LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA
(13 de maig) (sols text, per imprimir)

L’evangeli de la missa de la Mare de Déu de Fàtima és de la fèria corresponent; també pot ser del comú de la Mare de Déu.

Maria, la mare de Jesús, va ésser convidada a unes noces a Canà de Galilea. També hi fou Jesús, amb els seus cinc primers deixebles.

Sembla que els convidats van beure més del que estava previst o que hi anaren més persones de les que havien estat invitades.

Arriba un moment que la mare de Jesús (les dones sempre són més observadores que els homes) s'adona que passa alguna cosa que no va bé i, cridant un dels criats li pregunta què passa. El criat li respon que s'havia acabat el vi.

El vi, en aquell temps, era una cosa molt important en unes noces. Actualment tampoc pot faltar el vi i el xampany.

Unes noces, amb aigua solament, quedarien aigualides.

La mare de Jesús pensant en la vergonya que passarien els nuvis, perquè en un poble, més que en la ciutat, tot se sap i tot es comenta, i possiblement haguessin passat a la història com els nuvis als quals els hi va faltar el vi i coneixent Maria el poder de Jesús, s'acostà al seu fill i solament li digué: No tenen vi (Jn 2,3).

Jesús, que era molt intel·ligent, va saber de seguida per on anava la seva mare i li va respondre: Encara no arribat la meva hora (Jn 2,4). Però Maria, a qui no li faltava intel·ligència i com totes les mares coneixia molt bé Jesús, va dir als criats: Feu tot el que Ell us digui (Jn 2,5). Són quasi les úniques paraules que sabem de la Mare de Jesús. Per a nosaltres que estimem Maria, aquestes paraules són com una norma pràctica de vida.

Ja sabem el resultat. Jesús obra el seu primer miracle en unes noces, perquè no s'aigualeixi la festa, i perquè la festa continués amb cants, joia i l'alegria pròpia d'una festa familiar.

Segurament cap de nosaltres no s'hagués imaginat que el primer miracle de Jesús per demostrar la seva divinitat hauria estat la conversió de l'aigua en vi. Cap home no pot fer-ho, i Ell ho va fer en aquesta festa de casament d'uns nuvis amics d'Ell i la seva Mare. Déu obra amb molta senzillesa.

La paraula de Déu sempre ha d'anar ordenada a la nostra vida pràctica. La Mare de Déu hagués pogut pensar: "aquest no és el meu problema, jo sóc una invitada", però no, s'aixeca i demana un miracle. També en la nostra vida ens trobem en circumstàncies semblants: de vegades falta el vi de la feina, hi ha molta gent a l'atur, el vi de la pau familiar, el vi de l'amistat, el vi de la salut, el vi de l'alegria, el vi de l'esperança, etc. No diguem "aquest no és el meu problema", sinó tot el contrari: fem alguna cosa, com Maria, per convertir l'aigua en vi.

També vull recordar algunes coses que ja sabeu, però que convé recordar, ja que s'escauen a la paraula de Déu que hem escoltat.

- Vosaltres, casats, us podeu preguntar si, la promesa d'amor i fidelitat que féreu el dia gran de les vostres noces, l'heu respectada i complida. Us estimeu més avui que el dia del vostre matrimoni? Val la pena que aprofiteu a fons la vida del matrimoni: sapigueu dialogar, busqueu que l'altre frueixi, doneu-vos suport en els moments difícils, reseu junts, participeu junts de l'Eucaristia, busqueu de ser feliços, perquè això és el que fa feliç Déu, això és el que li fa il·lusió a Jesús.

- A vosaltres, solters, que penseu de casar-vos. Teniu ben clar que la voluntat de Déu es que arribeu a l'altar sense taca d'impuresa?

- A tots, en general. Què fem per tal que els valors de la família, com l'amor dels esposos, els fills com una benedicció de Déu, el respecte als avis, etc. siguin conservats i defensats?

La família és atacada principalment pel divorci, la separació, l'avortament, el desatendre l'educació dels fills per raons econòmiques, el portar les persones grans, principalment els pares, a residències, si no hi ha una vertadera necessitat, etc. etc.

Que Déu i Maria ens ajudin.

FÀTIMA , UN MÓN DE PAU I DE FE EN PETIT

Si aneu, vosaltres, a Fàtima, hi trobareu un món de fe i de pau en petit.

Trobareu persones de tot el món que parlen diferents llengües i que han estat mogudes per un mateix motiu, el de visitar la Mare de Déu de Fàtima, en el lloc de les seves aparicions, als tres pastorets, Llúcia, Francesc i Jacinta, per donar-li gràcies, per demanar-li algun favor, o simplement per visitar-la, com un bon fill visita la seva mare, ja que l'estima.

Durant tot l'any es calcula que visiten aquest santuari uns sis milions de persones. Tot l'any hi ha peregrinacions que hi arriben de tot arreu, però els dos dies més importants són el tretze de maig, en què va tenir lloc la primera aparició de la Verge Maria, i el tretze d'octubre, l'última. Els qui hi eren aquell dia van poder contemplar el moviment del sol, senyal de la veracitat de les aparicions de la Mare de Déu.

Aquest any, que jo hi era, el dia tretze de maig, hi havia un milió de persones. Moltes d'elles van passar tota la nit vetllant, i al matí van assistir a la solemne eucaristia, presidida pel senyor cardenal de Lisboa, set bisbes, més de tres-cents sacerdots i una gran multitud que s'estava a la gran esplanada que hi ha davant del santuari. Persones vingudes de tot Europa, Amèrica, i també d’Àsia, Àfrica i Oceania. Era admirable contemplar tota aquella gran multitud, plena de fe i d'amor a la Verge, cantant amb gran entusiasme i aixecant els mocadors quan passava la imatge de la Mare de Déu de Fàtima.

La Verge Maria es va aparèixer a tres pastorets, Llúcia, Francesc i Jacinta, que guardaven un ramat d'ovelles a Cova d'Iria, del poble de Fàtima.

Ells vivien a Aljustrel, prop de Fàtima, on es pot visitar la casa de Llúcia i la dels dos germanets Francesc i Jacinta.

Dues cases petites, molt senzilles i pròpies d'una família de pagès.

Maria els va fer la gràcia de les seves aparicions, i ells ho confessaven i ho deien, malgrat que el rector de Fàtima no ho veia clar, com tampoc llurs pares. D'altres persones se'n burlaven, i el batlle de Vila Nova d'Ourem els va fer tancar a la presó i els amenaçava de tirar-los a una caldera d'oli bullent si continuaven dient que la Verge Maria se'ls havia aparegut. Després de martiritzar-los amb moltes preguntes, va impedir que el tretze d'agost anessin a Cova d'Iria, on hi havia moltes persones esperant la presència de la Mare de Déu.

La Verge Maria va dir que Jacinta i Francesc anirien aviat al cel i que Llúcia trigaria més.

Francesc, després d'una penosa malaltia, va morir i va ser enterrat al cementiri de Fàtima. Jacinta va morir a l’hospital de Lisboa, i va ser enterrada a Vila Nova d'Ourem. Actualment els seus sepulcres es poden visitar a la basílica del santuari. La germana Llúcia també serà enterrada al santuari. Ja hi té el sepulcre preparat.

Aquests dos infants van ser beatificats pel papa Joan Pau II, el dia tretze de maig de l'any 2000, amb l'assistència de dotze cardenals, vuitanta bisbes i mil cinc-cents sacerdots i uns dos milions de cristians, que cantaven les glòries de Maria i li donaven gràcies per les seves aparicions.

Llúcia és religiosa en un convent de carmelites a Coimbra i va visitar Fàtima amb motiu de la visita del papa Pau VI, el dia 13 de maig de 1967, cinquantè de la primera aparició de la Verge, i el dia de la beatificació dels dos infants, el 13 de maig del 2000.

La primera aparició va ser el tretze de maig de 1917. La Verge Maria va demanar als tres pastors que hi anessin cada dia tretze de mes fins a l'octubre, i que a l'octubre hi hauria una prova perquè el món cregués que aquests infants havien vist la Verge i que el que deien era un missatge de la Mare de Déu al món. Els pastorets hi van anar cada més, i la Verge se'ls hi va aparèixer, menys el més d'agost, que eren a la presó. Com que no pogueren anar a Cova d'Iria, la Verge se'ls va aparèixer a Valinhos, el dia dinou d’agost, vora d’Aljustrel, on actualment hi ha on petit monument.

El dia 13 d'octubre la Verge es va aparèixer i va fer el miracle que havia anunciat. Eren dos quart de dotze del matí. Era un dia tapat, nuvolós. El sol va sortir i va començar a fer voltes com un disc de plata, tot projectant raigs de llum davant d'una multitud de més de setanta mil persones, que n'estaven admirades.

Aquest fenomen es va veure també de lluny, i els diaris de Portugal en van donar notícia amb molta extensió.

La Verge Maria va dir als tres vidents:

"Heu vist l'infern, on van les ànimes dels pobres pecadors. Per salvar-los, Déu vol establir, en el món, la devoció al meu Immaculat Cor.

"Si es fa el que jo dic, se salvaran moltes ànimes i hi haurà pau.

"Quan veureu una nit il·luminada per una llum desconeguda, sapigueu que és el senyal que us dono per castigar el món pels seus crims, per mitjà de la guerra, la fam i la persecució de l'Església i el Sant Pare.

"Perquè això no passi, demano la consagració de Rússia al meu Immaculat Cor i la comunió reparadora els primers dissabtes. Si s'escolta la meva petició, Rússia es convertirà i hi haurà pau; si no, es propagaran els seus errors per tot el món, promovent guerres i persecucions a l'Església: els bons seran martiritzats, el Sant Pare sofrirà molt, diverses nacions seran destruïdes, i finalment el meu Immaculat Cor triomfarà.

"El Sant Pare em consagrarà Rússia, que es convertirà i s'aconseguirà al món un temps de pau.

"A Portugal es conservarà sempre la fe.

"Pregueu, pregueu molt i feu sacrificis pels pecadors. Mireu que moltes ànimes van a l'infern, perquè no hi ha qui se sacrifiqui i pregui per elles.

"Vull dir-te que facis aquí una capella al meu honor: sóc Nostra Senyora del Rosari, que continueu resant el rosari tots el dies. La guerra s'acabarà i els soldats tornaran aviat a casa.

"L'últim mes, el mes d'octubre, faré un miracle, perquè tothom cregui en les meves aparicions."

Si podeu anar a Fàtima, aneu-hi, que us agradarà, i la Mare de Déu en restarà contenta, i vosaltres també.