, fou ASSUMPTA en l’anima i cos a la glòria
celestial i enaltida pel Senyor com a reina de l’univers ( Lumen gentium 59).
Lloc on va morir la Mare de Déu.
Sincerament hem de
confessar que no ho sabem exactament. Hi ha dues ciutats que assenyalen el lloc
de la mort de Maria, Efes i Jerusalem.
Quan vaig anar a
Efes em van explicar que segons la tradició allí havia mort Maria i ensenyaven
una habitació. Segurament aquesta tradició, que és difícil de provar ve de la relació
de Maria amb l’apòstol sant Joan.
L’altra ciutat és
Jerusalem on l’emperador
d’Alemanya Guillem II va fer
construir l’Església i el convent de la Dormició en el Món Sió.
La Memòria de
Maria, que se celebrava ja a
Jerusalem en el segle IV, el dia 15
d’agost, immediatament després de l concili d’Efès (431) en recordança del
natalici - Entrada de Maria en el cel.
Memòria de Maria es
transforma de la Dormició que l’emperador Maurici decretà que aquesta
festa es celebrés el dia 15 d’agost.
Al final del segle
Vi la festa de la Dormició se celebrava en la major part del món cristià. Vers
l’any 717 la festa de la Dormició passa a denominar-se festa de la Assumpció
de la Mare de Déu.
L’Assumpció de la Mare de Déu té un fonamenta implícitament en la
sagrada Escriptura en saludar-la l’Àngel Gabriel ple de gràcia. (Lc 1,28).
Si Maria va ser
concebuda sens el pecat original.(Gen 3,19). Es dedueix que el cos d’ella no
fos corromput com a conseqüència d’aquest. pecat.
La maternitat divina
de Maria requeria la seva assumpció en cos i ànima el cel
La creença costant
d’aquest dogma de fe. Molts pares de l’Església afirmen aquesta veritat. San
Efrè, sant Ambròs, sant Gregori Nicé, sant Epifani,sant Agustí......
Les Esglésies de la
Dormició de Maria (segle IV en el món de Sió) i de la Tomba de Maria (segle V. En el Vall de Josefat.
Com a bons cristians
i fills de Maria celebrem el naixement de la nostra mare a la vida eterna
esperant que un dia la puguem abraçar amb molt de goig i alegria .
Que passeu un bon
dia de l’Assumpció.